Política i ajuda humanitària
Si ens demanen de cop en sec què opinam de la politització de l'ajuda humanitària, segurament direm que no ens sembla bé. Aquesta és la pregunta que m'he fet quan he llegit el reportatge contigu, i sí, la meva primera resposta també ha estat...
L'ajuda humanitària, cada cop més condicionada
L'ajuda humanitària dels governs està cada vegada més condicionada a interessos polítics. Així ho assegura un informe publicat per l'organització independent DARA, que ha analitzat la resposta de 23 executius donants del món desenvolupat, inclòs l'Estat espanyol, en catorze crisis humanitàries que reberen més del 60% del finançament mundial d'aquest tipus el 2009.
Programes contra l'analfabetisme
Llatinoamèrica té un alt grau d'analfabetisme, però lluiten per a deixar de patir-lo. Cuba va ser el primer estat que devers el 1960 va quedar lliure d'analfabets. La Unesco considera que un país s'hi troba quan els que no saben llegir ni escriure no superen el 3%. Altres...
Amèrica Llatina, la major inversió en educació
Un dels majors obstacles que pot trobar un poble en la seva empresa de voler sortir d'una situació de pobresa són les desigualtats socials que hi pugui haver entre els distints membres que en formen part. Les societats amb més equitat habitualment esdevenen més justes que no pas aquelles en les quals existeixen distàncies abismals entre rics i pobres. Malauradament, la dicotomia social que just comentam és una de les grans xacres amb les quals avança l'America Llatina d'ençà que inicià el seu procés d'independència.
La xifra d'avortaments davallà el 2009 per primer pic en 10 anys
Ja és oficial: la xifra d'avortaments que es realitzen a l'Estat espanyol ha iniciat una davallada. Tal com revelà ahir la ministra de Sanitat, Leire Pajín, l'any 2009 se'n registraren un 3,7% manco que el 2008. Concretament, el 2008 es practicaren 115.812 intervencions, mentre que l'any següent en foren 111.482. O sigui, 4.330 intervencions manco (-3,7%).
Bruixes
Les bruixes espanyoles van sortir gairebé indemnes de la cacera que hi hagué a Europa des de mitjan segle XV fins al XVII, gràcies al fet que la Inquisició mai no les va considerar "un perill social". Almenys aquesta és la teoria de l'historiador francès Joseph Pérez, autor d'Història de la bruixeria a Espanya. "Les dones sentenciades a mort i executades per bruixes a Espanya són relativament poques, no passen de 10 o 20 en dos segles, una xifra que si la comparam amb el que succeeix a la resta d'Europa -on van ser cremades milers de persones- crida l'atenció", explica Pérez.
“Tenim molt per fer si volem defensar el nostre camp”
Joan Mateu viu el món de les patates i en sap més que ningú, però la seva mirada, com a president de la Mesa Agrària, afecta el conjunt de la pagesia mallorquina.Quin és l'objectiu dels premis Món Agrari?
Vint-i-cinc anys connectant el món
L'arrova, un símbol que fa anys no ens deia gaire cosa i que darrerament hem passat a escriure cada dia, fa vint-i-cinc anys que va ressorgir entre nosaltres, almenys dins les fronteres de l'Estat espanyol. Fou a principi de desembre de 1985 quan es va enviar el primer correu electrònic d'aquestes característiques, des de l'aleshores anomenat Càtedra de Comunicació de Dades, segons ens asseguren des de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (ETSIT-UPM).
Elogi dels pedaços calents
L'acció social ha fet, en les darreres dècades, grans avanços per passar d'un vell model de beneficència a uns plantejaments d'inclusió, participació i transformació social. S'han fet esforços per passar de donar el peix a donar la canya, a ensenyar a pescar, i a intentar...
Alerta: hi ha dos milions de nins en risc de pobresa
Gairebé dos milions de nins es troben en risc de pobresa relativa a l'Estat espanyol. Així es desprèn de l'estudi Infantesa a Espanya 2010-2011 presentat per Unicef, que demostra que gairebé un de cada quatre menors (un 24,1%) viuen en llars que tenen uns ingressos inferiors al 60% de la mitjana estatal.
Massa joves sense planificació
Sense planificació, sense nord i no sé si sense futur. Ara és molt mal temps per esser optimistes. Sempre hi ha adolescents que tenen una gran sort a la vida i que entraran a l'edat adulta sense problemes; és el mateix que passa amb una part substancial...
Més de 4 hores davant un monitor
D'ençà dels darrers decennis, la societat en què vivim s'ha avesat a viure de i pel lleure. De fet, malgrat que la conjuntura de crisi coetània condicioni el nostre dia a dia, sembla que no estam disposats a desprendre'ns d'aquesta nova cultura de l'oci. En aquest sentit, les generacions que just ara estan en procés de formació i creixement ja han nascut enmig d'aquesta atmosfera, la qual acostuma a condicionar distints aspectes de la seva quotidianitat: per exemple, els estudis.
Dins el pou negre de la depressió
Prop de 4 milions d'espanyols sofreixen depressió, una malaltia que podria convertir-se en la segona amb major càrrega social amb vista a l'any 2020. Però el més greu és que la meitat dels afectats abandona el tractament abans que ho indiqui el metge. Aquest és l'avís que llancen els especialistes quan fa un mes escàs que s'ha celebrat el Dia Europeu de la Depressió.
“Elles han de manar al llit” per evitar la sida a l'Àfrica
"Elles han de manar al llit". Així de clar ho té el director de l'Infectious Diseases Institute (IDI), Alex Coutinho, davant la paradoxa que el grup de major risc de contagi de la sida siguin les dones de les ciutats africanes, perquè no saben dir que no a les demandes sexuals dels homes ni exigir-los l'ús del preservatiu. El responsable d'aquest centre d'investigació sobre el VIH, ubicat a Kampala (Uganda) i amb el qual col·labora la companyia farmacèutica Pfizer, va confessar que, actualment, l'amenaça més elevada de noves infeccions se situa a les zones urbanes i és un 6% superior a l'existent a les àrees rurals. El sexe s'ha convertit per elles en "una mercaderia per aconseguir favors i privilegis, en la seva lluita per una millor qualitat de vida i un salari remunerat". "Això és una paradoxa, perquè no són les més pobres ni les més ignorants les que més es contagien, sinó aquelles que comencen a guanyar diners treballant a les ciutats", va assegurar. L'expert, membre de la Iniciativa internacional per a la vacuna contra la sida, va afirmar que "l'accés de les dones al poder" requereix millorar-ne l'educació, l'accés als doblers i als recursos, però també que "siguin capaces de prendre decisions".
“Si hi ha d'haver una sortida en l'agricultura, serà amb l'agricultura ecològica i local”
Nofre Fullana és una persona amb iniciativa. Com a tècnic d'Apaema està al capdavant de moltes iniciatives i ens pot parlar del moment de l'agricultura ecològica.
La fi d'una època?
Els usuaris del que avui coneixem com internet que disposen de xarxes telemàtiques gaudeixen d'aquesta possibilitat gràcies al sistema d'adreces IPV4. Aquest era òptim fins ara, però la utilizació exponencial de la xarxa fa que la demanda d'adreces s'hagi disparat, i ja són molts els experts que diuen que la reserva disponible s'exhaurirà en qüestió de mesos.
L'anorèxia, malaltia de la societat de consum
Crec que és lògic pensar que en les societats que tenen dificultats per alimentar-se serà difícil, per no dir impossible, que existeixin casos d'adolescents anorèctiques. Per tant, em sembla molt clar que quan per a alimentar-se es pot triar molt, es pot...
L'anorèxia afecta més els joves sobreprotegits pels pares
Entre el compendi d'elements que resulten necessaris perquè qualsevol persona que es troba en edat de creixement tingui un bon desenvolupament emocional destaca el fet que tingui el suport de l'entorn que l'envolta. Es tracta del catàleg de necessitats que el psicòleg Abraham Maslow qualificava com les de "reconeixement", tot referint-se a la voluntat explícita que manifestam els humans de sentir-nos valorats per aquells que ens envolten.
Mesurar la tensió i el colesterol, 3 pics a l'any
Les malalties cardíaques no són, només, fruit del destí. Més aviat són conseqüència del tipus de vida que du cada persona. És per això que la Fundació Espanyola del Cor, juntament amb la Societat Balear de Cardiologia (SBC), acaben d'organitzar la I Setmanada del cor a Palma. Desenes de persones visitaren l'estand que instal·laren al parc de la Mar, on professionals sanitaris realitzaren proves de colesterol i de tensió arterial de manera gratuïta. De fet, aquest ha estat un dels eixos de la campanya: conscienciar la societat de la importància d'aquestes mesures. Des de la Societat Balear de Cardiologia apunten que cada ciutadà hauria d'anar, almanco, tres pics a any a fer-se unes proves mèdiques (especialment de la tensió arterial i el colesterol). I és que la prevenció pot resultar clau alhora d'aturar els inicis de la malaltia. El doctor Andrés Grau Sepúlveda, president de l'SBC, ho explica així: "Encara fallam en un dels aspectes clau, la prevenció. I és que les malalties minvarien si tothom conegués els efectes del tabaquisme, la hipertensió arterial, l'alimentació desequilibrada, l'obesitat, el sedentarisme i la hipercolesterolèmia".
Fer turisme al Nil surt
Gaudir d'un creuer en algun dels hotels que suren al Nil ja no és turisme innocu, sinó un dels culpables de l'augment de la contaminació de la seva aigua, que corre el risc de no ser apta per al consum en quinze anys.
“La Fira de la mel ha contribuït molt a eixamplar la cultura d'aquest producte”
L'apiari de Toni és a un lloc frondós de Pollença, envoltat de vegetació natural. La floració deu ser espectacular, ara, però els aires de tardor hi són frescs.Com vàreu conèixer el món de les abelles?Tenia un familiar que es dedicava a l'apicultura des de feia molts anys. Va venir un temps en què no em trobava gaire bé i em varen recomanar mel i pol·len. Em va anar tan bé el tractament que vaig millorar molt i, a partir d'aquest fet, vaig voler tenir abelles. Vaig comprovar que els efectes del pol·len i de la mel sobre l'organisme són impressionants. El pol·len, pres en dejú, és un gran reconstituent. Teniu moltes caseres?Fa 20 anys vaig posar dues caseres i a poc a poc el meu apiari es va anar desenvolupant. Ara tenc 70 o 80 caseres, segons cada moment. Les tenc a la zona de Can Pelat i unes quantes més a l'horta de Pollença. Si a algun pagès li interessa, pos caseres a les seves terres per ajudar la pol·linització dels cultius.Heu estudiat apicultura?
Treure tot el suc a les TIC
L'aprofitament de les noves tecnologies a les empreses de les Illes és el nostre pa de cada dia, però així i tot és fins a un 12 per cent menor que el de la mitjana d'empreses de l'Estat, segons assenyala la Confederació d'Associacions d'Empresaris de les Balears (CAEB). Aquestes són part de les conclusions més importants de l'informe presentat al Fòrum Tecnològic Intersectorial, que va tenir lloc a Palma a principi de mes i en el qual també intervingueren Joves Empresaris i l'associació del sector tecnològic, GsBit.
Competències i nova metodologia
Se suposa que el proper curs la Universitat estarà preparada per a convergir en l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i seguir les directrius a què es varen comprometre els ministres europeus, el 1999, a la Declaració de Bolonya: cicles, graus, postgraus, noves...
La Universitat supera Bolonya
Sense fer gaire renou, resulta que ara les nostres universitats ja funcionen en plena sintonia amb la resta de facultats europees. Allò que fa uns anys, just quan es posaren les bases de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en la Declaració de Bolonya, hauria estat impensable, sembla que ja esdevé una realitat avui dia. Segons la informació que s'ha donat a conèixer des de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), el conjunt de les universitats de l'Esta espanyol (entre les quals es troba la Universitat de les Illes Balears) ha completat la primera fase d'adaptació a aquest nou escenari acadèmic amb un cert èxit. Així, el canvi en el format de l'ensenyament superior que ha afectat els distints camps que formen part de l'entramat universitari s'ha realitzat mantenint l'oferta educativa existent i, a més, ha suposat la incorporació de nous graus i postgraus en moltes universitats de l'Estat espanyol. En aquest sentit, dels 1.500 graus avaluats per aquest organisme més del 95% han obtingut un diagnòstic favorable, poc més o manco la mateixa proporció que s'ha recollit una vegada estudiades les propostes dels 1.800 postgraus plantejats per la xarxa universitària. Segons ha explicat la presidenta de l'ANECA, les ciències socials i jurídiques aglutinen una tercera part de les titulacions i màsters enjudiciats, mentre que en el cas de l'arquitectura i les enginyeries ocupen els darrers llocs en aquest compendi.
Privacitat al descobert
Un de cada tres hospitals de l'Estat espanyol no compleix amb la Llei orgànica de protecció de dades, que obliga a implantar mesures de seguretat i confidencialitat de la informació sanitària i els historials clínics dels pacients, segons els resultats d'un estudi de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
Violència de gènere: principal causa de mort de les dones d'entre 15 i 44 anys a tot el món
La violència contra les dones continua sent una realitat a tot el planeta. La violència de gènere és la principal causa de mort de les dones d'entre 15 i 44 anys a tot el món, per davant de la suma de les morts provocades pel càncer, la malària, els accidents de trànsit i les guerres. La situació és especialment greu als països en desenvolupament, on les dones i al·lotes continuen sent la població més vulnerable. Segons Unicef, així ho posen de manifest dades com que a l'Índia varen ser assassinades 22 dones al dia el 2007 per motius relacionats amb el dot o que a Guatemala són assassinades dues dones al dia. A més, entre 100 i 140 milions d'al·lotes i dones a tot el món han sofert mutilació o ablació genital --principalment a Àsia meridional i a l'Àfrica subsahariana- i a Sao Paulo (el Brasil) una dona és agredida cada 15 segons. En els conflictes, el nombre de víctimes de violació es multiplica, com en el genocidi de Rwanda (1994), quan van ser violades entre 250.000 i 500.000 dones. Per intentar lluitar i revertir aquesta situació, dimarts es presentà a Madrid una campanya, organitzada per Unicef i amb la qual col·labora el Govern espanyol, contra aquesta "pandèmia mundial" en la qual una dona és agredida en el món cada 15 segons.
9.000 anys de dieta mediterrània
N'hi ha que diuen que només les coses bones perduren en el temps i potser per això la dieta mediterrània es manté més vigent que mai 9.000 anys després d'haver-se originat, i els científics li atribueixen de cada vegada més bondats.
“Hem de treballar amb els restauradors perquè posin el vi de Mallorca davant”
El celler Armero i Adrover ha aconseguit marcar un estil lligat a la qualitat i al treball acurat en l'elaboració de bons vins. Lluís Armero ens ho explica.
Lokus
Aquest és el títol de la primera obra de teatre del menorquí Ponç Pons, un text que ens mostra, des de la ironia descarnada i la paròdia, algunes de les claus del malestar del nostre temps. En una entrevista l'autor deia: "Hem perdut el nord, el seny i el sentit comú. Estam...
Quan el dolor és cosa de tots
Cada dia moren al món 8.000 persones a països pobres a causa de malalties que tenen solució als països avançats. Per això, Metges Sense Fronteres (MSF) ha llançat la campanya "Pastilles contra el mal aliè", amb l'objectiu de sensibilitzar la societat d'aquests "malalts oblidats".
El pare Catany, 554 anys de llegat a Palma
Fra Bartomeu Catany fou l'impulsor de la creació de l'Hospital General, fa més de cinc segles, amb la unió d'altres antics centres sanitaris de Ciutat. Allà on quedava l'hort d'en Moranta, s'hi alçà aquest hospital, que avui dia depèn de la xarxa sanitària de Gesma. Si bé han passat 554 anys d'ençà que obrí les portes, no tan sols no ha deixat de funcionar, sinó que amplia competències. Ara, acaba d'inaugurar la nova zona d'hospital de dia. Precisament, per celebrar aquesta estrena tan significant, Gesma reté ahir homenatge al pare Catany. El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, i la regidora de Cultura de Cort, Nanda Ramon, descobriren una placa en homenatge del fra Bartomeu Catany. Durant l'acte, Vicenç Thomàs remarcà: "Aquest senzill homenatge i record a la figura del fra Bartomeu Catany també és, d'alguna manera, un reconeixement a tots els professionals sanitaris i no sanitaris que han treballat en aquest hospital, que el 2011 arribarà als 555 anys de servei brillant".
De casa a la comissaria
Dues mestresses de casa dirigiran les policies de dos perillosos poblats veïns a Ciudad Juárez, setmanes després que una estudiant de criminologia de 20 anys es fes càrrec de la direcció de la Policia d'un altre municipi del nord de l'estat de Chihuahua, molt afectat per la violència.
La diversitat marina, font de la vida
La major part de la Terra està formada per mars i oceans. Tot i l'explotació de l'home i l'estudi de les espècies marines, els oceans i els fons abissals continuen sent els grans desconeguts. Milers i milers d'espècies habiten els extensos paratges marins i constitueixen el registre viu de la gènesi de la vida a la Terra. Un dels projectes més agosarats de la ciència en el segle XXI consisteix precisament en això: fer un cens exhaustiu de la vida marina a tot el planeta i intentar comprovar la repercussió dels medis marins en la biodiversitat del planeta.
“El mercat mallorquí de bolets i esclata-sangs és intel·ligent”
Enguany és un any d'esclata-sangs. Els cercadors en troben arreu. Però hi ha persones, com Llorenç Cerdà, que amb els bolets s'hi guanyen la vida.Quan començares a comercialitzar bolets?La idea de vendre bolets la vaig tenir fa temps. Abans em dedicava tan sols a vendre xampinyons. Anava per la Península i en aquella època es varen començar a cultivar gírgoles grises o orellanes. Veia l'interès creixent cap a tot aquest món. Un dia em demanaren ceps i els vaig haver de dur als meus clients. Vaig observar que hi havia una demanda real més enllà dels xampinyons i les gírgoles. Et va ser fàcil atendre aquesta demanda?Vaig parlar amb un restaurant i a través d'ell vaig trobar un contacte a Barcelona amb una empresa que es dedicava a vendre bolets. I a partir d'aquí vàrem orientar la nostra activitat cap a la comercialització de bolets.
El ciberplagi, cada pic més estès a Batxiller
És manifest que avui en dia els nostres adolescents empren l'ordinador d'una manera molt habitual, gairebé natural i consubstancial a la seva condició de jovent. Amb factors com el PC i internet, són molts els canvis positius que arriben, però també fa estona que s'estan identificant algunes accions i rutines que no són gens beneficioses. Una d'aquestes seria l'anomenat ciberplagi acadèmic, que bàsicament consisteix a confiar més del que està permès en les afirmacions que surten publicades a la xarxa. Això inclou el costum sistemàtic adquirit per bona part de l'alumnat en els darrers anys de fer treballs o bé a partir de dades publicades per altra gent, sense fer-ne una adient menció, o fins i tot el plagi, complet o parcial, d'altres estudis.
Les ONG no estan en crisi
Si una ONG comença a rebre menys donacions i perd activistes o socis, convé que s'ho faci mirar: els dos indicadors junts poden significar una pèrdua de confiança, o bé una dificultat de connexió amb la societat, o totes dues coses alhora. Però si el que succeeix és...
Menys donacions però més socis
La crisi econòmica ha provocat que les ONG rebin un 26,8% menys de donacions econòmiques, si bé ha servit perquè tinguin més socis, gairebé 4.200.000 ciutadans espanyols, que destinen a la solidaritat uns 782 milions d'euros a l'any. Aquestes són dues de les principals conclusions del segon estudi L'ONG que jo vull, una iniciativa de la Fundació Adecco i l'ONG Achalay España, en el qual han participat 500 ciutadans de l'Estat d'entre 17 i 70 anys.
S'ha de triar l'escola que formi i eduqui ciutadans
El títol contestaria la pregunta que queda plantejada a l'article d'Andreu Mir d'aquesta mateixa pàgina. Sempre solc escriure tenint en compte els meus escassos coneixements i la meva llarga experiència, i he de manifestar que després d'haver fet classe a un centre...
ESO: a la pública o a la concertada?
Convé més escolaritzar els fills a l'escola pública o la concertada? Aquesta és una qüestió que molts pares es plantegen any rere any, just quan els seus fills han acabat el sisè curs de l'Educació Primària i s'han d'iniciar en els estudis d'ESO. No resulta una controvèrsia secundària en moltes ocasions ja que, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, cada un dels models impliquen escenaris diferents amb vista a aquesta complicada etapa.
Son Espases obre la via a cerimònies islàmiques
El respecte a les religions nouvingudes impregna Mallorca. I de la mateixa manera que ja existeixen carnisseries islàmiques (on la carn és tallada i beneïda segons els rituals propis), com també mesquites ubicades fins i tot a pobles de la Part Forana, ara és el torn de la sanitat. L'hospital Son Espases marca el camí cap a la igualtat entre religions, ja que en el moment de la inauguració disposarà de dues sales de culte religiós. Concretament, Son Espases ha instal·lat una aula adreçada a la religió catòlica i una altra de multiconfessional. És en aquesta segona on s'espera una presència majoritària de musulmans. No debades, suposen la segona religió amb més seguidors i fidels a les Illes, just darrere el catolicisme. L'Ib-Salut, però, no ha instal·lat (ni ho farà en el futur) cap mena d'ornamentació religiosa en aquesta sala polivalent. I és que també haurà de ser l'espai confessional d'altres usuaris que així ho demanin, com ara jueus, mormons o budistes. L'hospital, dirigit per Luis Carretero, per tant, només hi deixarà una taula i diverses cadires per als assistents.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- S’han mort el Papa Francesc, el reformador de l’Església catòlica
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Entitats de Maria de la Salut presenten manifest contra el projecte de megaparc fotovoltaic
- dBalears, Ona Mediterrània, VIDA i L’ESTEL conviden tothom a celebrar la Diada de Sant Jordi a la plaça de Cort de Palma