Moltes persones no s'han temut que tant internet com tots els petits ginys electrònics propis dels nostres dies tenen un cost que va més enllà del monetari que advertim en sortir de la botiga: un cost que és mediambiental, focalitzat sobretot en l'energia dispensada en la seva construcció, que en realitat és una petita porció, en relació amb tota la que arriben a consumir durant la seva vida útil. Com sabem, de cada dia hi ha més ordinadors i més telèfons mòbils rodant pel món, i així com el seu ús s'ha multiplicat exponencialment, també ho ha fet la despesa que generen i la quantitat alliberada de carboni i d'altres gasos contaminants que queda pel camí.
El problema esquivava les agendes dels grans líders mundials fins fa poc, en bona part perquè no hi havia una quantificació clara de quin percentatge contaminant era responsabilitat de la tecnologia, però de mica en mica el camí es va esvaint i apareixen estimacions de consens, com que els aparells i serveis TIC suposen devers el 8% de tota l'electricitat consumida a Europa durant un exercici. A això, hi contribueixen informes com l'anomenat Smart 2020, elaborat íntegrament per consultors independents i adreçat en particular als líders polítics i econòmics.
El missatge és contundent: parau-nos esment i preneu mesures i per a l'any 2020 veureu reduïdes les emissions contaminants un mínim del 15%. En total, es deixaria d'emetre a l'atmosfera l'equivalent a 7,8 gigatones de diòxid de carboni, cosa que en termes econòmics representaria un estalvi de 600.000 milions d'euros.
Com fer-ho?
Per assolir la fita, segons l'estudi, caldria un compromís transversal no només d'allò que circumscrivim al sector TIC, sinó de bona part del teixit industrial dels països, a més d'una mena de compromís global per adoptar patrons estàndards entre si. En resum, tot allò del que han estat mancades les cimeres internacionals en matèria mediambiental duites a terme fins avui. El concepte clau que aporta l'estudi que us mostram és el d'usar les TIC de manera intel·ligent en camps estratègics com la construcció, el transport i la logística. Les puntes de llança per a l'objectiu són bones d'enumerar: els sistemes de motor intel·ligents que promouen l'eficiència industrial, la logística, les xarxes de subministrament elèctric i els edificis intel·ligents.
Així, per exemple, s'ha comprovat que l'automatització d'aquests últims, amb alguns canvis de disseny, possibilitaria un estalvi del 15% de l'energia que consumeixen. Força més, quasi el doble, mantindríem si es revisassin amb una gestió plenament telematitzada les pèrdues que sofreix la instal·lació elèctrica convencional en la seva distribució. Algunes empreses de gran pes i estructura, sobretot de l'àrea de les telecomunicacions, ja han signat protocols d'adequació a les directrius que deriven de l'estudi. Aquest és el cas de British Telecom, que s'ha proposat aconseguir que en els propers anys el 25% de l'energia que es consumeixi a les Illes sigui eòlica pròpia. Una encomiable i complicada missió a parts iguals.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.