Educació sense fum

Sense fum del tabac, és clar. Sobre l'escola, com sempre, hi plouen tota casta de responsabilitats. Ara li ha tocat el tabac, encara que ja fa molt de temps que s'anava fent molta feina de prevenció sobre aquesta droga. El fet que ara també l'escola hi tengui molt a dir pot fer que ens plantegem quin model educatiu o escolar volem, ja que n'hi ha que, de tant en tant, asseguren que l'escola només ha d'instruir i ja s'encarregarà la família d'educar. Aquesta és una manera de voler introduir la censura a l'escola. Segons la meva opinió, l'educació integral de cada infant és i ha de ser un objectiu conjunt de la família i de l'escola i, per tant, el paper que pugui jugar l'escola en la consecució de ciutadans no fumadors és molt important, encara que, com tantes vegades, sigui contradictori segons el comportament social.

El professor fumador té una bona creu, perquè no pot fumar dins l'escola ni en el seu entorn i té una gran responsabilitat per a aconseguir que el seu alumnat no es converteixi en fumador. Caldrà que deixi de fumar per a poder ensenyar com es fa als i a les alumnes fumadores. L'escola ha fet i pot continuar fent molts de programes, unitats didàctiques, concursos i projectes per a aconseguir prevenir o que es deixi de fumar, però el professorat ha de saber que els infants que assisteixen a qualsevol demostració dels perills que representa el tabac per al seu cos no es creuen res si el veuen fumar o veuen pares, mares i familiars fumant; per tant, l'escola té una missió molt més important i és desemmascarar una societat que, coneixent els terrorífics perills del tabac, permet que se segueixi venent aquest verinós producte que està convertint, ara, juntament amb la contaminació, els carrers en un femer de fum boirós i llosques.