Andreu MirPalma09/02/11 0:00
TW
1

El model educatiu amb el qual avancen les noves generacions sembla que continua empitjorant, sense tocar fons. Aquests darrers dies, la Comissió Europea ha informat que l'Estat espanyol es troba en el darrer vagó de països quant a abandonament escolar. Portugal i Malta són els únics estats que situen les seves xifres a l'altura de les que s'enregistren a l'Estat, tot amb una diferència substancial: les mesures que han engegat els maltesos i els portuguesos pareix que van donant els seus fruits, ja que s'estan minvant els casos d'abandonament escolar a aquests països; però en el cas de l'Estat espanyol la tendència continua a la baixa. Actualment, més del 31,2% dels joves espanyols que tenen entre devuit i vint-i-quatre anys han deixat d'estudiar, amb la qual cosa es duplica la mitjana dels vint-i-set països de la Unió Europea, que se situa entorn al 14,5%. En el cas de la joventut resident a les Illes Balears, aquestes xifres són encara més preocupants, ja que a l'Arxipèlag s'enfilen fins el 43,2%, un fet que ens situa a la coa de tot l'Estat i a la mateixa altura de Múrcia, Ceuta i Melilla.

Tanmateix, una de les novetats que aporta el darrer estudi realitzat per la Comissió Europea la trobam quan miram els països que tenen menors taxes d'abandonament escolar; amb tot, si fa uns anys era una constant que fossin els països escandinaus els capdavanters (Finlàndia, Suècia, Dinamarca o Noruega), a hores d'ara aquestes posicions de privilegi són ocupades per estats que pertanyen a la façana més oriental del continent, en concret, es tracta d'Eslovàquia i Eslovènia. Ambdós països situen els resultats dels seus indicadors a una distància abismal si es compara amb la mitjana que tenim a les Illes Balears, car només tenen entorn a un 5% de població jove que abandona l'escola.

Pla d'actuació

Davant aquest panorama, les institucions europees han decidit posar en marxa un pla d'actuació que té com a objectiu de rerefons fer disminuir les xifres actuals fins arribar a una mitjana europea que no superi el 10%. Evidentment, aquesta iniciativa haurà de fer front a dificultats que no poden ser considerades com a menors; així les coses, la manca de recursos amb la qual conviu bona part dels països de la UE obligarà a fer que aquest pla no tingui una partida pressupostària pròpia i hagi de captar recursos d'altres fons. A més d'entrebancs derivats del finançament, tampoc no es pot obviar que la realitat diferencial que viuen els estats membres impedeix la posada en funcionament d'un pla únic aplicable a tot el continent, amb la qual cosa s'hauran d'adaptar les mesures a cada realitat, tot això amb les dificultats que implica. En qualsevol dels casos, pareix que les iniciatives que es volen proposar des d'Europa s'orienten a assolir dues fites ben concretes: per un costat, activar un paquet de d'accions que incentivin la motivació en aquells alumnes que es troben en els centres educatius, de tal manera que els costi més prendre la decisió d'abandonar el seu procés formatiu; i, per altre costat, elaborar tot un seguit de programes pensats per donar servei a joves que en un determinat moment abandonaren els centres educatius, tot amb la voluntat de promoure segones oportunitats per a ells. Serà durant el proper mes de maig, quan en una reunió de ministres d'Educació de la UE aquestes propostes se sotmetin a una votació per tal d'avaluar la seva viabilitat. Tanmateix, les darreres dades mostren que uns 6 milions de joves a la UE han seguit el camí de l'abandonament escolar, un fet que demostra la magnitud d'un problema que encara no ha trobat solució.