La sobrecàrrega de feina minva la salut de les dones

Conjugar vida laboral i familiar no sempre és senzill. En els darres anys, s'ha produït un augment dels problemes psicològics i malalties laborals de la població femenina

E.P.Palma 08/03/11 0:00

La incorporació de la dona al món laboral en els darrers anys n'ha augmentat els problemes de salut, entre els quals els trastorns psicològics i els relacionats amb malalties laborals són els que més consultes produeixen entre els especialistes. Amb motiu del Dia de la dona treballadora, que se celebra avui, els experts recorden la importància d'augmentar la prevenció en les malalties que més poden reduir la qualitat de vida de la dona.
"Com en els homes, molts dels problemes que afecten la dona treballadora estan relacionats amb el tipus de treball que realitza. Però si hem de valorar la salut de la dona en general, cal dir que hi ha un alt grau d'alteracions de tipus emocional i físic", explica la doctora Mercedes Abizanda, coordinadora del grup de treball de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen) d'Atenció a la Dona.

L'experta recorda que, malgrat que cada vegada més hi ha paritat en les tasques de la llar, encara són moltes les dones que "han de realitzar un doble treball". Aquest sobreesforç finalment passa factura emocional -"amb problemes d'ansietat i depressió"- i física -"amb patologies osteomusculars, respiratòries o traumatismes"-. Cal tenir en compte, aclareix, "que, a més de treballar fora de casa, s'ha d'encarregar de les tasques de la llar, ha d'afrontar la càrrega laboral que es genera a casa, que es tracta d'una àrea bàsicament de la dona". Segons el seu parer, la solució és "complexa", ja que la dona es veurà afectada, sobretot, per problemes psicològics, "depenent de la seva educació i formació. L'adaptació a aquestes circumstàncies pot ser complicada per a algunes dones", principalment -recorda-, "perquè intentam abraçar-ho tot normalment". I "això, des del punt de vista emocional, genera un nivell d'ansietat molt alt", precisa.

En aquest sentit, les seves càrregues -és a dir, l'estat civil, el nombre de fills i la seva edat, sobrecàrrega de responsabilitats, rols tradicionals, doble jornada o falta de xarxes de suport- seran crucials per a les seves condicions de vida. La solució, centrant-se en la dona, encara que "complexa", seria ensenyar-la a "aturar-se". "Seria interessant que s'ensenyàs les dones a aturar-se. Pot ser molt difícil en determinades situacions, però cal fer un reset i imposar-s'hi. Per a la dona, el dia a dia pesa molt i, en ocasions, d'ella, en poden dependre molts".
En el mateix sentit, la psiquiatra i presidenta de la Societat Espanyola d'Estrès Posttraumàtic, la doctora Rafi Santos, afegeix que "les demandes sobre la dona s'han multiplicat, perquè se sent atrapada en les seves responsabilitats laborals i no vol deixar en segon pla el que considera prioritat en l'atenció a la família".

"La igualtat ha d'assimilar-se conceptualment per ser aplicada quant a criteris, en primer lloc, de no-discriminació. La solució implicaria el reconeixement personal de la dona i aplicar mesures laborals flexibles quant a horaris, incorporant noves tecnologies que substitueixin la necessitat de la feina presencial, mantenint alhora els objectius a aconseguir," indica Santos.

Malgrat els avanços en la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, encara existeixen dificultats perquè la dona treballadora assoleixi el més alt grau de salut física, psíquica i social com demana l'Organització Mundial de la Salut (l'OMS).

Precisament, en una de les seves publicacions de l'any passat, l'OMS assenyala que "dones i homes afronten molts problemes de salut semblants, però les diferències són de tal magnitud que la salut de les dones mereix que se li presti una atenció particular".

Pitjor salut

Inicialment, la dona no tindria per què patir un major nombre de patologies, però la realitat és que, de mitjana, les dones viuen de sis a vuit anys més que els homes, a pesar que, segons recorda l'OMS, aquells anys suplementaris no sempre estan acompanyats de bona salut. La malaltia que més afecta la dona és el càncer de mama, que és el més mortífer entre les que tenen de 20 a 59 anys als països d'ingressos alts, mentre que, arreu del món, les malalties cardiovasculars, sovint considerades un problema masculí, són la principal causa de mortalitat femenina.

A l'hora de parlar de les principals patologies que afecten la dona per la incorporació a la feina, la doctora Abizanda recorda que, "evidentment, un dels primers problemes per prevalença són els osteomusculars, com el lumbago i les contractures cervicals. En bona part, es tracta de malalties directament relacionades amb el tipus de treball que s'executa i, altres vegades, amb la tensió nerviosa que ocasiona".

No obstant això, han augmentat aquelles de relacionades amb la higiene laboral o la falta d'ergonomia a la feina, mals molt comuns en aquelles que exerceixen alguna funció en cadenes de muntatge o en tasques de neteja. En aquests casos, són molt freqüents els problemes musculars, respiratoris, etc. D'altra banda, els metges d'Atenció Primària han vist que els últims anys han crescut les consultes femenines per motius psicosocials, trastorns somatomorfs, ansietat i depressió.

L'augment de la sobrecàrrega emocional i de factors vitals estressants són factors de risc per al desenvolupament de trastorns mentals. De fet, segons l'OMS, el 26% de les dones presentarà un episodi depressiu major al llarg de la seva vida.