De la revolució política a la humanitària

Des de fa dies són incessants les caravanes de solidaritat de joves revolucionaris tunisencs que han posat la vista cap al sud per ajudar els refugiats de Líbia

Mès de 212.000 persones han fuit de Libia desde que varen començar les protestes. | MOHAMED MESSARA

EfeTunísia10/03/11 0:00

Milers d'activistes que han protagonitzat la revolució a Tunis han girat la mirada n els darrers dies cap al sud per ajudar els refugiats de Líbia, en una mobilització humanitària que tampoc no té precedents en aquest país.
Després d'obligar el primer ministre tunisenc, Ganouchi, a dimitir la setmana passada, s'han dirigit a la frontera amb Líbia per atendre-hi els desplaçats d'aquest país, una iniciativa que, diuen, forma part també de la seva revolució per "la dignitat". Des de fa quatre dies, són incessants les caravanes de solidaritat de joves revolucionaris tunisencs que parteixen per carretera en turismes, tot terrenys i camions cap a aquest lloc fronterer amb mantes, matalassos, menjar i aigua per auxiliar els refugiats. Tots els vehicles enarboren la bandera tunisenca, i alguns, l'antiga ensenya monàrquica líbia de tres franges, verda, negra i vermella, que han fet seva els rebels que des de fa quinze dies combatent en el país limítrof al règim de Moammar al-Gaddafi.

Mobilització espontània

Igual que el procés revolucionari que per gener va obligar a fugir el president Zin Al Abedin Ben Ali i ha prosseguit amb la dimissió de Ganouchi, la mobilització ha sorgit a Tunis de manera espontània, sense respondre a organitzacions ni partits. Ryad Zambouli, que va participar en l'asseguda que va conduir a la dimissió de l'exprimer ministre tunisenc, va assegurar que "la idea aquí se'ns va ocórrer durant la manifestació contra Ganouchi. Decidírem que si el tombàvem el següent que faríem seria venir aquí".

Va argumentar que "són assumptes complementaris, no es pot entendre un sense l'altre. La revolució política i la mobilització humanitària formen part del nostre mateix combat per la dignitat i la llibertat, per l'emancipació dels pobles". Al costat de diversos companys, Zambouli ha muntat al lloc fronterer una tenda de campanya en la qual es reparteixen entrepans i ampolles d'aigua als refugiats que arriben del territori libi, en un flux que s'ha alentit en els darrers dies.

100.000 refugiats

Segons els grups d'ajuda humanitària, al voltant de 100.000 refugiats han creuat per Ras Ajdir des de l'inici de la rebel·lió a Líbia, però la majoria han estat repatriats i en l'actualitat sols en queden uns 10.000 al lloc fronterer.
La major part són treballadors del subcontinent indi i el sud-est asiàtic els països del qual no tenen representació diplomàtica a Tunis, per la qual cosa la seva identificació comporta més dificultat que la dels àrabs, que van ser els primers a ser repatriats. Això, però, no ha detingut l'ímpetu dels revolucionaris tunisencs, que sembla que no distingeixen entre llengües, credos i races.

"La lluita d'aquesta gent és la nostra mateixa lluita. La lluita per la llibertat, la dignitat, la solidaritat," explicà l'administratiu Tebessi Imeb, que va viatjar a Ras Ajdir després de participar així mateix en l'asseguda que va obligar a dimitir Ganouchi en la capital tunisenca. "He vingut amb un grup d'amics i hem portat bidons d'aigua per als desplaçats, és igual que siguin àrabs, del subcontinent indi o el sud-est asiàtic. Com nosaltres durant molt temps són víctimes d'un règim dictatorial de terror", va afirmar Imeb.

"Volem que a Occident ens vegin d'una altra manera. Durant molt temps a Occident sols han vist la part dolenta de nosaltres. Ara volem que vegin també la bona, que som capaços d'ajudar a qui sigui, independentment de la seva nacionalitat i la fe",explicà. Va afegir que "volem que a Occident sàpiguen que som ells i que volem exactament el mateix que ells, portar una vida normal".
"Ho volem per a nosaltres, i ho volem per a tots", postil·là.