“Les coses de Mallorca tenen un altre gust i aguanten més temps”

Just davant Son Llàtzer, la família Llaneras hi té el seu hort, treballat fins al detall més mínim i en plena producció. Les fileres d'hortalissa i els arbres fruiters es presenten impecables, tot a punt. Allà hi he trobat Rafel i la seva família.

Rafel com així us dedicau a la pagesia?
En primera, sempre ho he viscut, perquè tant de part de mare com de pare tots els meus padrins eren pagesos i, en segona, perquè m'agrada.

Hi feis feina tota la família?
Sí, hi feim feina tots quatre: mon pare, ma mare, el meu germà i jo. I a l'estiu m'ajuda la meva al·lota, que també és de família pagesa. És una activitat que requereix molt d'esment cada dia de la setmana.

Duis moltes finques?
A Palma duim aquesta, que és l'Hort de Son Antem, i en duim dues més a Algaida: el Rafalet i la Vinya d'en Truc.
Quines produccions hi feis?
A Algaida feim tarongers en una finca i a l'altra feim arbres fruiters com codonyer, caquier, magraner, albercoquer i figueres, a més de tota casta d'hortalisses. A Palma, hi feim hortalissa i arbres fruiters. També hi tenim figueres de moro.

I les podeu defensar en el mercat?
Sí, perquè les venem nosaltres. La gent s'hi interessa, sobretot els estrangers, però també els mallorquins. En pelam moltes. La nostra feina és produir, preparar, compondre i vendre.

També feis moltes figues de cristià?
Sí, tenim figueres que fan tres esplets, figa flor, coll de dama blanca i negra, martinenca, ull de perdiu i d'altres. Amb 50 arbres hem de fer 7 o 8 hores de feina cada dia per collir les figues. És un producte de gran qualitat que té molt bona acceptació. Ara, això sí, feina en du molta.
Pel que fa a l'hortalissa, veig que en feis una gran varietat.
Sí, perquè ens ho demanen els nostres clients. Feim borratxó, col de cabdell, pastanaga, rave, pebre (vermell, ros, italià, groc i el coent de colors), tomàtiga (cor de bou, montserrat, de pera i enguany començam amb una varietat nova), síndria de dues castes, meló de quatre castes, lletuga de sis varietats, grells, espinacs, bledes, julivert, api, col, colflori, carxofes... Feim un poquet de tot.

I com ho comercialitzau?
Anam a vendre als mercats: al Mercapalma, Andratx, Son Ferrer, Pere Garau i Santa Maria. La major part de la nostra producció la venem nosaltres mateixos i la resta la venem a majoristes.

Tot plegat deu ser molta feina?
De la feina en surt el profit, i també el cansament, però hi estam acostumats. S'ha de fer i punt. Els dies de mercat ens aixecam prest i els altres no tant. Però ens agrada fer el gènere molt bé, net i ben presentat. Així s'aguanta més i no es mustia.

Els vostres clients coneixen el producte mallorquí?
Sí, sens dubte, els clients el volen, tant per la presentació com pel gust. A més, ma mare els dóna qualque consell de com cuinar-lo perquè n'hi ha que ja no saben cuinar les hortalisses. Diuen que no tenen temps. Molts no coneixen les verdures de cada temporada. N'hi ha que no saben què és un borratxó. Hi ha gent, en canvi, que en sap perquè sempre ho ha viscut.

Són més bones les coses de Mallorca?
Tenen un altre gust i aguanten més temps. La nostra manera de fer feina és collit i venut, tot el mateix dia. Les figues les collim el dematí, les componem l'horabaixa i tot d'una les duim al Mercapalma. Les componem bé, amb fulles de figuera a davall: dos cullen, un tragina i l'altre compon. Du moltes hores i aquesta feina no espera. S'ha de collir quan toca, l'endemà les figues ja no són bones.

Feis agricultura integrada?
Sí, hi estam inscrits. D'aquesta manera, podem combatre les plagues d'una altra manera. La veritat és que fent els tractaments integrats obtenim uns bons resultats. La tuta de la tomàtiga la tenim molt controlada i també les altres plagues.

Com veis el futur del camp?
Voldria que els que hi són no ho abandonin. Els compradors no saben la feina que du tot això. Es pensen que les coses es fan per ordinador. I aquesta feina arribarà que es perdrà a causa de l'horari de feina que hem de fer. També la gent hauria de consumir més verdura i cuinar més.