Acaba d'arraconar el català, el programa Erasmus?
El programa Erasmus és ideal per afavorir la integració en l'àmbit europeu i és útil perquè tots els estudiants que assisteixen a classe puguin conèixer altres cultures, altres països i altres costums i maneres de viure. Aquests programes deixen de tenir aquesta funció...
La consolidació de l'estudiant internacional
European Region Action Scheme for the Mobility of University Students: ERASMUS. Sota aquest acrònim, va néixer a finals dels anys vuitanta (1987) un programa transnacional que va ser promogut per una institució estudiantil, la qual tenia en ment projectar un nou marc per a l'educació superior a Europa. D'aquesta manera, en aquests darrers lustres s'hi han anat adherint multitud d'universitats interessades a enviar els seus estudiants a aprendre a altres països i, a la vegada, també tenir la possibilitat d'obrir les seves portes perquè alumnes d'altres indrets del Vell Continent poguessin avançar en els seus estudis en les pròpies seus. La durada dels intercanvis acostuma a oscil·lar entre els tres mesos i l'any per a aquelles persones que s'hi mostren interessades. Ja durant els anys noranta i més encara en la dècada passada, va quedar palès l'interès mostrat per la comunitat universitària de les Illes Balears davant aquesta suggerent iniciativa. No debades, en només 10 anys les xifres d'estudiants Erasmus que ha rebut la Universitat de les Illes Balears s'han incrementat gairebé un 50%, segons les dades exposades pel darrer informe de Dades i xifres del sistema universitari espanyol: curs 2010-2011. En concret, s'observa que durant el curs 1999-2000 es van rebre 109 alumnes procedents de distints països europeus i, en el curs 2009-2010, aquesta representació ja s'enfilà fins a gairebé els 150 estudiants, fet que representà un 1,1% de la matrícula total de la UIB per al curs passat.
La meitat del menjar diari
Les cadenes d'alimentació ràpida ofereixen uns productes hipercalòrics que fan por a metges i nutricionistes. No debades, dinar o sopar a un establiment com McDonalds equival a ingerir la meitat de les energies diàries que l'organisme necessita. Així queda revelat a les taules nutricionals que McDonals publica anualment. Un menú bàsic de McDonalds, però també de qualsevol cadena ràpida, inclou una hamburguesa, unes patates fregides i un refresc. Aquest senzill menú significa ingerir unes 1.000 calories. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana una ingesta de calories diària d'entorn a 2.000. Així idò, amb una fórmula hamburguesa + patates + refresc estam consumint la meitat de l'aportació calòrica que hem de menester durant tot el dia. Concretament, una hamburguesa amb formatge Big Mac té unes 496 calories, mentre que unes patates (de mida mitjana) en tenen 340. El refresc majoritari, la Coca Cola, en té 170 si es tracta d'un envàs de 400 mil·lilitres. En total, l'aportació calòrica supera les 1.000. L'escassa sensació 'saciant' dels productes de McDonalds, a més a més, condueix a una ingesta més elevada de productes.
“M'agrada molt la pau que tenim a Mallorca”
Birgit Unger va néixer fa quaranta-tres anys a Frankfurt, però no va tenir temps d'arrelar-hi, perquè des de ben petita viatjà constantment amb la família: primer a Florida, llavors tres anys a Munic i retornà a Frankfurt després, que fou quan, mentre es preparava en disseny gràfic i treballava en diverses empreses del ram, s'adonà que no li agradava viure-hi. Així que el 1999, quan el seu fill complí els quatre anys, acabada de divorciar, decidí venir a Mallorca -hi havia estat un pic fent fotos publicitàries per a una publicació- amb la idea que, si hi trobava un lloc que li agradàs, hi quedaria un any. Llogà una casa antiga a Esporles que l'enamorà des del primer moment, de manera que tornà immediatament a Frankfurt, empaquetà les seves coses i partí. A més a més, aquell canvi a un decorat que li semblava idíl·lic l'ajudà a posar distància amb els problemes sentimentals que acabava de tenir. En arribar, va continuar fent feina per a Sony Music en dissenys gràfics de portades de dvd i cd, a més de revistes, fins que es va independitzar i produí i edità la revista Deluxe Mallorca, que trimestralment divulga temes de moda, disseny i tendències culturals, paisatges i arquitectura mallorquins, una publicació dirigida als europeus residents a l'Illa que també es distribueix a Anglaterra i a Suïssa.
“Els vins de Mallorca estan pegant colzades als de fora”
El celler Binigrau és un celler nou, net, impecable, adaptat a les necessitats de fer un vi de qualitat superior. Allà ens trobam amb Miquel Batle, que amb el seu germà gestiona l'empresa.
De metàfora d'espai públic a abocador
La qüestió sobre la propietat intel·lectual a la xarxa surarà encara dins un ambient enrarit, com a mínim fins que no comenci una aplicació efectiva de l'anomenada llei Sinde i se'n puguin mesurar els efectes d'una manera quantitativa. Però abans que això passi, un dels últims a comentar aspectes d'interès sobre aquest tema ha estat l'escriptor i catedràtic de literatura Luis García Montero, que demostra preocupació per "la consigna del tot val" que sembla restar instal·lada a internet.
Ens reblaneix el cervell, internet?
La revolució digital és un fet i ha arribat per quedar-se entre nosaltres. Aquesta afirmació ve sustentada per dades fredes, com per exemple que un terç de la humanitat ja navega per internet, o que en els propers anys aquest nombre podria disparar-se encara més, si s'ultima un model viable d'implantació d'internet via satèl·lit a àmplies zones del món menys desenvolupat.
De la revolució política a la humanitària
Milers d'activistes que han protagonitzat la revolució a Tunis han girat la mirada n els darrers dies cap al sud per ajudar els refugiats de Líbia, en una mobilització humanitària que tampoc no té precedents en aquest país.Després d'obligar el primer ministre tunisenc, Ganouchi, a dimitir la setmana passada, s'han dirigit a la frontera amb Líbia per atendre-hi els desplaçats d'aquest país, una iniciativa que, diuen, forma part també de la seva revolució per "la dignitat". Des de fa quatre dies, són incessants les caravanes de solidaritat de joves revolucionaris tunisencs que parteixen per carretera en turismes, tot terrenys i camions cap a aquest lloc fronterer amb mantes, matalassos, menjar i aigua per auxiliar els refugiats. Tots els vehicles enarboren la bandera tunisenca, i alguns, l'antiga ensenya monàrquica líbia de tres franges, verda, negra i vermella, que han fet seva els rebels que des de fa quinze dies combatent en el país limítrof al règim de Moammar al-Gaddafi. Igual que el procés revolucionari que per gener va obligar a fugir el president Zin Al Abedin Ben Ali i ha prosseguit amb la dimissió de Ganouchi, la mobilització ha sorgit a Tunis de manera espontània, sense respondre a organitzacions ni partits.
Fugir del foc i caure a les brases
Als esportistes, als equips i a totes les persones se'ls exigeix més cada dia. Sempre se'ls demana que ho facin millor, que n'aprenguin més, que treguin millors notes, etc. Ningú no recorda que, en una competició, uns arriben davant i uns altres, darrere. Sempre hi...
Els mestres i la llengua
Hi ha poques excepcions. Si parlam amb qualsevol professor d'universitat -o, més encara, de Secundària o de Batxillerat-, percebem de seguida que la capacitat d'expressió escrita i oral que tenen els nous estudiants del segle XXI de cada vegada tendeix més a la baixa. Alguns discursos aproximen aquesta realitat a conjuntures com ara els mals vicis que incorporen determinats ginys tecnològics, com ara el mòbil i internet. Altres, en canvi, subratllen el poc favor que hi fan determinats mitjans de comunicació més clàssics, com és la televisió.
La sobrecàrrega de feina minva la salut de les dones
La incorporació de la dona al món laboral en els darrers anys n'ha augmentat els problemes de salut, entre els quals els trastorns psicològics i els relacionats amb malalties laborals són els que més consultes produeixen entre els especialistes. Amb motiu del Dia de la dona treballadora, que se celebra avui, els experts recorden la importància d'augmentar la prevenció en les malalties que més poden reduir la qualitat de vida de la dona.
“Tota la vida he duit dins meu una gran rebel·lió”
Bradford és una de les ciutats angleses del comtat metropolità del West Yorkshire, situat enming dels Penins, serralada anomenada popularment "l'espina d'Anglaterra", on viuen més de dos milions de persones, amb un passat d'esplendor industrial que es remunta al segle XIX, quan va ser centre internacional de la indústria tèxtil de la llana. Allà va néixer Abigail L. Vine el 1966, amb un problema de paràlisi cerebral que sempre li ha fet el camí més costa amunt, però sense impedir-li un desenvolupament intel·lectual i laboral. De fet, es formà com a bibliotecària, es llicencià en arts i s'implicà en nombroses tasques socials, tant a Anglaterra com a Mallorca, on precisament col·laborà com a voluntària a l'escola de l'Associació de Paràlisi Cerebral de les Illes Balears. La seva arribada definitiva a l'Illa tingué a veure amb la salut, perquè el seu metge, que tenia casa a Banyalbufar, digué als seus pares que era molt important que ella prengués banys de sol i de mar, per millorar la musculatura i els ossos, així que de ben petita la mare la traslladava quatre mesos a l'any a una casa que la família tenia des del 1968 al Port de Pollença.
“Hem creat una màquina per reduir la dependència del petroli en l'agricultura”
Damià Bover, pagès i alhora investigador, ha aconseguit materialitzar, després de dos anys de recerca, un prototip d'arada moguda per energia solar i sense rodes de tracció.
“El moment actual exigeix enriquir la democràcia”
Antoni Jesús Aguiló, investigador en Filosofia Política de la UIB, acaba de presentar la seva tesi, Processos de globalització, democràcia radical i emancipació humana en la teoria social i política de Boaventura de Sousa Santos. Hi analitza l'obra del sociòleg portuguès i planteja la necessitat de difondre un nou sentit comú polític que privilegiï la solidaritat, la participació i la interculturalitat. La globalització actual s'ha revelat com un procés generador de grans desigualtats a escala planetària, un procés en què la incertesa, el risc i l'exclusió creixen de manera exponencial. Quins canvis són necessaris per fer front als reptes del segle XXI? Des de les darreres dècades del segle XX i fins als nostres dies, la globalització neoliberal ha estat i és una autèntica arma de destrucció massiva: dels drets econòmics i socials de les persones, del sector públic, de la diversitat cultural dels pobles i del medi ambient. Arreu del món hi ha hagut importants retrocessos socials, ambientals i democràtics.
Ha fracassat el pla Bolonya?
Una avaluació de l'eficiència de les universitats públiques la va fer María José Vázquez Cueto, del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla en una comunicació presentada el 2007 a les "XV Jornadas de ASEPUMA y III Encuentro Internacional", en la qual...
L'eficiència de la xarxa d'universitats públiques
La setmana passada es va presentar a Madrid un interessant informe que ha tingut com a eix central del seu anàlisi l'estudi de l'statu quo de la xarxa d'universitats espanyoles. La recerca titulada "La universitat espanyola en xifres", posa sobre la taula algunes tendències interessants que s'estan incubant aquests darrers temps a les facultats on estudien les noves generacions.
Creix l'oposició a les vacunes pel risc de fer emmalaltir els infants
L'oposició a les vacunes creix en l'àmbit internacional. Almenys, però, ara estan més organitzats i n'ha crescut la visibilitat. Aquest cap de setmana, per exemple, han tingut lloc a Palma unes jornades en torn als perills que comporta la vacunació massiva. Convidat per Cercle Matern, Naixença i l'Ateneu Llibertari Estel Negre, l'especialista gironès Xavier Uriarte ha animat a aturar les vacunacions dels nostres fills sense que haguem de sentir-nos "irresponsables" per això. Segons Uriarte, el risc de patir una complicació postvacunal ascendeix a una persona per cada 25.000/50.000. Els accidents postvacunals més freqüents són lesions neurològiques com l'encefalitis, l'epilèpsia, mort sobtada del lactant, la síndrome de West, l'autisme, la paràlisi, l'esclerosi a plaques i la demència d'Alzhèimer. Uriarte presideix la Lliga per la llibertat de vacunació, entitat que té aprovat un manifest mèdic en el qual s'argumenta en contra d'aquesta aquesta tècnica. "Les vacunacions comporten riscos notables, perquè no es té en compte la reactivitat individual dels antígens, que estan determinats pel bagatge genètic; ni es té en compte el grau de maduració del sistema immunitari". De fet, les vacunes poden arribar a ser "tòxiques" per algunes persones, defensa l'entitat, a causa d'una hipotètica acció alergògena.
“Hem d'anar per la vida lleugers d'equipatge”
Elenise Molina Rodríguez recorda sobretot la riquesa vegetal i fruitera de les planeres del Valle del Cauca que envolten Cali, la tercera ciutat més poblada de Colòmbia, després de Bogotà i Medellín, on va néixer el 1975. A cinc anys quedà òrfena de pare i de mare a causa d'un accident i anà a viure a Barranquilla amb el seu germà, molt més gran que ella, qui la crià amb la seva dona com una filla més. A l'escola fou una estudiant que no destacà ni per a bé ni per a mal, però, això sí, fou molt popular perquè ja a quinze anys treballava al món de la moda i guanyà el premi a la model de l'any de Barranquilla. Per això, apareixia a la televisió i a les revistes, en contra de l'opinió del seu tutor, que era partidari que se centràs exclusivament en els estudis. Tanmateix, ella volgué continuar, així que un dia duia vestit de gala amb tacons d'agulla a la passarel·la i l'endemà, a l'escola, trunyelletes i la roba pròpia d'una estudiant de la seva edat. En acabar la formació primària, es preparà en tècniques audiovisuals, sense sospitar que a vint anys li arribaria l'amor amb un manacorí de trenta-cinc, que passava uns dies a la seva terra i que allò canviaria totalment la seva vida. Actualment, Elenise dirigeix a Palma el centre d'estètica Vital Nutrición, on també treballa com a maquilladora i, a més, es dedica al disseny gràfic i a la fotografia.
“Si volem una vida sana, hem de saber què menjam”
L'agricultura ecològica es deixondeix cada dia més. Pep Cirer, de sa Pobla, n'és un bon exemple. Com començareu l'activitat d'agricultor ecològic?Vaig començar el 2008, quan el meu pare em deixà aquest tros. Teníem terra, i la terra t'ensenya moltes coses, és com una ciència, et descobreix el cicle de la natura. Fa uns anys, em vaig cansar de la meva feina. No em sentia útil. Sabem el que sabem, i trobava que les coses s'havien de fer bé.
Vilaweb celebra la participació
Fa més de 15 anys que són amb nosaltres. Tres lustres d'ençà que apostaren per iniciar-se en la feina en línia, quan internet encara era poc més que un reducte d'experts i curiosos, i en tot cas es trobava molt lluny de la realitat generalitzada en la qual s'ha convertit a dia d'avui.
“Ens hem d'enfrontar amb la vida i lluitar junts”
El 1974 vingué al món i va viure una infància marcada pel seu pare, una bona persona però extremadament afeccionat a la beguda, que tenia un bon sou que s'esvaïa pel coll de la botella i pel fet que tenia una segona família.
L'espai, un abocador infinit
Les deixalles espacials han crescut un 5,3% més en un any, pel que fa als registres de l'any anterior, i n'orbiten 15.899 al voltant de la Terra, des de coets i llançadores fins a restes d'aquests aparells, segons es desprèn de l'últim informe trimestral de l'Oficina del Programa de Restes Orbitals de la NASA.
“Hem de valorar els productes del poble i comercialitzar-los millor”
Maria del Mar López és gerent i tècnica de la cooperativa d'Artà.D'on ets i quina és la teva formació, Maria del Mar?Vaig néixer a Artà i he viscut sempre a la Colònia. Vaig estudiar a la Universitat de Lleida. Vaig fer enginyeria tècnica agrícola i, després, enginyeria superior, en l'especialitat de disseny d'indústries agroalimentàries.Fa molt de temps que ets a la cooperativa?Ja fa tres anys que hi som. El meu càrrec és el de gerent i tècnica. La tasca de tècnica toca diversos àmbits: renovam cartilles ramaderes, ajudam en la tramitació d'ajudes, assessoram, etc. Un punt fort de les cooperatives són els serveis que oferim.Quan es va crear la cooperativa?La Cooperativa Agrícola i Ramadera de Sant Salvador es va fundar el 1978 i hi tenim un centenar de socis, a més d'altres associats. Tenim socis de Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç i Artà.Quina és la vostra activitat?
Salut o negoci?
La màxima diu que en el mercat lliure les coses tenen el preu que estam disposats a pagar. Podríem precisar més: tenen el preu que algú està disposat a pagar. Si un fabricant ha de recuperar la inversió que ha realitzat per a l'elaboració del seu producte, li serà més fàcil...
Desequilibris globals, desigualtats sanitàries
La manca d'accés a medicaments i fàrmacs és una de les fonts de desequilibri global més grans. Molts països del sud no poden accedir a vacunes i cures que reduirien en bona mesura la taxa de mortalitat i la incidència de certes malalties.
Educació sense fum
Sense fum del tabac, és clar. Sobre l'escola, com sempre, hi plouen tota casta de responsabilitats. Ara li ha tocat el tabac, encara que ja fa molt de temps que s'anava fent molta feina de prevenció sobre aquesta droga. El fet que ara també l'escola hi tengui molt a...
El tabac entra a les aules
Aquestes darreres setmanes s'ha convertit en el tema que més ressò ha tingut en els mitjans de comunicació, tot com a conseqüència de l'entrada en vigor d'una normativa que en limita el consum a llocs públics. Evidentment, parlam del tabac i de la posada en escena de la nova llei, segons la qual, entre altres indrets, es prohibeix taxativament el consum de tabac en centres escolars i en les seves rodalies, tot i que es tracti d'espais a l'aire lliure. Controvèrsies a un costat, el nou panorama ha retornat un vell debat entorn de la necessitat d'impulsar noves mesures encaminades a fer minvar la quota de persones que s'inicien en aquesta mena d'hàbits en edats pròpies de l'adolescència. En aquest sentit, les dades oficials que s'han publicat amb relació a l'edat mitjana d'iniciació continuen preocupant les administracions. No debades, aquests darrers lustres progressivament s'ha rebaixat aquest període fins a arribar als 13,3 anys actuals, que representen la mitjana de l'Estat.
“Tots els humans volem ser estimats i estar contents”
L'any 1971, quan ella tenia tres mesos, els pares es traslladaren de Nova Zelanda a Roma, on ella i els dos germans varen viure una infantesa molt feliç. Començà a formar-se al Saint George's English School of Rome i a setze anys partí per completar la seva educació a Anglaterra, una mica empesa pels bons records de les novel·les d'Enid Blyton. Estudià a l'Oakham School de Rutland i història de l'art a la Universitat de Bristol, convençuda que per comprendre -i gaudir-ne- les meravelles artístiques de la seva Roma havia de conèixer-les a fons. Llavors, cursà un màster al Sotheby's Educational Studies de Londres i treballà per a prestigiosos galeristes i antiquaris, com ara Peter Nahum a The Leicester Galleries i a la Reindeer Antiques. Així, s'especialitzà en pintura, mobles, plata i porcellana, mentre explorava els museus més importants del país, on els seus ulls aprengueren a valorar l'objecte artístic i, sobretot, a distingir les falsificacions. Es va casar amb Paul Atkinson i hi va tenir dues filles, Sophie i Giselle, ara de vuit i cinc anys, respectivament.
“Les coses de Mallorca tenen un altre gust i aguanten més temps”
Just davant Son Llàtzer, la família Llaneras hi té el seu hort, treballat fins al detall més mínim i en plena producció. Les fileres d'hortalissa i els arbres fruiters es presenten impecables, tot a punt. Allà hi he trobat Rafel i la seva família.
La xarxa, tot un repte de seguretat
L'Estat espanyol ha estat col·locat aquests dies en un lloc no gens honorable, com ho remarca el fet de ser el segon indret de tot el món on s'intercanviaren més arxius susceptibles de contenir pornografia infantil durant el 2010. Aquesta afirmació es desprèn de les dades de l'informe sociològic presentat per la Fundació Alia2, en el marc de les activitats organitzades per promoure la seguretat com a valor transversal i de rerefons en totes les cares del mitjà digital.
El cor no se'n dol?
Les lleis d'estrangeria de l'Europa comunitària, tot i algunes diferències, preveuen que una persona estrangera amb residència legal que comet un delicte, en lloc de ser castigada amb pena de presó, pugui ser expulsada. Un dels àmbits en què això es duu a la pràctica...
Víctimes de l'ablació
Cada any, prop de tres milions de nines i dones són víctimes de l'ablació genital en el món, és a dir, 8.000 per dia, i la majoria d'aquestes mutilacions, que comporten greus riscos per a la salut, es practiquen durant la infància, entre els 4 i els 14 anys. Són xifres elaborades per organitzacions no governamentals que tornen a posar de manifest la violació dels drets fonamentals que suposa aquesta pràctica.
Per què no es vol continuar estudiant?
Apuntaré unes quantes de les moltes causes que existeixen perquè ocorri l'abandonament precoç de l'ensenyament, ja que és un fet molt complex, encara que molt preocupant a l'Estat espanyol, i especialment a les Illes, ja que aquí quadruplicam l'objectiu...
L'abandonament escolar també assota Europa
El model educatiu amb el qual avancen les noves generacions sembla que continua empitjorant, sense tocar fons. Aquests darrers dies, la Comissió Europea ha informat que l'Estat espanyol es troba en el darrer vagó de països quant a abandonament escolar.
Una passa de gegant en la lluita contra la grip
La vacuna universal contra la grip és cada vegada més a prop. Científics de la Universitat d'Oxford, al Regne Unit, han constatat l'eficàcia d'una vacuna contra la grip que podria funcionar contra totes les variants del virus que fan emmalaltir cada any milers de milions de persones. La investigació és nova perquè aquest tractament, a diferència dels que s'han emprat fins ara, ataca diferents parts del virus, que evitarà haver de preparar cada temporada noves variants de la vacuna en funció del cep prevalent. Segons els detalls avançats ahir pel diari The Guardian, l'equip dirigit per la doctora Sarah Gilbert, del Jenner Institute de la d'Oxford, va centrar el seu treball en les proteïnes de l'interior del virus de la grip -que són les mateixes en tots els ceps- i no en les de la capa externa, que poden variar i mutar en funció del tipus de grip que sigui. "El problema amb la grip és que tens una gran quantitat de variants que canvien de manera constant", va manifestar Adrian Hill, director del Jenner Institute, que va recordar que quan apareix un nou cep al qual els éssers humans no són immunes els científics es troben que no poden tenir una vacuna eficaç a temps. Això és el que ha ocorregut en els darrers anys amb la recent pandèmia de grip A o l'anterior de grip aviària.
“El món canviarà quan comencem a pensar en coses bones”
Fa vint-i-nou anys que va venir al món, a Parvomay, ciutat propera a Plovdiv, que és la segona població amb més habitants de Bulgària (uns 500.000) i es troba al sud del país. Allà, a l'hivern, arriben als quinze graus negatius; i durant els estius poden passar dels 40. Es tracta d'una zona eminentment agrícola que produeix blat, arròs, tomàtigues, pebres, fruita, vi, tabac, calçat i teles, i que també disposa d'indústria de maquinàries i articles elèctrics.
Les illes Galápagos, amenaçades per les rates
Les rates, només després de l'home i els cans, són la major amenaça per al fràgil ecosistema de les illes equatorianes de Galápagos i, per aquest motiu, un grup de científics ha impulsat un programa per protegir-les de rosegadors. Amb la millor tecnologia disponible, el Parc Nacional de les Galápagos (PNG), la Fundació Charles Darwin, l'organització Island Conservation i la Universitat de Michigan (EUA) s'han proposat acabar amb les espècies de rates introduïdes. L'assumpte no és fàcil, ja que les rates no autòctones s'han adaptat a les condicions de l'arxipèlag i han envaït l'espai d'altres animals endèmics d'aquest arxipèlag, situat a uns mil quilòmetres a l'oest de les costes continentals de l'Equador. Les rates, sobretot l'anomenada "holandesa" i el "ratolí casolà", es troben en el tercer lloc de perill de la llista d'espècies introduïdes i nocives per a l'ecosistema de les Galápagos, que, a més de l'home i els cans, també inclou moixos, cabres i, fins i tot, vaques, així com una sèrie d'espècies vegetals com la morera. El director del Parc Nacional de les Galápagos, Edwin Naula, va indicar que la metzina usada en la desratització ha estat "fabricada específicament" perquè no afecti altres espècies autòctones.
“Amb el mercat pagès i ecològic volem millorar l'oferta de qualitat”
Tomeu Oliver és el segon tinent de batle de Marratxí i regidor d'Economia, Hisenda, Comerç, Indústria i Turisme. Diumenge s'inaugura el mercat pagès i ecològic de Marratxí, en el qual s'obrirà un nou espai als productes alimentaris locals. Per quin motiu impulsau els mercats locals?Quan vàrem començar, ens vàrem proposar que tots els nuclis històrics del municipi tenguessin un mercat. Ja n'hi havia a Pòrtol i l'objectiu era oferir un servei als ciutadans i revitalitzar l'activitat econòmica d'aquests nuclis, afavorint el petit comerç. L'objectiu l'hem complit, atès que hem impulsat els mercats de la Cabaneta i el Pla de na Tesa i, a la vegada, s'ha posat en marxa el Gran Mercat.
Tecnologia compromesa contra les emissions de carboni
Moltes persones no s'han temut que tant internet com tots els petits ginys electrònics propis dels nostres dies tenen un cost que va més enllà del monetari que advertim en sortir de la botiga: un cost que és mediambiental, focalitzat sobretot en l'energia dispensada en la seva construcció, que en realitat és una petita porció, en relació amb tota la que arriben a consumir durant la seva vida útil.
Gràcies
Setmanes enrere vaig tenir el plaer d'escoltar l'entrevista que Pere Estelrich, director i presentador del programa El crepuscle encén estels, d'IB3 Ràdio, va fer a en Jaume Obrador, ànima de l'ONGD Veïns Sense Fronteres. Un plaer doble, perquè en Pere és un gran entrevistador, i...
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma