“Tota la vida he duit dins meu una gran rebel·lió”

Bradford és una de les ciutats angleses del comtat metropolità del West Yorkshire, situat enming dels Penins, serralada anomenada popularment "l'espina d'Anglaterra", on viuen més de dos milions de persones, amb un passat d'esplendor industrial que es remunta al segle XIX, quan va ser centre internacional de la indústria tèxtil de la llana. Allà va néixer Abigail L. Vine el 1966, amb un problema de paràlisi cerebral que sempre li ha fet el camí més costa amunt, però sense impedir-li un desenvolupament intel·lectual i laboral. De fet, es formà com a bibliotecària, es llicencià en arts i s'implicà en nombroses tasques socials, tant a Anglaterra com a Mallorca, on precisament col·laborà com a voluntària a l'escola de l'Associació de Paràlisi Cerebral de les Illes Balears. La seva arribada definitiva a l'Illa tingué a veure amb la salut, perquè el seu metge, que tenia casa a Banyalbufar, digué als seus pares que era molt important que ella prengués banys de sol i de mar, per millorar la musculatura i els ossos, així que de ben petita la mare la traslladava quatre mesos a l'any a una casa que la família tenia des del 1968 al Port de Pollença.

A 32 anys, Abigail tenia una bona feina en una biblioteca de Liverpool, però un dia que tornava a ca seva sota l'acostumat cel gris, els carrers glaçats, estressada i malgrat que sabia que a Mallorca no podria continuar amb la seva professió de bibliotecària, pel fet de desconèixer totalment el català i el castellà, va decidir apuntar-se definitivament als avantatges del nostre clima i de la dieta mediterrània. Ara treballa a l'agència de viatges Urbis, gaudeix d'una salut molt millorada i assegura, sense cap mena de dubte, que per ella Mallorca s'ha convertit en el centre del món.

Com us trobau a dia d'avui?
Mai no havia estat tan contenta, mai no m'havia sentit tan feliç, perquè la meva qualitat de vida ha millorat molt pel fet de viure a Mallorca.

Ja heu arribat a la conclusió, com els mallorquins, que anar de Palma a Alcúdia és un llarguíssim viatge?
Oh, sí, és curiós! És com anar a la fi del món i has de canviar l'hora del rellotge! Avui mateix he de fer compres a El Corte Inglés, però és perquè abans venia a fer l'entrevista; no hauria baixat des de Peguera només per anar a comprar, em costa molt moure'm, tot em sembla lluny, aquí.

La vostra discapacitat us produeix una rebel·lió interior?
No ho sé. Per exemple, quan veus a la tele un documental d'algú en les meves condicions, els protagonistes sempre diuen que estan molt contents, que no tenen problemes; però això mai no m'ha passat a mi, mai. Crec que, d' acord, puc fer la meva vida sense entrebancs, precisament perquè Mallorca és un medicament per a mi i aquí puc sentir-me tan tranquil·la com és possible en el meu estat, però tota la vida he duit dins meu una gran rebel·lió, ja que pens "per què jo", precisament?

Us afecta molt en la vida diària?
En realitat, no, encara que no tenc un bon equilibri, he d'anar alerta de no caure, per això he de mirar a terra contínuament, amb molta d'atenció, perquè m'expòs a pegar un esclat; però puc conduir, amb un cotxe automàtic adaptat a les meves necessitats.

Què enyorau, quines imatges de la vostra terra us arriben?
Parlant amb el cor, quan tanc els ulls a la nit, a punt de dormir, veig els camps verds, els turons, els colors preciosos dels arbres; tenc un germà a Johannesburg, molt major; el meu pare se'n va anar amb el Senyor ja fa temps i per això em vénen també les imatges d'aquella època en què estàvem junts!

En l'actualitat, com valorau el moment en què us trobau, l'entorn, les circumstàncies que us afecten?
Estic ben convençuda que tenc molta sort, perquè he estat envoltada d' una família que sempre ha fet tot allò que ha pogut per mi; també tenc la sort de tenir una bona feina, que m'agrada, bons amics, el meu cotxe, una casa i menjar dins la gelera. És a dir, que en realitat som una persona amb molta de sort.

El clima de Mallorca ha fet canviar la vostra salut per a bé, però ha modificat també la vostra visió del món en general?
Sí, totalment, perquè amb el sol, amb aquesta casta d'existència, veig que els mallorquins aprecien més la vida i la seva cultura, sense negar-te que en el cor estim la meva terra. Però aquí les coses es fan més bones d'estimar!

Una religió ajuda a trobar solucions davant els grans problemes que viu la gent?
Sí, sí, sempre! Jo pertany a l'Església anglicana i cada dia parl amb el Senyor; no d'una manera formal, però és una connexió amb Jesús, perquè crec que va ser un revolucionari fantàstic. Jo no puc entendre com pot existir algú que visqui sense una religió, sense creure en un ésser superior, en alguna cosa.