Notícies del dia 1 de març de 2011
Illes Balears / Balears

Ciutat

Cort aprova per unanimitat l'ordenança de la botellada

L'Ajuntament de Palma ha aprovat per unanimitat l'ordenança reguladora de l'ús cívic dels espais públics de Palma, que prohibeix les concentracions de tipus lúdic, esportiu o associades a la pràctica de la botellada que alterin greument la convivència ciutadana en determinades situacions i zones de la capital balear.

E.P.

Tot i la pluja, els treballadors han reclamat el seguiment de la fàbrica.

Balears

Mobilitzat un centenar de treballadors de Quesería Menorquina

Un centenar de treballadors de la fàbrica de Quesería Menorquina, propietat del grup Nueva Rumasa, s'han concentrat aquest dilluns davant les instal·lacions de la planta ubicada en el Polígon Industrial de Maó per sol·licitar la continuïtat de la fàbrica. Fent front a la intensa pluja, els operaris no han deixat de xiular i fer onejar pancartes i fins i tot van arribar a paralitzar durant uns minuts el tràfic en envair una glorieta propera a la planta. La portaveu del Comitè d'Empresa, Margot Sastre, ha assenyalat que la mobilització d'aquest dilluns és "un primer pas" abans de la concentració que duran a terme de manera conjunta tots els treballadors que pertanyen al grup de Ruiz-Mateos prevista per al pròxim 12 de març a Madrid.

E.P.

Crònica Negra

Desallotjades 300 persones d'un hotel a Santa Ponça per un incendi

Un total de 300 persones, entre turistes i treballadors, han hagut de ser desallotjades aquest matí de l'Hotel Rey Señor Don Jaime, ubicat a la localitat mallorquina de Santa Ponça, després d'originar-se un incendi en una fregidora, que ha provocat un intens fum, segons han informat a Europa Press fonts del 112. Com a conseqüència del fum, dos treballadors de l'establiment han hagut de ser traslladats a la Policlínica Palmaplanas, després de patir una intoxicació moderada.

E.P.

El Cos Nacional de Policia i la Policia Local intentaren localitzar el segon assaltant.

Crònica Negra

Dos joves roben en un taller de joieria a Palma

Agents del Grup d'Atracaments del Cos Nacional de Policia s'han fet càrrec de la investigació del robatori registrat a primera hora d'ahir en un taller de joies del centre de Palma. Cap a les nou del matí, diversos testimonis sentiren el propietari d'un local situat al carrer Vidriera que cridava: "Lladre, lladre. M'han robat". Tot seguit, un grup de veïns que hi era devora inicià una persecució dels presumptes delinqüents, a la vegada que se n'alertava els serveis d'emergència. Ràpidament, nombroses unitats del Cos Nacional de Policia adscrites a la comissaria centre i de la Policia Local de Palma activaren la recerca i, al cap d'uns minuts, i després d'una intensa persecució, una patrulla de la Policia Local aconseguí capturar un dels presumptes atracadors a la zona de Dalt Murada. Es traslladà immediatament el detingut fins a les dependències de la Prefactura Superior de la Policia Nacional. Segons els testimonis presencials, els dos atracadors són dos homes de complexió forta, alts i totalment vestits de negre. Per fer el robatori, utilitzaren dos cascs de motocicleta completament negres, però en cap moment aparegué cap tipus de vehicle.

Julio Bastida

Ciutat

Cort 'deixa sense efecte' la Medalla d'Or de la ciutat a Franco

El ple de l'Ajuntament de Palma ha aprovat deixar sense efecte la distinció de la Medalla d'Or de la ciutat al dictador Francisco Franco, que se li va concedir per un acord plenari el 20 de febrer de 1946, en aplicació de la Llei denominada de memòria Històrica.

E.P.

El director general d'Arquitectura i Habitatge, Casimir Godia, i el conseller Carbonero.

Part forana

Vilafranca presumeix d'església

L'església de Santa Bàrbara del poble del Pla comença a recuperar l'esplendor d'un temps, després de les obres de rehabilitació del temple, mitjançant un conveni de col·laboració entre el Govern balear i el Bisbat de Mallorca.El conseller d'Habitatge i Obres Públiques, Jaume Carbonero, acompanyat del director general d'Arquitectura i Habitatge, Casimir Godia, visità ahir l'església per conèixer de primera mà les millores realitzades. La subvenció atorgada pel departament de l'Executiu balear és de 281.396 euros, destinats a la reforma i a la rehabilitació de les dues cobertes: una inclinada de teula i l'altra, plana, sobre bòvedes. A més, una altra actuació s'ha centrat en la rehabilitació de la façana del campanari, així com els treballs de efectuats a la cúpula, sobre el creuer. Per part seva, el conseller d'Habitatge i Obres Públiques destacà que "en aquest cas, una de les qüestions més necessàries era arreglar la teulada; ho hem fet així perquè no hi hagi més problemes".

Martina Poquet

Del 2008 ençà, la llista d'espera per al menjador social s'ha agreujat.

Part forana

El menjador social d'Inca, desbordat

La crisi econòmica afecta de valent moltes famílies d'Inca i el menjador social de la ciutat ja en nota les conseqüències. Fins a noranta persones estan en llista d'espera a dia d'avui per accedir a l'ajuda que ofereix el menjador, seixanta persones més que el 2008, quan la crisi començava a fer-se patent a la capital del Raiguer. Marta Fernández, treballadora social i responsable del menjador d'Inca, explica que "ens trobam amb una situació sense precedents, ja que diàriament rebem al voltant de cent usuaris i així i tot feim curt. Mai, des que s'ha posat en marxa el servei, ara fa setze anys, s'ha viscut una situació similar". "Amb l'arribada de la crisi, el perfil d'usuari ha canviat i ara, en lloc d'atendre només persones totes soles, donam cobertura a famílies senceres, principalment monoparentals i que són a l'atur", assegura la responsable del menjador social. Tot i això, Fernández reconeix que la majoria d'usuaris "són gent pertanyent a la tercera edat o famílies estrangeres regularitzades que han quedat sense feina". Des de l'entitat, sostenen que "hi ha moltes persones que fins fa un any portaven una vida relativament acomodada, amb un sou important, que han quedat sense ocupació i han de fer la passa d'apuntar-se a la llista d'espera i, per ells, és molt complicat".

M. Serra

Imatge d'arxiu de la presentació de Francisca Ramon com a candidata del PSOE l'any 2007.

Part forana

Escissió al PSOE pollencí com a càstig per continuar governant amb UM

Militants descontents amb l'agrupació del PSOE de Pollença se n'han donat de baixa per crear una nova formació política, el Partit Socialista Independent Pollencí (PSIP), inscrit formalment davant fedatari públic el 25 de febrer."Els motius que han provocat aquesta decisió vénen d'enrere: la submissió dels regidors socialistes a Unió Mallorquina, sense tenir en compte l'opinió de la militància; la incapacitat de constituir una executiva tal com es necessita i funcionar, en canvi, amb una gestora, i moltes altres raons que ja farem públiques en el seu moment", indicaren. Els exregidors Jaume Juan Salas i Joan Martorell i el militant José Gómez Cuadrado expliquen així en un document públic les causes que els han fet crear el nou partit. Els creadors del PSIP duien a terme, al tancament d'aquesta edició, una assemblea per explicar els seus objectius a la resta de companys socialistes que es podrien donar de baixa del PSIB-PSOE durant les pròximes hores. "Pensam que els votants socialistes del nostre municipi volen que els socialistes tirin endavant el seu programa electoral.

Elena Ballestero

Colom alça el puny, ahir a les portes dels jutjats.

Ciutat

“Avui no es jutja un delicte, sinó l'independentisme”

En mitja hora quedà resolt. Aquest és el temps que trigà a declarar Guillem Colom als jutjats, imputat per la baralla que es produí durant la manifestació del 31-D. Com ja va ocórrer dimecres passat, quan els tres primers joves imputats comparegueren davant el jutge, algunes desenes d'independentistes anaren fins als jutjats de les Avingudes per mostrar-li suport. Entre els assistents hi era Damià Pons, professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i representants del món sindical, tant de CNT com d'STEI i CGT. També hi assistiren militants i dirigents de PSM i ERC; a més dels Maulets i d'Endavant. Colom, que actualment viu a l'estranger, agraí l'assistència dels manifestants i en saludà molts efusivament. Després de declarar als jutjats per la seva suposada implicació en la baralla del 31-D, el jove va afirmar que se sentia tranquil, "perquè la Policia no té cap prova" que els impliqui en l'aldarull en qüestió. Segons Colom, les imputacions contra els quatre joves i l'intent d'obrir un judici és part d'un "muntatge policial".

Ander Zurimendi

Illes Balears / Polí­tica
Pep Melià, ahir, en el moment d'anunciar la dissolució d'UM.

Polí­tica

UM es dissol i es converteix en Convergència per les Illes Balears

Pep Melià, ahir, en el moment d'anunciar la dissolució d'UM. Foto: S.Amengual Unió Mallorquina passa a la història. La darrera sotregada patida per un nou cas de suposada corrupció ha fet reaccionar la formació. 28 anys després del naixement, es dissol i passarà a anomenar-se Convergència per les Illes Balears, nom que emprarà per presentar-se a les eleccions del 22 de maig. L'executiva actual dimiteix i es dissol el comitè de Palma. Només hi continua el president, Pep Melià, que assumeix gairebé tot el poder i a qui s'autoritza a designar una nova comissió permanent -una miniexecutiva- fins a les eleccions. Després es farà un congrés extraordinari. També hi haurà canvi de seu. "Atesa la magnitud de tots els casos de suposada corrupció, on ni el president del partit ni la seva estructura actual tenen res a veure, el partit pren una decisió" perquè "Melià i la seva estructura no tenen per què dur aquesta creu. És injust i no l'han de carregar. Que cadascú aguanti allò que ha fet", assegurà públicament Melià quan anuncià la decisió. Ell continua de candidat autonòmic, igual que els altres dos caps de cartell importants que s'havien triat, Marc González a Palma i Miquel Munar al Consell. De fet, Melià vinculà en la reunió la seva continuïtat com a candidat al fet que s'adoptàs la decisió que es va prendre. Antoni Verger assegura que no és possible pactar amb UM Calvo no creu que UM s'hagi regenerat i adverteix que no pactarà "en aquestes condicions"

Quim Torres

Cañellas ha estat conduit aquest migdia als jutjats per part de dos policies.

Cas Picnic

El jutge demana 300.000 € de fiança a Cerdó i 100.000 a Cortés

El jutge Francisco Pérez ha dictat aquesta matinada presó provisional eludible amb una fiança de 300.000 euros per a l'exregidora d'Unió Mallorquina (UM) de l'Ajuntament de Palma Cristina Cerdó i de 100.000 euros per al seu "número 2" en la Regidoria de Medi ambient, Paula Cortés. Cerdó i Cortés ja ham abandonat els jutjats i tenen fins dijous per pagar la fiança. En ambdós casos, el magistrat al capdavant del jutjat d'instrucció nº 12 de Palma, en funcions de guàrdia, ha fixat les mesures cautelars que havia demanat la Fiscalia Anticorrupció després d'una llarga jornada de declaracions. A més, els fiscals anticorrupció Pedro Horrach i Miguel Àngel Pujaran han demanat una fiança de responsabilitat civil de 1,6 milions d'euros a UM en el marc de la "operació Picnic", sobre la qual el jutge no s'ha pronunciat i que no es decidirà avui, segons han informat fonts judicials.

Clara Giner

Les cadires dels dos regidors d'UM al ple eren buides ahir.

Polí­tica

Calvo diu que mai més no pactarà amb UM, però el PP li demana la dimissió

UM no va donar la cara en el ple municipal de Cort. Ahir, els dos regidors, Llorenç Palmer -que havia estat coordinador general de l'Imfof- i Joan Carles Chavarria -que acompanyà diumenge a Prefectura la seva dona, Joana Maria Morey, que declarà com a imputada-, varen justificar la seva absència a la Sala perquè estaven "indisposats". L'operació Pícnic, que investiga el presumpte desviament de fons públics, ha esquitat per primera vegada la gestió de l'Ajuntament de Palma durant aquesta legislatura. Es tracta d'un presumpte cas de corrupció que succeí quan UM era dins el Govern municipal i la seva exregidora Cristina Cerdó, imputada i detinguda ahir mateix, exercia de primera tinent de batle. Els fets han sortit a la llum pública un any i escaig després d'haver-se romput el pacte. Per tot això, la batlessa, Aina Calvo, es va veure forçada a fer una compareixença d'urgència davant els mitjans, després de donar per finalitzada la primera part de la sessió plenària. Calvo va ser qui va fer les afirmacions més contundents.

Laura Morral

Francesc Antich, Aina Rado i Francina Armengol, amb els premiats.

Polí­tica

Antich: “Hem d'assumir que entram en un altre temps”

La crisi econòmica fou l'eix principal del discurs que el president, Francesc Antich, va fer ahir al vespre amb motiu de la Diada de les Illes Balears. En canvi, va passar de puntetes sobre els escàndols de corrupció que continuen sacsejant la política balear. "Encara es troben d'actualitat judicial uns comportaments rebutjables per part d'alts càrrecs d'institucions", va dir Antich. Va afegir que tothom n'ha de "prendre nota" i assumir que "entram en un altre temps, en una altra època en què episodis com aquests no es poden tornar a repetir mai més". Tot seguit va dir que els ciutadans ho reclamen, que les institucions ho han de fer realitat i que el Govern "ja ha posat a l'abast alguns instruments". Però deixant de banda aquestes poques frases, el president va parlar, sobretot, de crisi. I també d'educació i, fins i tot, de l'Estatut i el federalisme. Antich indicà que la crisi s'havia originat en un model de creixement "basat en l'especulació i en guanys ràpids", i que per superar-la cal "cohesió social per crear un creixement sòlid i just". Per això reclamà sumar esforços "implicant-hi el sector privat, els col·lectius socials i fins els individus".

E. Borràs

Els tècnics de Carreteres del Consell van enviar dia 8 un escrit al conseller insular d'Obres Públiques.

Via connectora

Els tècnics de Carreteres, indignats per l'externalització de la via connectora

Externalitzar -contractar una empresa privada perquè faci una feina per a l'Administració- és un recurs habitual, però també és la clau de la penúltima polèmica de la via connectora. Ahir, dotze dels enginyers de la Direcció insular de Carreteres feren pública una carta signada en què diuen que ningú no els ha "sol·licitat" l'opinió "en la redacció dels projectes de la via connectora" i que just en saben allò "que n'han difós els mitjans de comunicació" perquè no l'han fet ni supervisat: l'han redactat diferents empreses de la Península. Aquesta, però, no és la primera vegada que els tècnics de Carreteres es queixen sobre qüestions relacionades amb l'externalització de la via connectora. El 8 de febrer ja havien enviat un escrit al conseller insular d'Economia i Obres Públiques, Antoni Alemany; i la setmana passada es varen reunir amb el conseller de Presidència, Cosme Bonet. Gairebé tots els tècnics de la Direcció insular de Carreteres estan indignats per la manera com s'ha fet el projecte de la via connectora. De fet, segons fonts de Carreteres mateix, la majoria consideren que el projecte és una aberració i que és il·legal dividir-lo en set trams per poder-lo adjudicar a dit i evitar d'haver de fer-ne un concurs públic.

E. Borràs

Illes Balears / Economia

Economia

El sou dels controladors es fixa en 200.000€ l'any

El salari mitjà d'un controlador aeri es fixa en 200.000 euros a l'any, mentre que la jornada màxima aeronàutica s'estableix enguany en un màxim de 1.670 hores, davant les 1.711 actuals, que es reduiran a 1.595 per a 2013, segons el laude dictat ahir dematí per l'àrbitre designat per controladors i AENA, Manuel Pimentel. Tanmateix, mentre continuen els processos judicials contra la vaga de controladors del pont de desembre.

E.P.

L'IPC registra la seva taxa més alta des de l'any 2008.

Economia

La pujada dels carburants dispara la inflació al 3,6%

La pujada dels preus del petroli i els aliments van fer que la inflació pujàs tres dècimes i situàs la taxa interanual de l'Índex de Preus de Consum (IPC) en el 3,6% el febrer, la taxa més alta des de l'any 2008. Per al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es tracta "d'una dada que no hi ajuda", encara que la previsió de l'Executiu és que es redueixi el març. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicà ahir l'indicador avançat de l'IPC, que es confirmarà el pròxim 11 de març. L'INE també publicà l'indicador avançat de l'IPC harmonitzat (IPCH), que mesura l'evolució dels preus amb el mateix mètode a tots els països de la zona de l'euro, i segons el qual la inflació el febrer queda en el 3,4%, fet que suposaria un augment de quatre dècimes respecte del gener. Els experts consultats per Efe van coincidir amb el president del Govern i no van augurar una inflació tan alta per a final d'any. L'analista del gabinet de conjuntura de la fundació de les caixes d'estalvi (FUNCAS), María Jesús Fernández, atribuí la pujada dels preus a l'alça del petroli per la situació d'inestabilitat que travessen els països del nord de l'Àfrica, especialment la incertesa generada per Moammar el Gaddafi a Líbia.

Efe

Illes Balears / Cultura
Christian Bale, Natalie Portman, Melissa Leo i Collin Firth varen ser els actors premiats.

Cultura

Hollywood ja té rei

El drama històric El discurs del rei es coronà com a triomfador de la 83a edició dels Oscar, en una cerimònia sense sort per a Biutiful i el seu protagonista, Javier Bardem, que se'n van anar a casa sense recompensa. El film sobre el quequeig del rei Jordi VI d'Anglaterra va fer valer el favoritisme que li donaven les 12 nominacions i aconseguí l'estatueta més preuada, la de millor pel·lícula, a més de la de millor director per a Tom Hooper, millor actor per a Colin Firth i millor guió original per a David Seidler. Aquest resultat coincidí amb les previsions inicials dels analistes, encara que no va ser fins al final de la gala que s'esvaïren tots els dubtes. En alguns moments, tot apuntava que la gran triomfadora de la nit seria La xarxa social, film sobre la creació de Facebook, que finalment quedà amb tres estatuetes: l'aconseguida per Aaron Sorkin al millor guió, la de millor banda sonora i una altra per a la millor edició. Tot i les expectaives generades pel film sobre les noves tecnologies, la ciència ficció el superà. Origen, dirigit per Christopher Nolan i protagonitzada per Leonardo DiCaprio, obtingué el mateix nombre de premis que El discurs del rei i dominà en les categories tècniques.

Efe

Els lectors no faltaren a la seva cita amb el llibre en català.

Cultura

Una cita ineludible, malgrat la crisi

Aquest diumenge el mal temps s'afegí a la crisi per posar les coses difícils als lectors que es volgueren acostar a l'envelat del pati de la Misericòrdia per gaudir-hi una estona dels llibres. Però les coses no anaren malament en aquesta 22a Setmana del Llibre en Català durant el cap de setmana. L'afluència de públic i les xifres de vendes foren similars a les de les edicions de 2009 i 2010, les dues més exitoses de la història d'aquest esdeveniment.Dissabte i diumenge, els interessats s'acostaren a qualsevol hora a la Misericòrdia. Això no passa amb els dies feiners, quan els lectors s'hi apropen a pegar-hi un cop d'ull a partir del capvespre. Malgrat que l'organització de la Sertmana no facilità dades concretes, el fet que tant el públic com les vendes s'hagin estabilitzat un any i un altre fa deduir que la cita amb les lletres en català s'ha convertit en un esdeveniment ineludible per als lectors. Les activitats que més èxit tingueren al llarg del cap de setmana foren les infantils, sobretot els contacontes, que permeteren que ens pares cercassin amb tranquilitat entre els llibres mentre el més petits gaudien d'una estona de fantasia.

Maria Llull

Amparo Muñoz morí després d'una llarga malaltia.

Cultura

Mor l'actriu i miss Amparo Muñoz

Amparo Muñoz, actriu i Miss Univers el 1974, morí el passat diumenge als 56 anys en el seu domicili de Màlaga, segons informà el seu germà Pedro Muñoz. L'actriu va morir després de patir una llarga malaltia, i va estar en tot moment envoltada pels seus familiars. Nascuda a Vélez (Màlaga) el 21 de juny de 1954, fou model publicitària. El 22 de juliol de 1974 fou coronada Miss Univers a Manila (Filipines). El seu reinat va estar marcat per certa polèmica, i, al cap de sis mesos de ser proclamada, renuncià al títol. Aquell mateix any treballà amb el productor José Luis Dibildos en el rodatge de la pel·lícula Vida conyugal, protagonitzada per Ana Belén, Alfredo Mayo i José Sacristán. A continuació, participà com a protagonista a Tocata y fuga de Lolita (1974), d'Antonio Drove; Clara es el precio (1974), de Vicente Aranda, i la molt taquillera Sensualidad (1975). També intervengué a La otra Alcoba (1976), d'Eloy de la Iglesia. En aquesta pel·lícula, va conèixer Patxi Andión, que es va convertir en el seu primer marit. La seva carrera continuà amb Mauricio mon amour (1976), Voltereta (1976) i Del amor y de la muerte (1977), de Giménez Rico. En la seva filmografia destaquen títols com Mamá cumple 100 años (1979), de Carlos Saura, i Dedicatoria (1980), de Jaime Chávarri. Després d'una etapa a Mèxic, tornà a Espanya i hi rodà La mujer del ministro (1981), d'Eloy de la Iglesia, i l'exitosa Hablamos esta noche (1982), de Pilar Miró

Efe

Illes Balears / Esport
El devanter Pierre Webó cau de manera aparatosa davant un futbolista de l'Espanyol.

Reial Mallorca 20010-2011

És necessari recuperar l'equilibri

Sense que encara hi hagi motius reals per fer sonar les alarmes, el Reial Mallorca es troba actualment en un moment delicat de la temporada. Si bé el conjunt de Michael Laudrup és onzè i conserva un marge de set punts respecte als llocs de descens, la veritat és que amb la pobra imatge oferida en les darreres jornades, sumada al fet d'haver sumat 4 punts de 18 possibles en els sis partits de la segona volta, existeix el perill que l'equip entri definitivament en una dinàmica negativa de resultats que posi en perill l'objectiu de la permanència. En aquests moments els nivells de confiança i autoestima de l'equip vermell estan baixos i per aquest motiu és necessari que el Reial Mallorca obtingui avui (20.00 hores) un bon resultat en la visita a l'estadi Cornellà-El Prat, on l'espera un Espanyol, cinquè i rearmat de moral en la seva lluita per conquerir una plaça europea, després de golejar per 4-1 la Reial Societat. El Mallorca necessita recuperar l'equilibri després d'haver anat fent tombs en les darreres actuacions, però sobre tot posar punt final a la sequera de punts a camp contrari. El conjunt de Michael Laudrup no guanya com a visitant des del 21 de novembre passat, quan derrotà el Sevilla per 1-2 al Sánchez Pizjuán.

Pere Batlle

Poliesportiu

Lorenzo i Pasabán foren els millors esportistes del 2010

El palmesà Jorge Lorenzo i la tolosana Edurne Pasaban van recollir ahir els guardons que els acrediten com els millors esportistes de 2010 en una cerimònia presidida per la família reial al palau d'El Pardo, on la selecció espanyola de futbol va tenir un altre gran reconeixement pel títol mundial aconseguit a Sud-àfrica.

Efe

Futbol

Insistir en el ridícul

Ja està bé de dois! No és humanament possible que una sola persona amb dos dits de seny pugui donar suport al projecte que impulsa el Reial Mallorca. És inviable i absurd. Sol·licitar 30.000 metres quadrats de sol públic és un somni just a l'abast de visionaris...

Pep Verger

Biel Cerdà i Jaume Cladera presentaren ahir l'estudi de construcció del nou estadi.

Reial Mallorca 20010-2011

El Mallorca ja té clar què vol fer amb el Lluís Sitjar

El Reial Mallorca està completament decidit a moure cel i terra i superar tots els obstacles que li surtin a camí per poder celebrar el seu centenari, l'any 2016, amb un nou estadi amb capacitat per a entre 25.000 i 30.000 espectadors, edificat sobre l'espai que actualment ocupen les runes del vell Lluís Sitjar. El Consell d'Administració del club al complet i per unanimitat donà ahir llum verda a l'estudi per a la construcció del futur estadi que ha elaborat el vocal de Patrimoni Biel Cerdà. Feta aquesta primera passa, la següent i la més important és convèncer les diferents forces polítiques de les Illes que el projecte del Mallorca, que es troba encara en fase embrionària, és bo no només per a la Societat Anònima Esportiva vermella, sinó també per a la ciutat de Palma. Així les coses, el Mallorca presentarà aquest estudi als diferents partits polítics els pròxims dies, perquè el coneguin de primera mà i l'avaluïn, com a passa prèvia per a la presentació en públic el pròxim 21 de març. El club balear té clar que per fer realitat aquest projecte és imprescindible la col·laboració de les administracions públiques.

Pere Batlle

Emilio N'sue va fer el segon gol aprofitant un fort chut de'n Aki.

Futbol

Una victòria per alenar tranquils (1-2 )

El Mallorca alena tranquil. El conjunt de Michael Laudrup guanyà (1-2) l'Espanyol a Cornellà en un gran partit. Deixa enrere recels i desconfiances i apunta ja cap a Europa. Els futbolistes, una vegada més, demostraren la seva qualitat, la bona predisposició i convertiren en mediocre i simple a un Espanyol que lluita per jugar a Europa. El Reial Mallorca fou millor, fallà un penal amb el resultat inicial i pagà amb un gol d'Àlvaro una badada defensiva. Però els homes de vermell no s'enfonsaren i lluitaren contra les adversitats. L'àrbitre González González anul·là un gol legal a Webó, es fallaren nombroses oportunitats, però Webó, ja a la represa, empatà el partit.

Pep Verger

Ara / Estat Espanyol
Zapatero, amb l'emir de Qatar, el xeic Hamad bin Khalifa al-Thani.

Estat Espanyol

Qatar invertirà 3.000 milions en empreses estatals

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va concloure ahir satisfet la primera visita a Qatar, país que s'ha compromès a invertir 3.000 milions d'euros en empreses espanyoles, 300 dels quals seran destinats a recapitalitzar les caixes d'estalvis. Els pròspers fons sobirans d'aquest petit emirat d'1,5 milions d'habitants, alimentats amb les exportacions de gas i petroli, s'han fixat en Espanya. Com va subratllar el primer ministre, Hamad bin Khaber Al Thani, Qatar té confiança en les "importants" reformes posades en marxa per Espanya i també en el futur de la seva economia. "Estam fent la reforma per a la recuperació i la inversió qatariana suposa un certificat de confiança", ratificà Zapatero. Fonts de l'Executiu espanyol van informar del volum total del compromís de l'emirat, que té caràcter ampliable, en concloure la visita a Doha. En la roda de premsa que Zapatero i el primer ministre havien ofert al palau de l'emir, només s'hi havia fet pública la inversió dirigida a les caixes d'estalvis, tot i que s'havia avançat el desig de Qatar de dirigir més fluxos a altres empreses de telecomunicacions i d'energia.

Efe

Estat Espanyol

Roben 20 fusells i 10 armes curtes d'una base militar de Badajoz

Una vintena de fusells d'assalt Hk i una desena d'armes curtes van ser robades diumenge de matinada de l'armeria de la Base General Menacho de Badajoz. El robatori es va produir poc després de la mitjanit a l'armeria del quarter, on després de sonar l'alarma es va presentar la patrulla de seguretat i va constatar els fets, sense trobar ningú a l'interior.

Efe

Ara / Món
Rebels antigovernamentals de Bengasí, organitzen la munició.

Món

Gaddafi mira de negociar davant el setge

Les forces del líder libi, Moammar el Gaddafi, per mantenir-se en el poder es troben al límit. L'ordre que el dictador va emetre al responsable dels serveis secrets a l'exterior, Buzid Durda, per dialogar amb els dirigents rebels de la part oriental del país, en són la prova. Segons un corresponsal de la cadena qatariana Al Jazeera, Gaddafi ha intentat obrir canals de contacte amb els caps de les tribus, però aquests han rebutjat negociar-hi.Malgrat els intents d'obrir un diàleg amb l'oposició, Gaddafi no cessa en el seu intent per recuperar el control del país, motiu pel qual envià ahir dos helicòpters de les seves forces lleials a la tercera ciutat de Líbia, Misrata (a uns 200 quilòmetres a l'est de Trípoli), per intentar realitzar-hi bombardejos. Tot i això, els rebels van fer caure els aparells, segons testimonis citats per Al Arabiya, que afirmen que la localitat està sota control rebel. Els dos aparells -no hi va haver víctimes- pretenien bombardejar la seu de la ràdio local, utilitzada pels rebels per difondre missatges d'ànim a la població i contra Gaddafi.

Agències

Segons Uriarte, un de cada 25.000 o 50.000 vacunats pateix un accident vinculat a la cura.

Horitzons

Creix l'oposició a les vacunes pel risc de fer emmalaltir els infants

L'oposició a les vacunes creix en l'àmbit internacional. Almenys, però, ara estan més organitzats i n'ha crescut la visibilitat. Aquest cap de setmana, per exemple, han tingut lloc a Palma unes jornades en torn als perills que comporta la vacunació massiva. Convidat per Cercle Matern, Naixença i l'Ateneu Llibertari Estel Negre, l'especialista gironès Xavier Uriarte ha animat a aturar les vacunacions dels nostres fills sense que haguem de sentir-nos "irresponsables" per això. Segons Uriarte, el risc de patir una complicació postvacunal ascendeix a una persona per cada 25.000/50.000. Els accidents postvacunals més freqüents són lesions neurològiques com l'encefalitis, l'epilèpsia, mort sobtada del lactant, la síndrome de West, l'autisme, la paràlisi, l'esclerosi a plaques i la demència d'Alzhèimer. Uriarte presideix la Lliga per la llibertat de vacunació, entitat que té aprovat un manifest mèdic en el qual s'argumenta en contra d'aquesta aquesta tècnica. "Les vacunacions comporten riscos notables, perquè no es té en compte la reactivitat individual dels antígens, que estan determinats pel bagatge genètic; ni es té en compte el grau de maduració del sistema immunitari". De fet, les vacunes poden arribar a ser "tòxiques" per algunes persones, defensa l'entitat, a causa d'una hipotètica acció alergògena.

Ander Zurimendi

Opinió / Opinió
Glosa de Mateu Xurí

Opinió

Calabruix i vida

Sens paraigua ni aixoplucdavall la calabruixadahe agafat una xopadaque m'ha fet perdre el remuc.Amb el viatge feixuci llunyanes les distàncies,entens que les circumstànciescondicionen el camíi que la paraula sísol connotar discrepàncies.

Glosa de Mateu Xurí

dBalears

Opinió

No vagi per dit

Enquesta favorable al PPEn cercles de l'esquerra s'assegura que el PSOE disposa d'una enquesta, lliurada fa poques setmanes, en què el PP obtindria 31 diputats a les autonòmiques de les Balears. És a dir, majoria absoluta més un. Aquest sondeig...

dBalears

Josep Maria Llauradó

Opinió

Els Oscar (i la Fórmula 1)

Quan faig la llista de coses que no m'interessen en absolut, sempre hi apareixen la Fórmula-1 i els Oscar. No hi parem massa atenció, a aquests premis cinèfils? (I als equivalents imitadors més propers, els Gaudí i els Goya, i tota la pesca de pseudooscar locals que...

Josep Maria Llauradó

Ferran Aguiló

Opinió

Enorgullit

Viatjam, i qualsevol ciutat europea ens ofereix envejables conquestes dels darrers anys. Des de l'arquitectura impossible fins a serveis socials i culturals creats per governants que inventen o copien iniciatives que milloren la vida dels seus conciutadans. A Palma...

Ferran Aguiló

Antoni Marimon

Opinió

El front popular a Palma

No s'ha destacat prou que en els importants comicis del 16 febrer del 1936, la dinàmica electoral va esser diferent a Palma i a la Part Forana de Mallorca. Per descomptat que, com sempre, també fou molt distinta a les diferents illes, amb una derrota aclaparadora de...

Antoni Marimon

Joan Riera

Opinió

Melià jugà fort

Melià ahir jugà fort i s'imposà com a líder del partit, de la nova Convergència per les Illes Balears. A mesura que s'anaven desenvolupant les intervencions dels membres del consell nacional de la ja difunta UM, va veure que només un quaranta per cent era partidari...

Joan Riera

Bartomeu Fiol

Opinió

Islam i democràcia

La democràcia no és exactament el sistema més just perquè una societat pugui governar-se però sí que és el sistema menys injust. Per descomptat, una de les condicions imprescindibles perquè pugui existir és la divisió del poder. Allà on hi hagi un poder únic i...

Bartomeu Fiol

Editorial

Opinió

Un primer de març entre tensió

Les Balears celebren avui la seva diada enmig d'una notable tensió arran de les darreres detencions d'exalts càrrecs. No es pot dir, però, que sigui la Diada més aspra. L'any passat es va commemorar poques setmanes després de l'expulsió d'UM de les...

Editorial

Miquel Ferrà i Martorell

Opinió

El taller de pintura (1956)

L'estudi del Carrel estava en el carrer Nôtre Dame des Potirons Saint-Michel, al fons d'un ample pati al qual miraven algunes grans finestres, totes al nord i totes brutes, que il·luminaven també altres estudis igualment bruts. El major de tots i el que amuntegava...

Miquel Ferrà i Martorell

Melcior Comes

Opinió

Velles lliçons mal apreses

Veiem aquests dies com alguns països àrabs comencen a desfer-se de les respectives autocràcies, dictadures, tiranies. Tunísia, Egipte, Líbia, països que sabíem que patien sota la fèrula de sàtrapes repugnants, escarnits i criticats per la premsa lliure de bona...

Melcior Comes

Guillem Frontera

Opinió

Com convidar-los al ball?

No és fàcil fer creure els joves en la democràcia. Entre les raons que ells poden adduir per al seu escepticisme, sobretot per al seu desinterès, hi ha la dificultat a destriar les parts netes del sistema de les parts corrompudes. I això no és bufar i fer ampolles. Per...

Guillem Frontera

Llorenç Capellà

Opinió

Una pila de llibres

La pàtria de tots nosaltres és la infantesa, d'això no hi ha dubte. Però la pàtria volguda, en el meu cas, és la llibreria que he anat formant, de manera tan natural com la respiració, amb els llibres que m'agraden i, fins i tot, els que no m'agraden. Faig una llambregada...

Llorenç Capellà

Pere Muñoz

Opinió

Bipartidismes

Tothom que parla d'en Jaume Font et diu que va a tota. Sembla que, engrescat com mai, Font es reuneix amb gent, crea grups, cerca suports i intenta fer créixer el seu projecte polític noranta dies abans de les eleccions. Potser un dels motius de la seva...

Pere Muñoz