Societat vs informació

La societat de la informació

L’IBIT realitzà les seves primeres passes l’any 1994, amb vista a aconseguir un ús extens dels serveis telemàtics a les Illes, després de donar-los a conèixer. Val a dir que l’antecessor de l’actual ens autonòmic resultà una iniciativa encara pionera en el context de l’Estat, en un estadi que es pot considerar encara primerenc de la implantació dels elements de l’anomenada societat de la informació.

Aquesta societat s’ha convertit en un sinònim de la societat contemporània actual, ja que gran part de les activitats que es realitzen al nostre voltant té a veure amb la producció, la manipulació i la distribució de la informació. En una realitat tan mancada d’indústria com la d’aquestes illes nostres, no cal advertir que l’aprofundiment en aquesta nova cultura ve marcada per un ascens del sector dels serveis. Això es veu cada dia, a cada passa.

D’aquesta manera, es pot afirmar, amb un grau de consens prou alt, que moltes de les feines i de les tasques d’avui consisteixen a elaborar, emmagatzemar i processar tota classe de dades. Però, perquè això sigui així, hem de disposar d’una eina imprescidible i que, a la vegada, s’ha anat convertint també en una finalitat: les TIC.

En certa mesura, la tecnologia vinculada al camp de la comunicació i a la difusió de continguts fa brollar el que anomenam "societat de la informació", i ofereix els mecanismes per optimitzar la creació i l’ús d’informació. Però, a la vegada, propicia que aquesta prengui un vol inusitat fins ara, i la converteix en un element necessari i vertebrador del conjunt global de la societat. Un alliberament i una esclavitud alhora?

Alguns teòrics i pensadors interessats en la teoria del coneixement hi han discutit àmpliament. En tot cas, la societat del coneixement apel·la a uns estaments més aviat ideals. En canvi, la de la informació parteix de la base real i comprovable que els estris tecnològics han promogut l’aparició d’un cabal imparable d’informació. Un cabal que, al seu torn, és aprofitable per a tasques pràctiques que avui dia són quotidianes i, a més, necessàries i gairebé imprescindibles.

Sembla que la modernitat del segle XXI mostra alguns aspectes que encara no s’havien revelat a bastament. Un ampli espectre d’oportunitats que han comportat a la vegada dificultats i perills, alguns dels quals són nous, com ara la fractura digital que deixa fora de joc els qui no tenen la capacitat d’accedir als nous recursos telemàtics.

Per sort, en aquesta part del món hi ha organismes que treballen per eliminar aquestes barreres, de vegades materials i econòmiques, i d’altres culturals, com en el nostre cas ho fa l’IBIT. D’aquesta tasca en depèn que el futur no ens agafi desprevinguts.

L’empresa privada aposta més per l’adaptació a les noves tecnologies

L’informe que cada any promou l’entitat que dirigeix Antoni Roig ve a identificar les característiques de l’esmentada societat de la informació a les Balears. La feina concreta d’aquest observatori és, en resum, destriar el perfil dels ciutadans en relació amb la tendència tecnològica que revisam. Aquests objectius es vinculen igualment amb tres àmbits de treball molt concrets: la llar, l’empresa privada i l’empresa pública. Per realitzar aquesta tasca, l’IBIT ha fet servir dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb data d’octubre de 2008.

Aposta tecnològica

En el cas concret de l’àmbit productiu privat, la característica principal que en trasmet l’informe és la d’una diferència grossa entre els diferents sectors. D’aquesta manera, s’hi afirma que la pràctica totalitat de les empreses balears de l’àrea de serveis disposa d’ordinadors (99%), i moltes també de serveis auxiliars, com ara el correu electrònic (97%).

Aquestes eines són encara presents en la majoria d’empreses de la indústria i de la construcció, però quan passam a considerar altres elements importants, com ara tenir pàgina web o disposar de signatura digital, les distàncies es fan molt més evidents. Segons les dades del treball, el 37% de les companyies industrials i de la construcció tenen el seu espai al cibermedi. Queda clara la major integració dels recursos digitals en aquest àmbit de la producció, a diferència del que passa en més del 67% de les empreses dedicades als serveis.

Tanmateix, respecte de la formació que reben els treballadors relacionada amb les TIC, cal dir que a les Balears ens situam sis punts per sota de la mitjana estatal. D’altra banda, les microempreses –les que tenen menys de deu treballadors– hi presenten uns índexs més elevats que les d’altres indrets.

Totes les dades quantificades a l’estudi mostren la rellevància de les TIC en tots els àmbits, i en especial al purament productiu. Cal destacar que, amb aquestes realitats, les Illes formen part de les avantguardes de l’Estat quant a la utilització d’aquesta classe de tecnologia.