Les illes Galápagos, amenaçades per les rates

Les rates, només després de l'home i els cans, són la major amenaça per al fràgil ecosistema de les illes equatorianes de Galápagos i, per aquest motiu, un grup de científics ha impulsat un programa per protegir-les de rosegadors. Amb la millor tecnologia disponible, el Parc Nacional de les Galápagos (PNG), la Fundació Charles Darwin, l'organització Island Conservation i la Universitat de Michigan (EUA) s'han proposat acabar amb les espècies de rates introduïdes.

L'assumpte no és fàcil, ja que les rates no autòctones s'han adaptat a les condicions de l'arxipèlag i han envaït l'espai d'altres animals endèmics d'aquest arxipèlag, situat a uns mil quilòmetres a l'oest de les costes continentals de l'Equador. Les rates, sobretot l'anomenada "holandesa" i el "ratolí casolà", es troben en el tercer lloc de perill de la llista d'espècies introduïdes i nocives per a l'ecosistema de les Galápagos, que, a més de l'home i els cans, també inclou moixos, cabres i, fins i tot, vaques, així com una sèrie d'espècies vegetals com la morera. El director del Parc Nacional de les Galápagos, Edwin Naula, va indicar que la metzina usada en la desratització ha estat "fabricada específicament" perquè no afecti altres espècies autòctones.

L'esquer, que és llançat per un helicòpter que sosté una campana dispensadora, sembla una espècie de galeta cilíndrica, d'un centímetre cúbic, lleugera i celeste, atractiva per a les rates, però detestable per als llops marins i les aus de la regió. La primera illa on es va usar el raticida va ser la de Rábida, que amb prou feines té 710 hectàrees i es troba ubicada al cor de l'arxipèlag, on només es pot arribar en helicòpter o amb vaixell des de Puerto Ayora, a l'illa de Santa Cruz, la seu del Parc.

Les rates introduïdes, a més de menjar-se ous d'espècies d'aus i de tortugues, una vegada enverinades representen un perill per als esparvers endèmics de Rábida, per la qual cosa els 20 exemplars que hi habitaven han estat traslladats a un modern complex perquè hi puguin viure en captiveri, a la veïna illa Santiago.
A principi de gener, un helicòpter facilitat per una empresa nord-americana i conduït per un experimentat pilot, que ja ha fet el mateix en altres illes de Nova Zelanda, va emprendre una infinitat de vols per deixar caure el raticida a Rábida.

Investigadors de la Universitat de Michigan, assentats en un campament construït molt a prop de l'heliport improvisat, van vigilar l'operació amb ordinadors i altres equips d'alta tecnologia. Es calcula que a Rábida hi ha milers de rates que s'amaguen en petits caus camuflats al sòl rocós d'aquesta illa volcànica. Felipe Cruz, director científic de la Fundació Charles Darwin, assenyalà que la tecnologia és necessària per "assegurar aquest espai únic" en el món i va dir que qualsevol esforç que es faci per protegir espècies endèmiques és valuós, ja que "l'extinció és per sempre".

Cruz va afegir que, després de Rábida, la desratització continuarà a la veïna Pinzón i, tot seguit, passarà a Floreana, on hi ha un petit assentament humà. Pel director de control d'espècies introduïdes del Parc Nacional de les Galápagos, Víctor Carrión, el major repte del programa és desratitzar les illes més grans: Isabela, Santa Cruz, San Cristóbal i Floreana. Aquestes són illes habitades i presenten més problemes", va afegir. A Rábida i els tres illots veïns, la desratització costarà uns 750.000 dòlars, un preu elevat que suposa una de les dificultats del projecte, segons Carrión. Si el programa comptàs amb prou recursos, la desratització es podria completar a tot l'arxipèlag en un any; però com que no n'hi ha, el pla podria durar fins a dues dècades.

Tanmateix, Carrión va expressar l'alegria pels esforços estatals i privats que s'han fet en l'inici de la campanya de desratització, ja que representa una demostració de fins on pot arribar l'interès de la comunitat científica per preservar una de les joies naturals del planeta.