Maria del Mar López és gerent i tècnica de la cooperativa d'Artà.
D'on ets i quina és la teva formació, Maria del Mar?
Vaig néixer a Artà i he viscut sempre a la Colònia. Vaig estudiar a la Universitat de Lleida. Vaig fer enginyeria tècnica agrícola i, després, enginyeria superior, en l'especialitat de disseny d'indústries agroalimentàries.
Fa molt de temps que ets a la cooperativa?
Ja fa tres anys que hi som. El meu càrrec és el de gerent i tècnica. La tasca de tècnica toca diversos àmbits: renovam cartilles ramaderes, ajudam en la tramitació d'ajudes, assessoram, etc. Un punt fort de les cooperatives són els serveis que oferim.
Quan es va crear la cooperativa?
La Cooperativa Agrícola i Ramadera de Sant Salvador es va fundar el 1978 i hi tenim un centenar de socis, a més d'altres associats. Tenim socis de Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç i Artà.
Quina és la vostra activitat?
La compra i venda de productes agrícoles en general: adobs, cereals, pinsos, ametles i garroves. De cereals en compram pocs, perquè no som en una zona gaire productora; així, quasi tots els duim del Camp Mallorquí. Tenim una botiga d'alimentació, anam a dues fires anuals i, cada dimarts, som al mercat d'Artà.
Estau contents de la botiga?
La botiga d'alimentació funciona bé. Tenim bastants productes ecològics i de comerç just. També venem coses dels nostres pagesos: fruits secs i producte local, en general.
Què feis, per impulsar la comercialització dels nostres productes?
Vàrem treure la marca Artà Cooperativa de Sant Salvador, que ens ha servit per canviar la imatge corporativa. Hem fet bessó torrat amb pell i repelat, en bosses d'un quilo i de mig quilo, tant ecològic com convencional. Tenim un envàs atractiu, que funciona bé com a record. Hem començat a vendre cistelles de Nadal i miram de fer-ho arribar a agroturismes, restaurants i bars.
Com està l'agricultura de la comarca?
Cada vegada s'aclareixen més, els pagesos; però també se n'incorporen de joves. L'ametla i la garrova, que eren la base de la pagesia del Llevant, es troben ara en molt mala situació a causa del preu. L'altra qüestió són les ovelles: la majoria de finques en tenen, i també registra un greu problema de rendibilitat.
Es fan coses noves?
Sí, es fan coses en l'àmbit de la producció ecològica: hi ha un jove que fa cistelles ecològiques. Es va innovant. Als Olors, per exemple, fan sobrassada artesana. La cooperativa fa feina per millorar-ne la comercialització. Hi ha pagesos que fan una mica d'hortalissa, ens la venen a nosaltres, sobretot a l'estiu, i els la podem pagar a un preu bastant bo.
Com reacciona, el turisme?
El turisme s'interessa força pels aliments tradicionals de Mallorca. Ho veim tant al mercat com a la botiga. Tenen molt d'interès per l'ametla, l'oli i el vi, i encara més pel camallot que per la sobrassada.
I el tema de la ramaderia, com està?
Compram mens mitjançant la secció de carn del Camp Mallorquí. Hi ha altres mercaders particulars que fan més feina que nosaltres. A la botiga, tenim sobrassada, embotits i productes de Ramaders Agrupats. Hem de valorar els productes que hi ha al municipi i aprendre a comercialitzar-los. Seria interessant tenir una sala de transformació polivalent, amb una cuina industrial. Va bé tenir un producte elaborat i es podrien fer coses com torró artesà, confitura de figa i altres fruites i embotits.
Quins projectes teniu?
L'any passat en férem bastants, i ara es tracta de consolidar-los, d'obrir noves vies, però per això ens falta millorar les condicions de feina. No tenim un vehicle, i per fer coses hi ha d'haver els recursos necessaris. Sols així es pot obtenir el volum de feina necessari. Els marges comercials són petits i les despeses són les mateixes.
S'ha renovat la cooperativa?
Sí, hi ha renovació. L'any passat se'n va elegir el nou president i hi ha ganes de fer coses. Si l'entitat és viva, és més fàcil tirar endavant projectes i iniciatives. Necessites que la gent et doni suport; si no, les propostes no poden tirar endavant. Per sort, la junta està molt implicada en l'activitat de la cooperativa.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els productes locals s'han de comercialitzar millor. Una manera de fer-ho seria amb una marca de calidad en front del producte de fora.
Estic d'acord amb el que diu na Maria del Mar a l'entrevista: “Hem de valorar els productes del poble i comercialitzar-los millorâ€. El problema és que els productes locals es solen vendre a uns preus molt elevats i, en temps de crisi, la gent no és beneita: si pot comprar barat i de fora de les Illes, no comprarà productes d'aquí més cars. Per exemple, les amteles mallorquines es poden comprar a preus entre els 3 i 5 euros; mentre que les de fora et poden costar 1 euro (fins i tot menys). Això mateix passa amb molts altres productes que no anomenaré però que tots tenim en ment. Per acabar, com diu na Maria del Mar: els productes locals s'han de comercialitzar millor. Una manera de fer-ho seria abaixant els preus.