TW
7

El programa Erasmus és ideal per afavorir la integració en l'àmbit europeu i és útil perquè tots els estudiants que assisteixen a classe puguin conèixer altres cultures, altres països i altres costums i maneres de viure. Aquests programes deixen de tenir aquesta funció integradora quan ensenyen una cultura diferent a la pròpia que té el país. Són vertaders laboratoris experimentals de professorat monolingüista, que circula per la universitat tot disfressat de bilingüista, que no té altra intenció que imposar l'espanyol a la seva aula. L'onada immigratòria rebuda davant els interessos d'acumular capital per part d'uns quants, sempre dels mateixos, i la poca, escassa o nul·la voluntat d'integrar els nouvinguts ha fet que ens trobem avui que l'ús del català hagi caigut un 3% o que només el 36,07% el considerin com a llengua pròpia.

A la UIB, les classes en català no assoleixen el 40%. Si els Erasmus han de continuar disminuint les poques classes en català que es fan, aquest programa no té gaire sentit. S'ha de tenir en compte que la UIB té programat l'aprenentatge d'un nivell llindar de llengua per als seus alumnes que volen anar a Europa a fer un programa Erasmus; per tant, els universitaris europeus que volen venir tenen l'obligació de conèixer la realitat sociolingüística d'aquí i haver fet aquest mínim aprenentatge de la llengua pròpia d'aquesta terra per poder assistir a les classes en català, sense exigir canvis de llengua. No es pot permetre que hi hagi alumnes d'aquesta terra que vulguin fer un curs en català i només hi aconsegueixen fer una assignatura; ni pot ser que hi hagi alumnes europeus que realitzin el programa Erasmus i quan se'n tornin al seu país no sàpiguen que han assistit a una universitat la llengua pròpia de la qual és el català.