La xarxa, tot un repte de seguretat

L'Estat espanyol ha estat col·locat aquests dies en un lloc no gens honorable, com ho remarca el fet de ser el segon indret de tot el món on s'intercanviaren més arxius susceptibles de contenir pornografia infantil durant el 2010. Aquesta afirmació es desprèn de les dades de l'informe sociològic presentat per la Fundació Alia2, en el marc de les activitats organitzades per promoure la seguretat com a valor transversal i de rerefons en totes les cares del mitjà digital.

La veritat és que les dades en fred esfereeixen: més de 16.000 persones intercanviaren arxius sospitosos d'aquest tipus i el flux estatal d'arxius amb continguts pornogràfics infantils era sols més baix que als Estats Units. Mitjançant un sistema de recompte, s'identificaren, entre gener i setembre de 2010, més de 400.000 arxius susceptibles de contenir aquests perniciosos continguts a les xarxes d'intercanvi P2P. Doncs bé, d'aquests, on més se'n comptaren fou als Estats Units (86.767), seguit d'Espanya (47.742) i Mèxic (31.433). Tots tres copen la majoria de material perillós i sumen el 39% del total d'arxius sospitosos.

Eina de rastreig

Aquesta informació s'ha obtingut gràcies a Florencio, una eina informàtica que rastreja diàriament les xarxes P2P a la recerca de pedòfils. Els rastrejos per a l'estudi es van realitzar en un mateix període de temps (de gener a setembre de 2010) en països de tot el món. Així es pot determinar, cada dia, quants arxius amb aquesta classe de continguts són intervinguts i on s'ha produït aquest intercanvi. Posteriorment, aquesta informació és emmagatzemada en una base de dades, on s'efectua el còmput de la informació seguint criteris geogràfics, segons afirma un representant de la fundació.

Una altra aproximació a aquesta realitat ens la duu l'Institut de la Joventut, un ens dependent del Ministeri de Sanitat i Política Social, que al seu torn ha elaborat un treball servint-se dels seus mitjans, per arribar a la conclusió que devers el 10% dels menors espanyols pateix l'anomenat ciberbullying, un tipus d'assetjament a través d'internet. Així mateix, un altre punt d'interès que es recull en aquestes línies és que el 5% de joves d'entre 10 i 18 anys reconeix haver emprat la xarxa per perjudicar algú enviant imatges, vídeos o comentaris. Entre els usos més destacats que l'ens estatal ha identificat entre els joves, hi pesa el fet de sentir-se part d'alguna cosa, relacionar-se sense límits i fer sentir la seva opinió. Potser aquests valors tenen alhora una plasmació negativa, i és la pèrdua de la fluïdesa en el 'cara a cara'.

Relacionar-se

Això és el que afirma el darrer dels estudis que avui us relacionam. Aquest és signat per experts de la Universitat del País Basc i fa part d'un projecte encara més ampli, de mires europees, que ha enquestat 25.000 joves d'entre 11 i 16 anys. La idea més sorprenent que hi sobresurt és que la meitat dels adolescents afirmen que els resulta més fàcil ser ells mateixos a través d'internet que en les relacions físiques convencionals, i que els surt més natural tractar temes 'compromesos' per aquest canal que no amb el boca-orella de tota la vida.

En el fons d'això, s'hi percep una idea d'internet com a escapatòria o lloc del tot segur, rere del qual, diuen els responsables de l'estudi, hi ha una percepció enganyosa o més aviat parcial i simplificada, bastida a partir d'una coexistència ben intensa amb els ordinadors de les noves generacions des de menuts.
I perquè la seva pròpia actitud relaxada no els deixi desprotegits enfront de possibles amenaces, és cabdal que els pares i tutors legals coneguin els indrets per on es mouen els joves mentre fan ús del seu paper com a usuaris del món digital.