Fugir del foc i caure a les brases

Als esportistes, als equips i a totes les persones se'ls exigeix més cada dia. Sempre se'ls demana que ho facin millor, que n'aprenguin més, que treguin millors notes, etc. Ningú no recorda que, en una competició, uns arriben davant i uns altres, darrere. Sempre hi haurà alumnes que aconseguiran l'excel·lència i n'hi haurà que fracassaran. En el futbol, si un equip no va bé es canvia d'entrenador, tot i que moltes vegades no n'és el culpable, i a l'escola quan no s'aconsegueix l'èxit de tots els escolars, tot d'una es pensa que el responsable és el professorat, encara que aquest hagi superat els estudis corresponents i hagi demostrat en unes oposicions que està preparat perquè, si no és així, o es canvien els estudis o es modifiquen les oposicions.

Resulta que els governs europeus, formats per aquelles persones tan llestes que no saben resoldre aquesta terrible crisi, troben que l'expressió oral i escrita de les noves generacions no és l'adequada: és pobra i amb escàs lèxic i demostra una minsa preparació. Tots els ulls es giren cap als i les mestres. Tenim l'exemple del conseller Maragall, que pretenia modificar-ne les direccions per aconseguir unes escoles més competitives, i ara es cau a les brases amb la consellera Rigau que, segons Andreu Mir a l'escrit d'aquesta mateixa pàgina, anuncia que per estudiar Magisteri s'exigirà un 8 de català i de castellà i un gran domini de l'anglès. Ningú no pensa en la massificació estudiantil; en l'escassa preparació lingüística familiar, base de l'aprenentatge dels fills i filles; ni en el mal exemple que es troba a la mateixa societat, especialment a la televisió, en la qual, a vegades, gent barroera i amb capacitat nul·la d'expressió oral obté una gran audiència; i una escassa capacitat d'expressió oral implica una baixa expressió escrita.