La consolidació de l'estudiant internacional

European Region Action Scheme for the Mobility of University Students: ERASMUS. Sota aquest acrònim, va néixer a finals dels anys vuitanta (1987) un programa transnacional que va ser promogut per una institució estudiantil, la qual tenia en ment projectar un nou marc per a l'educació superior a Europa. D'aquesta manera, en aquests darrers lustres s'hi han anat adherint multitud d'universitats interessades a enviar els seus estudiants a aprendre a altres països i, a la vegada, també tenir la possibilitat d'obrir les seves portes perquè alumnes d'altres indrets del Vell Continent poguessin avançar en els seus estudis en les pròpies seus. La durada dels intercanvis acostuma a oscil·lar entre els tres mesos i l'any per a aquelles persones que s'hi mostren interessades.

Ja durant els anys noranta i més encara en la dècada passada, va quedar palès l'interès mostrat per la comunitat universitària de les Illes Balears davant aquesta suggerent iniciativa. No debades, en només 10 anys les xifres d'estudiants Erasmus que ha rebut la Universitat de les Illes Balears s'han incrementat gairebé un 50%, segons les dades exposades pel darrer informe de Dades i xifres del sistema universitari espanyol: curs 2010-2011. En concret, s'observa que durant el curs 1999-2000 es van rebre 109 alumnes procedents de distints països europeus i, en el curs 2009-2010, aquesta representació ja s'enfilà fins a gairebé els 150 estudiants, fet que representà un 1,1% de la matrícula total de la UIB per al curs passat. Durant aquests darrers cinc anys, només les universitats andaluses, de la regió de Múrcia i de la Rioja han crescut més.

També resulta interessant reparar la creixent expectació que generen aquestes ofertes en els nostres estudiants. Així les coses, l'estudi publicat pel Ministeri d'Educació subratlla una clara tendència a l'alça en el nombre de persones interessades a anar a estudiar un temps a fora; en aquest sentit, si en el total de l'Estat durant el curs 1989-1990 la quantitat de sol·licituds acceptades es limità a poc més de 2.100 places, durant 2009-2010 partiren gairebé 30.000 estudiants espanyols a estudiar a algun país europeu gràcies a aquest programa d'intercanvi. Tot i això, en l'àmbit estatal, el nombre d'alumnes que reben les facultats espanyoles continua sent major que no pas els que s'envien cap a l'exterior. Concretament, el curs passat el nombre d'arribades superà amb gairebé 5.000 persones el de sortides cap a l'exterior. Quant a la destinació d'aquestes estades, pareix que hi ha una preferència evident: Itàlia.

A més del país transalpí, s'observa que la resta d'alternatives més valorades són França, el Regne Unit, Alemanya i Portugal. Evidentment, es tracta de països que o bé són pròxims geogràficament o bé permeten l'aprenentatge de l'anglès o l'alemany. En referència al prototip d'alumne, aquest estudi mostra que els homes parteixen a edats més avançades que no pas les al·lotes. De fet, el 32% dels homes que s'aprofiten d'aquestes beques tenen de 18 a 21 anys, mentre que en el cas de les dones aquestes xifres incrementen fins en el 52% dels casos.

Sigui com sigui, sembla que una de les grans aportacions que planteja la universitat del futur és la mobilitat. En efecte, durant els propers anys cal esperar que les dades relatives als trasllats temporals d'estudiants d'unes universitats a unes altres dins l'entramat europeu no deixin de pujar, atès que les facilitats plantejades pel sistema estimularan uns majors índexs de mobilitat amb els beneficis que de tot això se'n puguin derivar.