Ens reblaneix el cervell, internet?

La revolució digital és un fet i ha arribat per quedar-se entre nosaltres. Aquesta afirmació ve sustentada per dades fredes, com per exemple que un terç de la humanitat ja navega per internet, o que en els propers anys aquest nombre podria disparar-se encara més, si s'ultima un model viable d'implantació d'internet via satèl·lit a àmplies zones del món menys desenvolupat. Que les noves possibilitats tecnològiques ho trastoquen tot no és cap novetat, i en aquest context ens sobrevénen debats de tot tipus. Avui, però, ens fixarem en un de molt concret: usar l'ordinador i navegar per internet fa que tornam més estúpids? Hi ha qui creu que sí, i no parlam precisament de cap líder de la jerarquia eclesiàstica espanyola.

Aprofundir

Diverses publicacions prestigioses nascudes en l'ambient científic avalen aquestes tesis. La darrera que ens arriba és la del professor americà Nicholas Carr, que ataca la generació bit perquè està convençut que sacrifica la capacitat innata per llegir i pensar en profunditat. En recents manifestacions als mitjans amb motiu de la presentació del seu últim assaig, opinava: "Internet ofereix espipellades d'informació, ens obre diverses finestres al món simultànies, però no hi quedam gaire temps, ni gaire capficats. En definitiva, ens fa tornar superficials, amb menys capacitat de concentració, contemplació i reflexió que quan llegim físicament un llibre, per exemple. Això té conseqüències culturals i intel·lectuals que no s'han d'ignorar".

I és que, com han desgranat els neuròlegs en els últims anys, el cervell és un cúmul de tasques en contínua evolució. Si bé els últims cinc segles havien modelat una forma marcada de pensar en els homes, més lineal i analítica, profunda i autònoma -tot plegat gràcies al llibre com a element vertebrador del coneixement-, ara l'artefacte cultural de referència s'atomitza en un gran nombre de petits aparells, que ens ofereixen velocitat i lleure a balquena. Així doncs, la rapidesa exigida per al nostre dia a dia traspassa tots els límits i ens pot fer tornar més erms culturalment.

El concepte clau que afecta tota aquesta qüestió, afirmen els entesos, és la neuroplasticitat del cervell i la seva capacitat d'adaptació en general, no sols a les tecnologies de la informació massiva. D'alguna manera al cervell li és ben igual que tornem més o menys intel·ligents, i, en canvi, s'acostuma i s'adapta als processos que dins seu operen amb regularitat.

Això implica que nosaltres mateixos ens imposam un cert grau de disciplina i obligam el nostre cervell a funcionar en condicions més feixugues, a fer-lo rodar, a més de passar llargues estades en un hàbitat que fomenta la mandra intelectual i prima l'entreteniment.