“Hem creat una màquina per reduir la dependència del petroli en l'agricultura”

Damià Bover, pagès i alhora investigador, ha aconseguit materialitzar, després de dos anys de recerca, un prototip d'arada moguda per energia solar i sense rodes de tracció.

-Quin és el vostre objectiu?
-L'objectiu inicial era eliminar renous i ineficiències en les feines del camp. Tenia un motor dièsel de 70 cavalls i veia que la força que n'usava era ínfima i que, per estirar 150 quilos, tenia una eina amb potència per a 5 o 6 tones.

Preteneu fer un canvi energètic en l'agricultura?
El petroli té moltes ombres. Les emissions de CO2 en són un problema. La seva extracció és en mans d'uns pocs països i ha entrat en una inèrcia d'especulació. El preu ha pujat molt i ho continuarà fent. I per produir aliments es necessita petroli. Davant això, inexplicablement, no s'investiga per reduir l'ús de carburants d'origen fòssil ni per introduir energies renovables. Amb la nostra aplicació, aconseguim produir aliments sense petjada carbònica.

Com en vàreu aconseguir els primers resultats?
Connectant un motor elèctric trifàsic a una roda de Pasquali, amb la força modificada per uns grups reductors. El tractor, però, necessita pes: si no, la roda patina. La solució va venir deu mesos després, quan vaig descobrir que per moure l'arada no hi fan falta rodes si la tracció és per ancoratge.

És possible prescindir-hi de les rodes?
Sí, en la primera realització empenyérem una arada amb motor elèctric, després hi posàrem ungles per clavar-la i aconseguírem que es traccionàs sense rodes, sense pitjar la terra. Hi realitzàrem un implement d'ús agrícola accionat per tracció intermitent alternativa damunt ancoratges desplaçables.

Què s'aconsegueix amb això?
Més eficiència energètica. Vaig estudiar com funciona un tractor i vaig veure que és molt ineficient. Per cada 10 litres de carburant que gasta, un tractor sols n'empra un per traccionar les rodes. Si aquest consum de carburant fos útil per a la terra seria tolerable, però els litres que es tuden la compacten i li lleven fertilitat.

S'obtenen beneficis agronòmics amb la vostra eina?
Llaurar és afegir fertilitat a la terra. Si posam en marxa un sistema de tracció sense rodes, aconseguim traccionar l'arada sense fer mal a la terra i més eficiència energètica, atès que no desplaça pes. L'ancoratge utilitza l'efecte cunya i l'efecte angle, tant per llaurar com per moure l'arada.

Quines varen ser les passes posteriors?
A final d'octubre, sols en teníem realitzacions parcials. A l'Escola Agrària de Manresa, vaig conèixer la roda de pestanya i allà vaig preparar el primer prototip. Hi afegírem control de profunditat i sensors per fer funcionar l'eina automàticament i en simplificàrem el mecanisme. Després, hi posàrem panells solars i arribàrem a la primera prova de moviment amb les plaques per veure que anava bé.

El futur és solar?
Hem de substituir la dependència del petroli. Es tracta d'emprar l'energia solar que tenim ara, perquè n'hi ha pertot i tenim la tecnologia adequada. El moviment dels electrons es transforma en un moviment de tracció. El nostre prototip combina energia solar, eficiència energètica i robòtica.

Quin ús feis de la robòtica?
Aconseguim que l'eina pugui funcionar tota sola gràcies a la informàtica i al control robotitzat. El nostre prototip utilitza l'energia solar, suprimeix les rodes i té un funcionament automatitzat. S'hi aconsegueix, així, alliberar el pagès d'haver de conduir l'eina.

Quins suports heu rebut en la vostra recerca?
M'hi han ajudat des de l'Escola de Capacitació Agrària de Manresa, amb Jaume Brustenga. També he rebut el suport de professors de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de Madrid i de la Universitat Politècnica de Catalunya, a través de Rafel Sitjar.

En quina fase estau ara?
El prototip ha suscitat l'interès de les màximes instàncies estatals i universitàries i té les patents oportunes. Ara ens trobam a l'espera de dur-ne a terme el projecte industrial i les darreres proves agronòmiques, que farem a la Universitat Politècnica de Madrid.