L'espai, un abocador infinit

Les deixalles espacials han crescut un 5,3% més en un any, pel que fa als registres de l'any anterior, i n'orbiten 15.899 al voltant de la Terra, des de coets i llançadores fins a restes d'aquests aparells, segons es desprèn de l'últim informe trimestral de l'Oficina del Programa de Restes Orbitals de la NASA. Concretament, al llarg del 2010 s'ha incrementat en 809 el nombre d'objectes que orbiten al voltant del globus terraqui, una xifra que contrasta amb la registrada l'any anterior, quan l'augment fou proper al 20 per cent. Així, dels 15.899 cossos espacials que ronden el planeta, la Commonwealth of Independent States (CIS) -Regne Unit i les seves colònies- és la que major quantitat d'escombraries rebutja a l'espai, amb un total de 6.052 objectes, seguida dels Estats Units, amb 4.833, i la Xina, amb 3.488.

Mentrestant, l'Agència Espacial Europea (AEE) es manté un any més com l'entitat que menys objectes emet al cosmos, amb tan sols 83 cossos, dos menys que l'any passat -39 procedeixen d'explosions i 44 són coets, cossos i altres runes-. A més, hi ha països que, independentment de l'agència espacial a la qual pertanyen, també envien i "llancen a l'òrbita terrestre" aparells espacials. Aquest seria el cas dels 480 residus francesos, els 189 del Japó i els 173 de l'Índia.

Trimestralment, la NASA mesura el volum d'objectes que orbiten al voltant de la Terra. D'aquesta manera, durant el primer semestre de 2010, des de l'1 de gener fins al 31 de març, rondaven 15.370 objectes al voltant de la Terra. Posteriorment, i fins al 30 de juny, aquesta xifra va augmentar en 15.550; de juliol a setembre, arribaren fins als 15.839, i s'arribà a 15.899 el 31 de desembre.

Segons destaca la NASA en el seu informe anual, de la mateixa manera que ja va passar el 2009, l'octubre de 2010 l'Estació Espacial Internacional (EEI) va haver de maniobrar i virar la plataforma orbital per evitar una "potent col·lisió". A més, destaca que, almenys un cop l'any, l'EEI es veu obligada a canviar la ruta perquè corre el perill de xocar amb deixalles espacials. En aquest cas, es tractava d'un enderroc de la NASA que havia quedat inservible a l'espai des de feia tot just un mes, després dels seus 19 anys d'investigació científica.

Detecció i control

Per poder ser detectades pels radars, les peces que configuren les runa espacial han de fer més de cinc centímetres. El programa de la NASA encarregat de controlar-les és el US Space Surveillance Network (SSN). La iniciativa la desenvolupa el Govern dels Estats Units i té com a principal objectiu detectar, controlar, catalogar i identificar aquests objectes fets per l'home i que orbiten al voltant de la Terra. Així mateix, s'encarrega de predir quan i on caurà un objecte a la Terra, quina és la seva posició a l'espai, a més de detectar nous cossos residuals al cosmos i a quin país pertanyen, i d'informar la NASA sobre si aquests objectes interfereixen en l'estació Shuttle. Entre octubre i novembre de 2010, per exemple, el SSN va detectar quatre nous fragments procedents de satèl·lits: tres pertanyien a un llançament recent, mentre que un altre estava associat a un satèl·lit meteorològic.
"Tots dos no suposen una gran quantitat de runa", puntualitza l'agència nord-americana de l'espai.

Com es neteja aquesta brossa?

Segons un equip d'enginyers de la Corporació Global Aeroespacial a Altadena (Califòrnia), els globus d'heli es presentarien com la solució més eficaç per resoldre aquest problema; així doncs, s'evitaria la producció contínua de deixalles espacials. S'hauria d'aconseguir que els satèl·lits encenguessin els motors al final de la seva vida útil per tornar a l'atmosfera, on serien incinerats. Però per aconseguir això caldria proporcionar-los combustible extra, cosa que significa una massa addicional que augmentaria el cost del llançament. És aquí on els globus d'heli entrarien en acció, ja que suposarien la manera més econòmica de resoldre el problema d'aquest costós combustible extra. Qualsevol nou satèl lit podria ser enviat a l'espai amb un globus adaptat a la coberta. Després que el satèl·lit hagués arribat al final de la seva vida útil, s'ompliria el globus amb heli o un altre gas i n'augmentaria la força d'arrossegament, amb vista al xoc del globus amb l'atmosfera terrestre.

Un globus de 37 metres podria portar un satèl·lit a una altura que en permetria la desintegració en menys d'un any, mentre que, sense el globus, es trigarien dècades a aconseguir-ho, segons l'equip d'enginyers. Segons Brian Weed, el concepte és factible, però no funcionaria amb tots els satèl·lits. Per la seva banda, Kerry Nock, el president de la Secure World Foundation a Washington, admet que la idea és pot desenvolupar, però amb limitacions. El globus només funcionaria per sota dels 1.500 km, però això vol dir que abastaria una regió molt congestionada, entre els 800 i els 1.500, on es produí l'accident de 2009, quan dos satèl·lits es van creuar i van xocar, tot deixant milers de peces de deixalles espacials al darrere.