15 anys de solidaritat
Quan l'objectiu és construir un món més solidari i just, la humanitat es presenta com una comunitat de futur. Com una comunitat on tots som veïns uns dels altres. D'aquesta manera es podria resumir l'esperit de l'ONG Veïns Sense Fronteres (VSF), que durant 15 anys ha desenvolupat desenes de projectes de cooperació a les zones desfavorides de l'Àfrica sud-sahariana. En concret, l'ONG ha realitzat projectes de cooperació al desenvolupament a Burundi, Tanzània RDC del Congo i Mali. L'entitat, que sempre ha defensat que la cooperació no ha de quedar-se emmarcada en la mera ajuda assistencial, ha dut a terme projectes estructurals que han dotat d'eines les poblacions autòctones. De fet, cal remarcar que l'entitat sempre ha treballat denunciant les injustícies socials d'aquests pobles i vetlant, a més, pel futur d'una de les comunitats més vulnerables, els pigmeus. Considerats com els exclosos de la societat, VSF, ha treballat pel desenvolupament de les persones pigmees, ja sigui creant habitatges o dotant-los d'eines per al desenvolupament de l'agricultura. Durants aquests 15 anys, l'ONG, que va néixer de la sensibilitat d'un grup de ciutadans preocupats per les situacions de conflicte als Grans Llacs, ha desenvolupat i col·laborat en 205 projectes de cooperació.
Una hora més a primària... de guarderia
Les ments pensants d'un partit que vol guanyar les eleccions per majoria absoluta poden proposar moltes nicieses, com és el cas de l'anunci del president del PP balear, que diu que si guanyen, obligaran a fer una hora més a l'alumnat de primària. Segurament ...
En educació, el futur sembla tornar enrere
Just ara que s'acosten temps de promeses efímeres, s'intensifiquen les propostes entorn al sistema educatiu que regeix el futur de les noves generacions. Enmig d'una certa expectació que sovint es barreja amb dosis d'incertesa, els distints agents socials implicats veuen desfilar aquestes setmanes distintes iniciatives plantejades des de tots els racons de l'arc parlamentari.
Criden a fer caure un mite: els additius no són dolents
Trontolla el paradigma que el millor aliment és el més natural. Tot i que el ciutadà d'avui vol llevar additius i química als productes que menja, aquesta naturalitat desmesurada no sempre és saludable. Tal com explica Carme Rosselló, catedràtica de química per la UIB, "la gent pensa que tot producte processat és una porqueria. I això no és ver". Podem trobar, de fet, dos tipus d'additius: els naturals i els químics. D'ambdós es poden extreure beneficis sense que suposin un llastre per a la salut humana. Entre els additius naturals, hi trobam la sal, que ha estat un mètode bàsic per conservar la carn i altres aliments durant la història de la humanitat. Encara s'usa en el pernil i en altres embotits, com en la xulla. També el fum ha estat utilitzat com a mètode per conservar els aliments. El salmó fumat o el formatge fumat en són dos exemples de la història contemporània i del passat, respectivament. A les Illes de sempre s'han envinagrat aliments, com ara les olives i el fonoll marí. Així mateix, afegir sucre a productes derivats de la fruita fa que una confitura pugui aguantar tot un any, en comptes de les dues setmanes de vida que tindria una peça de fruita fresca.
“Ara, ca meva és Mallorca”
Kate Mentink, casada, sense fills, és una escocesa d'Edimburg de l'any 1944 que, després de rodar per tot el món i a causa de la seva feina, trià Mallorca com a destinació definitiva. Va fer "màsters" de caire empresarial a la Universitat de Glasgow, a la d'Strathclyde i a la de Barcelona. Abans d'arribar a l'Illa, fou directora de personal i formació d'un grup de sis fàbriques a Glasgow, amb una plantilla de devers 3.500 treballadors, com també assessora en gestió empresarial de diverses firmes.
“Quan és temps de llaurar he de fer feina de nit i tot”
No hi havia manera de trobar Biel. Sempre era damunt el tractor i no el podia deixar. A la fi, un dia de pluja, ens vàrem poder asseure una estona.Sempre heu fet de pagès?Sí, sempre, llevat de quan tenia 18 anys que vaig provar de fer altres coses, però sols durant temporades, el meu ofici sempre ha estat el camp.Què feis a les terres que teniu? Conram i sembram unes 350 quarterades. Sembram ordi, blat, favó, pèsols, ciurons, faves... Faig rotació de cultius, combinant cereals i llegums. Duim una possessió que és la Torre de Can Font i molts de bocins petits de per Sineu i la seva comarca. No venem res del que sembram, tot és per donar als nostres animals.Com es presenta l'any?Fins ara ha deixat fer la feina bé. L'anyada anirà bé si el final és bo. Aquesta aigua darrera serà molt bona si plou amb esma. Ara les terres bones s'embassen aviat si plou molt. La raó és que han desaparegut moltes síquies i drenatges antics.
Un any irregular per a la societat de la informació balear
La Fundació Telefonica ha presentat aquests dies l'informe anual sobre l'estat de salut de la societat de la informació a Espanya, i amb aquest ja en van onze. Inclou un apartat per a les dades específiques que fan referència al nostre indret particular, i aquesta part és la que ens interessa més des d'aquestes línies. Les xifres, com veurem tot seguit, indiquen que l'equipament en tecnologia manté en termes generals un sostingut ascens en molts dels àmbits en què encara és possible el creixement
Mallorca, present al Fòrum Social Mundial de Dakar
L'onzè Fòrum Social Mundial, que es durà a terme del 6 a l'11 de febrer, tindrà dotze representants mallorquins. Quatre entitats socials de l'Illa -Fòrum Ciutadà, l'STEI-i, l'Associació Senegalesa Mallorquina (Asema), Fundeso i Càritas- són les encarregades d'aportar el seu gra d'arena a la trobada de Dakar. Des de l'Assemblea de Moviments Socials (AMS) de Mallorca, que agrupa la majoria d'organitzacions que hi participaran, volen contribuir a difondre aquest esdeveniment mundial entre la població mallorquina i a informar-ne.
Quin model educatiu volem?
Ho sabem? Ho tenim clar? Perquè moltes vegades no ho sembla. Massa vegades se senten tertulians que parlen de l'Informe PISA sense haver-lo llegit. I d'altres que fan afirmacions contradictòries, com voler un model semblant al finès i esser contraris a l'escola...
Claus de l'èxit del model escandinau
Any rere any, els ciutadans d'aquesta terra tendim a injectar-nos dosis de realisme cada vegada que llegim algun informe relatiu al nivell del nostre sistema educatiu. La frustració que se'n deriva de les xifres sovint es correspon amb la complexitat i el desordre que acompanya la vida acadèmica del nostre entorn. Sembla evident que la casuística que va associada a aquesta situació permet l'entrada d'una extensa varietat de factors influents, alguns dels quals s'han de cercar fora de l'àmbit purament acadèmic.
La febre antitabac buida les farmàcies de cigarrets electrònics
Pot esser que deixar de fumar sigui, tradicionalment, el propòsit d'any nou més cèlebre. I en aquesta entrada de 2011, sens dubte ho ha estat. El causant de tant enemic dels cigarrets és la Llei antitabac, que ha animat moltes persones a deixar el tabac. Entre totes les receptes per deixar de fumar, destaca l'aparició del cigarret electrònic. No és nou, sinó el boom d'un producte que ja existia, però que havia passat quasi desapercebut fins ara. Així, les vendes s'han triplicat d'ençà que som al 2011. Des del Col·legi d'Apotecaris assenyalen que és habitual l'augment de la venda d'aquests productes just al gener, però que enguany és espectacular. De fet, moltes farmàcies de Ciutat (però també d'alguns municipis de la Part Forana) fa dies que s'han quedat sense subministrament. Encara més: després d'haver exhaurit les existències, les empreses subministradores encara no els han distribuït més exemplars de cigarrets electrònics. El seu preu és variable, tot i que les farmàcies els comercialitzen entre els 35 i els 50 euros (depèn del model).
El cosmos, en un cop d'ull
El telescopi espacial Planck, llançat fa any i mig per l'Agència Espacial Europea (AEE), ha completat els dos primers mapes del cel en la seva missió de cartografiar el cosmos i analitzar-ne l'origen. En total, la sonda que porta el nom del descobridor de la física quàntica haurà de realitzar quatre rastreigs complets del cel abans del final de la missió, previst el 2012, subjecta a la durada de les fonts de refrigeració per heli.
“Oferim un producte sa per a la salut”
En Ramon fa planter ecològic al Rafalet, dins el terme de Marratxí, i allà és on el vaig a veure.Ramon, t'has dedicat sempre a fer planter?No, abans feia d'administratiu i l'empresa no anava bé. Vaig haver de començar de zero, oblidar les burocràcies i iniciar una nova vida. La meva salut ho demanava. L'estrès, la depressió i la responsabilitat em dugueren a fer un canvi. Volia fer una feina que em permetés desenvolupar la meva creativitat i vaig prendre una decisió dràstica. Vaig començar fa 17 anys. M'ajuden la meva dona i els meus fills. Som una empresa familiar.Com és que et passares al sistema ecològic?
El cànon digital, una cruïlla sense resoldre
A principi de desembre el Consell de Mallorca féu una passa endavant i aprovà per unanimitat una moció del Bloc per la qual reclamaven que es retorni la quantitat que la institució insular ha pagat en concepte de cànon digital d'ençà que entrà en funcionament. Com sabem, aquest impost s'aplica sobre els equips i elements electrònics que potencialment poden servir per realitzar còpies il·legals i que, tanmateix, es pressuposa que es dediquen a altres finalitats al si d'una institució pública com aquesta.
Acontentar tothom
Fa temps, un reputat intel·lectual que sostenia que l'ecologisme no és ni de dretes ni d'esquerres posava l'exemple d'un alcalde d'esquerres d'una important ciutat mexicana que va veure com el seu partit s'esmitjava i va perdre el govern a causa d'un conflicte...
El Brasil post Lula
L'arribada al poder de Dilma Rousseff tanca un dels periodes més importants en la història del Brasil: la "revolució" de Luiz Inácio Lula da Silva. Segons dades oficials, en els vuit anys de Govern de Lula prop de 36 milions de brasilers -dels 190 milions d'habitants que té el país- van ingressar a la classe mitjana. Alhora, més de 28 milions van deixar la pobresa extrema. Durant les dues legislatures, les polítiques socials i els impulsos econòmics i fiscals donats a la producció van generar més de 14 milions d'ocupacions formals. Arran d'això, els brasilers van augmentar la seva fam pel crèdit i el sector bancari va registrar rècords consecutius d'augment del finançament. L'economia brasilera, beneficiada la major part del temps per un escenari extern favorable, va créixer una mitjana anual de prop del 4%. Fins i tot durant la crisi global, al Brasil li va anar millor que a d'altres països. Lula, a més, ha gaudit durant aquests anys d'una popularitat sense precedents. S'ha convertit en el mandatari més ben avaluat en la història de Brasil, amb més d'un 80 per cent d'aprovació i la població l'ha vist com un ferm impulsor de les polítiques socials. Però, a més d'això, el parlar proper a la població del líder del Partit dels Treballadors (PT) i el seu contacte directe i constant amb la gent van ajudar a mantenir el seu carisma entre el poble.
Un ministre d'Educació amb seny?
Ara que la classe política es troba en hores baixes -i més la classe governant-, que es mou com una tereseta en mans del món financer i dels capitalistes, és estrany trobar un ministre que actuï amb seny en el seu àmbit, encara que sigui amb la tropa del PP en...
Gabilondo presentarà un nou model d'ESO
De ben segur que en l'agenda del ministre Àngel Gabilondo hi ha marcat en ordre preferent l'anunciada reforma del darrer curs de l'ESO. No debades, està previst que pròximament el titular de la cartera d'Educació mantingui tot un seguit de contactes amb els diferents consellers autonòmics, tot amb l'objectiu de poder consensuar aquest nou escenari.
“El que més enyor és el meu fill petit”
María de Jesús Àlvarez procedeix de la ciutat equatoriana de San Francisco de Milagro, que es troba al sud-oest del país, amb una població de gairebé 190.000 habitants. Té quaranta- un anys, a vint i busques ja era casada i va tenir dos fills, però el seu home "va abraçar un altre compromís". Aleshores, ella en va tenir dos més d'una altra relació. Cercant una nova vida, se n'anà primer a Itàlia, on viu la mare i una de les seves tres germanes amb la seva descendència, ara en fa tretze anys, i el 2002 va venir a Mallorca, on poc temps després, gràcies a la reagrupació familiar, reclamà tres dels fills, mentre que el petit, de 10 anys, encara viu a l'Equador, amb la sogra, a l'espera que almenys els dos majors tinguin un contracte de feina a Mallorca, perquè llavors seran considerats autosuficients i ella, per llei, podrà ajuntar-lo a la seva nova família mallorquina. Quina vida teníeu al vostre poble?Plastificava documents. Tenia un negoci propi, perquè a la família sempre hem fet això. Quan ma mare partí cap a Europa, me'n deixà una part, d'aquest negoci, però els guanys només em donaven per al menjar i gairebé més.
“A Europa coneixen Mallorca. Però no basta el nom, hi ha d'haver qualitat”
A Guinyent, prop d'Alcúdia, hi ha la tafona d'Olis Solivelles. Allà parlam amb Sebastià, un jove que ha optat per dedicar-se a la producció d'oli de qualitat.Com heu arribat al món de l'oli?Al principi va ser per ajudar, però hem anat creixent cada any en producció i en feina. Va començar com una afecció i ara és la meva dedicació. M'ha anat bé i he acabat fent això.
Haití, any I
Haití commemorà el 12 de gener el primer aniversari d'un terratrèmol que causà més de 300.000 morts i arrasà la capital i altres zones de l'empobrit país, víctima en l'actualitat d'una greu crisi d'infraestructures, sanitària -conseqüència de l'epidèmia de còlera- i política, després de les eleccions del novembre passat. El sisme, de 7 graus, tingué l'epicentre a 15 quilòmetres de la capital, Port-au-Prince, on esbucà el Palau Presidencial, la Catedral, escoles, hospitals, ministeris i desenes d'edificis institucionals.
Clima de tensió a les aules
La violència com a factor de risc social. Sota aquest títol, el sindicat UGT-FETE ha publicat enguany un interessant manual en el qual s'ofereixen dades força rellevants relacionades amb el clima que es viu a les aules de casa nostra. Aquesta publicació n'aporta informació que permet intuir la naturalesa amb la qual tenen lloc les relacions entre el professorat, els alumnes i els pares, a més d'avaluar-hi variables com ara l'estrès amb què han de dur a terme els docents les tasques diàries, tot amb la visió dels ensenyants mateixos.
5.000 dones patiran càncer de pulmó el 2015
El càncer de pulmó no atura de créixer entre la població femenina. Segons els metges, el tumor pulmonar podria afectar més de 5.000 dones l'any 2015. "És l'únic tumor que continua augmentant entre les dones", explica la cap de secció d'Oncologia Mèdica de l'hospital Ramón y Cajal de Madrid i membre de la junta directiva de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), Pilar Garrido.
“Em produïa terror anar a una terra que no coneixia”
Mai no ha deixat d'enyorar la terra on vingué al món ara fa 63 anys, a la ciutat de Canillá, que es troba 210 quilòmetres al nord-est de Ciutat de Guatemala i on uns quinze mil habitants viuen majoritàriament de l'agricultura (blat de les índies, frijoles, tomàtigues), en una planera a 1.300 metres d'altura, envoltada d'altes muntanyes, dins el departament de Quiché, paraula composta que en llengua maia vol dir "molts d'arbres". Ella i els seus quatre germans, des de ben menuts, treballaren durament per ajudar els seus pares, que eren molt vellets, perquè havien tingut la descendència a una edat avançada. Abans de venir a Mallorca feia feina en el servei domèstic. Es casà, tingué tres fills i quan tenia 43 anys el seu home va morir. Semblava que a partir d'aleshores la seva vida s'havia de limitar a surar la descendència amb allò que tenia a mà en aquell moment i en aquell lloc, però el destí féu un tomb que li va fer prendre decisions que mai no hauria imaginat.Què us va fer decidir a partir de la vostra terra?
“La gran assignatura del vi mallorquí és el consum local”
Ramon Servalls dirigeix el celler Macià Batle, a Santa Maria, i el seu missatge és clar a favor de la diferenciació i la promoció dels nostres vins de qualitat. Conscient que no es pot deixar de fer feina, es mostra optimista perquè el mercat que més valora el vi de Mallorca, l'alemany, és el que ara està millor d'Europa.
Els 10 de 2010, o la revaloració del parer de l'usuari
Un cop ja hem passat els primers dies del mes de gener, toca fer un poc de balanç, girant la mirada enrere i valorant què han representat els mesos de 2010, amb especial menció a un dels espais d'interacció més rellevants i característics que vinculen l'expressió de dBalears en línia amb els seus usuaris.
Que dura que és l'adolescència!
Els anys de l'adolescència constitueixen, per ventura, l'etapa més complicada en la vida d'una persona. Els canvis hormonals fan la seva aparició, cosa que, afegida a la socialització a l'escola, augmenta els dubtes i la pressió sobre els al·lots i al·lotes. En aquest punt, cal destacar la sexualitat com un dels eixos de l'adoslescència i, també, com un dels més conflictius. És per això que l'Institut Balear de la Dona i el sindicat UGT han organitzat aquest darrer trimestre una mostra anomenada Exposex, que recull explicacions sobre educació sexual i una sèrie de consells per no tornar-hi boig.
“Si l'ametla que es ven com a mallorquina no ho és, no hi ha futur”
Bartomeu Picornell és de Llubí i és a la tercera generació de comerciants d'ametles. Poca gent com ell viu i coneix els problemes del sector.Com va començar la vostra empresa?El meu padrí era comprador de bessó. Mon pare va posar la primera trencadora fa 50 anys. Jo em vaig criar dins aquest món modernitzant l'empresa i fent una instal·lació que em permet fer molta feina.Quines feines feis?
Objectiu: salvar el tigre
L'objectiu: aconseguir salvar el tigre de la seva possible desaparició. Governants i activistes es reuniren el novembre passat a Sant Petersburg en la primera Cimera global del tigre per salvar de l'extinció aquest felí, que ha vist reduïda la seva població un 97% durant el darrer segle.
Estimular les compres a força de clics
Un showroom és, en el sector de la moda, un espai d'exposició pensat per posar davant els ulls dels periodistes més especialitzats i també del públic comprador en general les principals novetats que la temporada presenta.Exactament, el mateix concepte ara ha estat traslladat a l'entorn de la vila global que suposa internet en el paper del site creat a Mallorca amb el nom de showroomstreet.com, un exemple actual de com els ponts que estén el mitjà digital afavoreixen els negocis que hi confien una part de la seva promoció i les expectatives de donar-se a conèixer. A mitjan camí entre la revista per a públic especialitzat i un compendi d'alguns dels articles més cercats a algunes de les botigues palmesanes, el portal que uneix en una sola adreça una vintena de firmes no deixa cap detall a l'atzar. Com assegura la responsable de comunicació, Gema Muñoz, una de les principals atribucions de la pàgina és que els internautes més aficionats s'hi poden informar de les tendències globals, però rebent un enfocament sobre productes del mercat local, del que tenen més a l'abast. Així mateix, els permet accedir a les darreres notícies del sector o participar en el component social que una vegada més no podia faltar en un projecte com aquest, des de la comoditat de casa seva i en el moment que ho desitgin.
La nostra música, una esperança allà deçà la mar
La música facilita viatges. Aquest és un tòpic molt clàssic, un tòpic que recobra vigència si ens situam a l'altre cap de món i hi escoltam la música que ens remet a ca nostra, els sons que crearen les generacions que han habitat les quatre illes del nostre país. Aquest suposat tòpic i també la nostra música formen part de la quotidianitat de Tilcara, un petit poble del nord de l'Argentina situat entre muntanyes eixutes on només hi creixen els cactus. Allà, l'associació Música Esperanza convida els infants i els joves de la comarca a recórrer camins de transformació i a afegir la seva pròpia veu a la música de les muntanyes. Una de les guies d'aquest viatge musical és mallorquina i per això els fandangos, En Joan petit quan balla, les jotes, els boleros i L'elefant ja formen part de la memòria musical dels joves d'aquestes terres.
L'OMS demana ajuda per aturar la tuberculosi
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha calculat que es necessiten 33.745 milions d'euros fins a 2015 per evitar que més de deu milions de persones morin a causa de la tuberculosi. "Si no es produeixen espectaculars avanços en la recaptació i en el compromís polític en els pròxims cinc anys, es perdran massa vides a causa d'aquesta malaltia", subratlla l'organització en el seu darrer informe.
“El nostre celler fa 300 anys que fa vi sense fallar cap any”
Un vell celler de pedra, ben conservat, acull les modernes instal·lacions de Can Ribas. Allà, a Consell, parlam amb Araceli Servera.Quins varen ser els inicis de Can Ribas?El celler es va construir el 1711. De llavors ençà, no ha deixat d'elaborar vi de manera ininterrompuda. Fa 300 anys que en feim. Som un dels cellers més antics d'Espanya, al costat de Chivite i de Codorniu.
Els secrets del sistema solar, desxifrats pels seus colors
Els colors d'un planeta poden revelar-nos detalls importants i indicar-nos quins val la pena investigar de prop. Així ho suggereix un estudi duit a terme per l'astrònoma de la NASA Lucy McFadden i l'estudiant de la Universitat de Califòrnia Carolina Cuervo, que descriu com diferenciar els planetes del nostre sistema solar en funció de la informació del color.
Internet encara és territori Sinllei
La mateixa setmana que el sentiment nadalenc arriba per envair tots els racons, hem assistit a una aferrissada lluita centrada en el Congrés dels Diputats i a internet. La raó de la disputa ha estat el debat sobre l'anomenada llei Sinde, que pretenia posar uns inicis de concert regulatiu a la xarxa. Es tracta d'un camp que encara envaeix alguns límits legals en segons quins punts, com ara les nombroses webs que s'inclouen en servidors estatals i permeten descàrregues il·legals de recursos protegits pels drets de propietat intel·lectual i que, alhora, plantegen serioses dificultats al conglomerat de la indústria cultural.
Estudies o treballes?
La pregunta del títol era -i deu continuar essent- típica i tòpica en les relacions personals, familiars i socials. Així ja es podia conèixer molt una persona, principalment s'aclaria si tenia feina o no. I tant si contestava una cosa com l'altra, la pregunta següent era per...
Creix la generació ni-ni
Hi ha hagut un programa televisiu que passà amb més pena que no pas glòria en els recomptes d'audiència, que s'ha encarregat de donar nom i forma a un fenomen que, fins fa uns mesos, avançava sigil·losament entre nosaltres. Es tracta de la nova generació de joves que ni treballa ni estudia, tot gràcies a la benvolença -o en altres casos paciència- d'uns pares que els emparen econòmicament: la generació ni-ni.
La mida sí que importa
En alguns mamífers la mida del cervell és més gran del que s'esperaria en relació amb la mida corporal. És el cas, per exemple, dels grans primats -com ara els ximpanzés i els goril·les-, de les balenes i els dofins i dels elefants. Els científics fa molt temps que es demanen per què, de vegades, la natura afavoreix el desenvolupament de cervells grans, si aquests precisen de tant temps per assolir la maduresa funcional i consumeixen tanta energia.
“Hem de fer feina en la qualitat: qui fa bon formatge el ven”
En Xec Truyol és una persona de llarga trajectòria en el món agrari menorquí i balear. Forma part del conjunt de pagesos emprenedors que mantenen la ramaderia menorquina en el primer nivell. En quin lloc estàs, Xec?A Algendar d'en Gomila, a Maó, i encara duc tres finques més. El lloc té 80 hectàrees i és de terra bona. Munyim 70 vaques, tenc 10 truges i n'engreix els porcells. De les altres finques trec menjar per al bestiar, farratge i cereals, i tenc 100 ovelles.
Preparatius d'un Nadal ben tecnològic
En el context de les compres que es fan preparant-nos per Nadal, internet i la tecnologia electrònica formen un conjunt que av adquirint un protagonisme més gran any rere any. D'elements que sostenen aquesta afirmació en tenim una bona varietat, com un estudi del portal cercador de referència Yahoo!, que examina la manera com persones de tot l'Estat, amb un ús quotidià de les TIC, s'aproximen a final d'any. Més enllà que les persones comencin a desitjar bones festes a través del correu electrònic, allò important és copsar que es perfila l'alternativa telemàtica com una manera còmoda i més barata de preparar les festes. Basada, per cert, en un element zenital d'aquesta tecnologia, com és la desmaterialització que comporta, ara ja no cal accedir a un punt de venda físic per trobar el regal perfecte.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma