“Hem d'anar per la vida lleugers d'equipatge”

Elenise Molina Rodríguez recorda sobretot la riquesa vegetal i fruitera de les planeres del Valle del Cauca que envolten Cali, la tercera ciutat més poblada de Colòmbia, després de Bogotà i Medellín, on va néixer el 1975. A cinc anys quedà òrfena de pare i de mare a causa d'un accident i anà a viure a Barranquilla amb el seu germà, molt més gran que ella, qui la crià amb la seva dona com una filla més. A l'escola fou una estudiant que no destacà ni per a bé ni per a mal, però, això sí, fou molt popular perquè ja a quinze anys treballava al món de la moda i guanyà el premi a la model de l'any de Barranquilla.

Per això, apareixia a la televisió i a les revistes, en contra de l'opinió del seu tutor, que era partidari que se centràs exclusivament en els estudis. Tanmateix, ella volgué continuar, així que un dia duia vestit de gala amb tacons d'agulla a la passarel·la i l'endemà, a l'escola, trunyelletes i la roba pròpia d'una estudiant de la seva edat. En acabar la formació primària, es preparà en tècniques audiovisuals, sense sospitar que a vint anys li arribaria l'amor amb un manacorí de trenta-cinc, que passava uns dies a la seva terra i que allò canviaria totalment la seva vida. Actualment, Elenise dirigeix a Palma el centre d'estètica Vital Nutrición, on també treballa com a maquilladora i, a més, es dedica al disseny gràfic i a la fotografia.

Com va ser l'assumpte d'aquell amor mallorquí que us allunyà de la vostra terra?
Res, que en Joan i jo ens vàrem conèixer, em demanà que em casàs amb ell i ho vaig fer, així que aquells quinze dies seus a Colòmbia s'han convertit ara per ara en els quasi quinze anys que fa que visc a Mallorca.

Què significà aquella nova situació?
Jo m'adapt molt bé als canvis, sense cap problema, perquè la vida està feta de transformacions i t'hi has d'adaptar. A més a més, tot d'una em vaig enamorar completament de Mallorca.

Quina primera impressió us causà?
No ho sé, però em semblà una terra familiar. Aquí hi ha alguna cosa màgica.

I què va passar a continuació respecte de l'amor i de la feina?
Al cap quatre anys d'estar casada, aquell amor es va rompre i la meva vida professional va passar moments millors i pitjors, però sempre amb la mirada posada en un futur millor.

Havent-se trencat el vincle personal amb l'home que us connectava amb l'Illa, no desitjàreu retornar a Colòmbia?
Ca, ni boja! A més a més, el meu vertader vincle és Mallorca! Ara, per exemple, si me'n vaig de vacances a Barcelona, o allà on sigui, després d'un parell d'hores d'estar-hi m'entra una mena de desesperació i només pens en el fet de tornar cap aquí!

En què ens diferenciam els illencs dels colombians?
Ara no us heu d'enfadar gens ni mica, però en realitat pens que els illencs sou una mica introvertits, us tallau molt. En canvi, a Colòmbia són molt llançats i et conquereixen tant si vols com si no vols. Són molt persistents i detallistes. Els colombians són "descomplicats", tenen tendència a veure les coses de manera ximple, senzilla; en canvi, aquí us complicau la vida per no res, de tot en feis un drama. Per això no gaudiu tant de la vida. Quan començau les coses, ja pensau que un dia s'han d'acabar. Jo no ho entenia, fins que vaig començar a conèixer-vos més a fons i veig que això és propi de la Mediterrània.

Com viviu la situació actual de crisi?
Jo crec que en els darrers anys la humanitat no ha tingut gens d'espiritualitat, ha enfocat la vida envers allò que és material i, quan s'ha enfonsat el sistema, ha arribat la frustració, el xoc, perquè la base de la vida és allò espiritual. I ara som pobres en doblers i, sobretot, pobres d'esperit.

Com definiu la vostra espiritualitat.
Va pel camí hinduita. Som catòlica no practicant, tenc molta fe, crec en Déu, però em decant per les ensenyances de Buda, m'hi identific més.

Què és allò que més us convenç del budisme?
El desenganxament de les coses materials. Pens que hem d'anar per la vida lleugers d'equipatge. M'identific també amb la compassió envers el pròxim i amb la tolerància, que avui dia està fora de joc. La veritat, veig malament les relacions humanes d'avui dia.

Hi ha solució?
Sí, si canviam la mentalitat i la visió...

De qui, dels banquers o dels pobres?
De tota la humanitat, no tots podem ser milionaris, arribar a ser grans executius; no tots podem arribar on arriben els altres; tots volem tenir grans cases, fantàstics cotxes i no pot ser. Mentrestant, ens sentim frustrats.

Un personatge negatiu i un altre de positiu.
Em cau malament George Bush, perquè va fer tota una guerra per beneficiar-se ell mateix. I em cau superbé Nelson Mandela. I no puc oblidar de cap manera Gandhi, Buda, la mare Teresa de Calcuta ni Amma, que conhorta moltíssima gent de tot el món només amb el fet d'abraçar-la i que, a més a més, du a terme una gran acció social.

Quins són els vostres plans de futur quant a l'amor?
M'agradaria trobar una parella que realment es proposàs arriscar-se per mi, que no li fes por l'aposta. Quant al futur immediat, vull viatjar i continuar amb la meva tasca de fotògrafa, fer bons reportatges, però, sobretot, viatjar.