+Educació postural-Baixes per lumbàlgia

I repercuteix de manera greu la salut dels treballadors. Les dades que maneja l’EBE situen en un 80% les persones que, al llarg de la seva vida, patiran lumbàlgia. Això genera que el 16% de les baixes laborals registrades a les Balears: 22.400 per sobre de les 140.000 que es constaren l’any 2007. I la despesa pública que provoquen es pot situar a l’1,5% del PIB insular. Gestoso mateix, amb altres professionals sanitaris, explicaren devers l’any 1996 aquesta tendència a l’alça. I crearen l’EBE per corregir els dolors relacionats amb l’esquena.

Efectes psicològics

Des de l’entitat adverteixen dels causants de la lumbàlgia, que es divideixen entre físics i psicosocials. Entre els primers –els més nombrosos–, destaca el transport de càrrega pesant, que excedeix la capacitat física de l’operari. A més a més, el manteniment freqüent de postures inadequades –sobretot a l’oficina–, és una causa silenciosa, però segura. Respecte als factors psicològics, cal remarcar la tensió al lloc de treball i la insatisfacció amb la feina. Els dolors s’agreugen quan el pacient té una musculatura poc desenvolupada. O acostumada al repòs, que potencia una pèrdua de força i de resistència muscular.

Diferents dels escandinaus

Tot i l’existència d’aquests factors, un estudi publicat a la revista científica Pain Medicine, de nom The influence of psychological factors on low back pain-related disabilituu-dwelling older persons, demostra l’esca incidència dels elements psicosocials en l’alteració de la rutina. La vida quotidiana minva, idò, a partir del dolor; i no com a conseqüència de pensaments catastrofistes o poca autoconfiança. L’estudi, realitzat per la Fundació Kovacs i amb la col·laboració de s’Institut, s’adreça als pensionistes mallorquins i a la gent gran. Unes conclusions diametralment oposades a aquelles que assoleixen els anglosaxons i els escandinaus; que pateixen més pel poc control sobre els seus pensaments.

És per això que s’han de treballar els músculs que envolten la columna vertebral, ja que són els que tenen la capacitat de contraure’s per adaptar la columna al moviment físic realitzat per tal de protegir-la. Però les persones amb dolors crònics tenen una capacitat de reacció molt més lenta, i els músculs no arriben a temps per estabilitzar la columna.

Dins la piscina

Els programes d’exercisi físic per corregir patologies es divideixen en dues àrees: els que es desenvolupen en un gimnàs i els que ho fan dins l’aigua. Aquests darrers, tot i que pugui semblar una novetat, tenen un llarg recorregut. De fet, la conveniència de nedar és com una consigna que els metges aconsellen sempre als pacients. Cap per avall, tombats, drets, nedant... El paquet d’activitats és múltiple. Val més, però, prevenir-ho que no haver d’arribar al gimnàs. Ja ho digué Hipòcrates. "Que el teu aliment sigui la teva medicina".

"El fàrmac del segle XXI és l’exercici"

Jaume Crespí és el jove director de dos dels centres que s’Aigua Blava, en conveni amb l’EBE, té a Palma.

Quins són els dolors més freqüents dels seus pacients?

El lumbar, a la zona baixa de l’esquena, que s’estén cap a les cames. I el mal cervical i escapular, a la zona de la l’esquena i dels omòplats, que deriva cap als braços.

I les causes patològiques?

És un variat. Pot ser a causa d’una artrosi o d’una hèrnia discal, d’una escoliosi, d’una ciàtica, així com una contractura o sobrecàrrega muscular.

Els joves també presenten aquests problemes?

Sí. De fet, tenim una activitat aquàtica per a l’esquena juvenil. És gent que ve els horabaixes perquè els matins fa feina, i amb una capacitat d’adaptació i d’aprenentatge més gran. Per això, amb una recuperació de 4 o 5 mesos ja estan llestos. Una altra qüestió és que vulguin continuar exercitant els músculs, perquè la clau de la salut de l’esquena és treballar-la amb regularitat.

I la gent gran?

No tenen tanta capacitat i, per tant, no agafen l’autonomia necessària per continuar fent feina a casa seva i per això solen rodar més temps per aquí.

Els pacients pateixen dolor mentre fan exercici?

Bé, als crònics sempre els farà mal, però si pateixen un període agut o subagut de mal extrem aturam l’activitat. I, a poc a poc, anam recuperant el ritme. Primer, amb exercicis de mobilitat o estiraments, però no s’ha d’usar mai la força. I després de la sessió, a l’spa, per poder continuar relaxant els músculs.

I no hi ha medicaments que ajudin?

Sí, però sense llevar-li valor, jo diria que l’excercici físic és el fàrmac del segle XXI! Combat l’obessitat, la diabetis de tipus 1 i 2, l’osteoporosi, la hipertensió arterial, el càncer de còlon.

La quiropràctica o com ajustar les vèrtebres díscoles

Tan dura és la força gravitatòria que el cervell utilitza el 90% de la despesa energètica a mantenir l’equilibri. Així ho assegura M. José Hernández, doctora i quiropràctica titulada als EUA. "La columna té, en total, 24 ossos i la pelvis, que són mòbils i independents", explica. "Però, a mesura que va passant el temps, l’espinada perd la mobilitat, i nosaltres allò que fem és retornar-la al seu nivell òptim". Quan li tornen la forma, el dolor desapareix. De fet, hi ha problemes de mobilitat que afecten gairebé a tothom. Per exemple, els de la cinquena vèrtebra. "Que el lector mateix faci l’exercici de tocar-se la columna, començant des de dalt, i de la cinquena a la sisena percebrà una anomalia".

La quiropràctica, de fet, tracta de corregir el dolor mitjançant ajustaments vertebrals concrets amb l’acció de les mans. Interromp el desplaçament d’aquestes peces i torna al sistema nerviós la capacitat transmissora. Precisament aquest sistema és el que controla la funció de tots els òrgans, teixits i glàndules. És un flux d’informació entre cervell i cos a través de la medul·la. És per això que una vèrtebra que estigui mal alineada (subluxació vertebral) altera la transmissió d’informació i ocasiona trastorns a les ramificacions. Els quiropràctics són els encarregats d’aquesta tècnica, fins ara poc valorada a la societat. I és que moltes persones desconeixen que són titulats superiors i universitaris.