Els mestres i la llengua

Hi ha poques excepcions. Si parlam amb qualsevol professor d'universitat -o, més encara, de Secundària o de Batxillerat-, percebem de seguida que la capacitat d'expressió escrita i oral que tenen els nous estudiants del segle XXI de cada vegada tendeix més a la baixa. Alguns discursos aproximen aquesta realitat a conjuntures com ara els mals vicis que incorporen determinats ginys tecnològics, com ara el mòbil i internet. Altres, en canvi, subratllen el poc favor que hi fan determinats mitjans de comunicació més clàssics, com és la televisió.

Tanmateix, el destí final de moltes d'aquestes reflexions sovint ens situa en el mateix punt: l'escola. Quina quota de responsabilitat té el sistema educatiu davant aquesta realitat? Quines estratègies es poden engegar des de les institucions educatives per tal de poder contribuir a capgirar aquesta perillosa tendència? Són els mestres i els professors els vertaders responsables que els nins i nines d'avui dia de cada vegada dominin menys el llenguatge/s? Aquestes només són algunes de les qüestions que sovint apareixen damunt la taula quan es planteja aquesta mena de debats. Enfront d'això, alguns governs arreu del Vell Continent -no es tracta de cap fenomen local, sinó que afecta amb major o menor intensitat bona part d'Europa- ja s'hi han posicionat i han anat activant plans per invertir el procés.

L'exemple de Catalunya

El darrer exemple d'aquesta preocupació creixent de les administracions el veim a través de la iniciativa proposada per la consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que vol que els alumnes que aspirin a poder realitzar el grau de magisteri tinguin un nivell elevat en llengües. Concretament, la idea presentada aquests darrers dies estima que els aspirants a entrar en aquestes especialitats hauran de tenir una nota igual o superior a 8 en els exàmens de català i de castellà en la prova de Selectivitat. D'aquesta manera, Irene Rigau ha formalitzat la petició al Ministeri comandat per Àngel Gabilondo perquè permeti impulsar a Catalunya un pla pilot durant els propers anys, atès que les proves d'accés a la universitat són regulades per un Reial Decret.

Sigui com vulgui, el nou marc que planteja el Govern convergent té precedents. De fet, tracta d'una iniciativa força comuna en els sistemes educatius amb seu al nord d'Europa. Endemés de voler impulsar el català i el castellà, la proposta de la consellera Rigau va més enllà i recorda amb un cert èmfasi la necessitat que els futurs mestres també hauran d'arribar a la universitat amb un nivell suficient de llengua anglesa, tal com apareix establert en la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). Aquesta intenció de potenciar l'aprenentatge i el bon ús de l'anglès no queda aquí i, segons s'ha donat a conèixer, la Generalitat té en ment que l'estudi d'aquest idioma es dugui a terme en cada una de les etapes del sistema docent del Principat, des de l'Educació Infantil fins els cicles de Formació Professional. Evidentment, no hi és mai de més que s'estimuli i es millori la preparació del cos de mestres i professors, i més en un àmbit de tanta significació com és aquest.

Més mesures

Tot i això, seria interessant que aquesta mesura fos acompanyada per moltes d'altres que anassin més lluny de la vessant purament escolar. Certament, pareix que es torna a associar la manca de determinades competències de l'alumnat amb la incompetència dels mestres, tot transmetent una anàlisi bastant simplista d'una realitat en què intervé un espectre molt més ampli d'agents sobre els quals no es tendeix a actuar.