Ha fracassat el pla Bolonya?

Una avaluació de l'eficiència de les universitats públiques la va fer María José Vázquez Cueto, del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de Sevilla en una comunicació presentada el 2007 a les "XV Jornadas de ASEPUMA y III Encuentro Internacional", en la qual considerava com a inputs el nombre total d'alumnes de cada universitat, el de professors doctors i investigadors i el de llocs de biblioteca; i com a outputs, el nombre d'alumnes graduats i el de tesis llegides. Va analitzar 47 universitats de l'Estat i la UIB va quedar classificada en un meritori 16è lloc. Des de llavors ençà s'ha anat posant en marxa el pla Bolonya, que havia d'augmentar l'eficiència de les universitats, ha emergit la crisi més gran de totes les conegudes i la universitat ha de sobreviure amb les retallades de pressupost que fa el Govern, que continua considerant l'educació com una qüestió no prioritària.

Quan s'acosta una involució educativa a causa dels possibles nous governants, que cerquen tornar a temps pretèrits, m'interessa assenyalar que la proposta pedagògica del pla Bolonya sembla que ha fracassat. Són massa encara els i les docents que segueixen amb mètodes del neolític i que confien en la classe magistral i un bon recull de lectures com a base de la seva tasca. El professor o professora, si no té una bona planta, no fa massa falta. Però els sistemes promesos al pla Bolonya, que consistien a fer grups reduïts d'alumnes, treballs mitjançant tutories coordinades pels docents, iniciar l'alumnat en la investigació, etc, necessitaven un augment del pressupost i s'ha actuat a l'inrevés. Per tant, l'eficiència, com sempre, dependrà de la voluntat que hi posi la comunitat universitària i és una llàstima, perquè és de la Universitat d'on poden sortir idees per superar la que és i serà una cruel crisi.