Els joves en comencen l'hàbit entorn dels 13 anys.

TW
0

Aquestes darreres setmanes s'ha convertit en el tema que més ressò ha tingut en els mitjans de comunicació, tot com a conseqüència de l'entrada en vigor d'una normativa que en limita el consum a llocs públics. Evidentment, parlam del tabac i de la posada en escena de la nova llei, segons la qual, entre altres indrets, es prohibeix taxativament el consum de tabac en centres escolars i en les seves rodalies, tot i que es tracti d'espais a l'aire lliure.

Controvèrsies a un costat, el nou panorama ha retornat un vell debat entorn de la necessitat d'impulsar noves mesures encaminades a fer minvar la quota de persones que s'inicien en aquesta mena d'hàbits en edats pròpies de l'adolescència. En aquest sentit, les dades oficials que s'han publicat amb relació a l'edat mitjana d'iniciació continuen preocupant les administracions. No debades, aquests darrers lustres progressivament s'ha rebaixat aquest període fins a arribar als 13,3 anys actuals, que representen la mitjana de l'Estat.

Fins fa uns dies, era molt habitual veure que les portes d'entrada dels instituts s'omplien de d'alumnes que fumaven cigarretes en temps d'esplai. De fet, aquests descansos en els quals els estudiants es juntaven en horari escolar eren un escenari propici perquè molts d'aquests joves poguessin fer les primeres xuclades de fum al costat dels seus companys. Sigui com vulgui, les xifres mostren que el jovent cada vegada comença a fumar més prest, malgrat que la taxa de fumadors s'hagi reduït durant aquests darrers vint anys.

Una realitat inquietant

Davant aquesta realitat inquietant, ja s'han posat en marxa algunes propostes, com ara la inclusió -dins el bloc d'educació per a la salut- de la prevenció del tabac com a part del capítol de matèries transversals de la LOE. La idea de rerefons d'aquesta iniciativa de voler donar entrada al problema del tabac a les aules no és cap altra que la prevenció, abans que aquestes noves generacions ja s'hagin iniciat en aquest hàbit. És per això que ja des d'etapes com l'Educació Primària s'han engegat activitats informatives i pensades amb una voluntat una mica persuasiva.

Encara que part d'aquesta proposta intenta donar dades relatives als possibles efectes que pot generar el consum de tabac a curt, mitjan i llarg termini, realment la part més interessant té a veure amb el reforçament de les habilitats i destreses per dir no al tabac. Dins l'àmbit de les Illes Balears, també s'han dut a terme tot un seguit d'iniciatives encaminades a fer minvar el tabaquisme a l'escola. Així, l'estratègia de la Conselleria d'Educació s'estructura en diferents blocs: els programes de prevenció universals realitzats directament en els centres educatius que ho estimin oportú, on els darrers anys s'han engegat sessions monotemàtiques com ara El tabac, una droga.

Prevenció familiar

Altrament, es destina part dels esforços públics a realitzar tasques de prevenció familiar, en què els protagonistes són els pares i les mares que participen en tallers o xerrades que poden formar part de les escoles de pares. A tot això, s'hi han d'afegir els programes de prevenció que es dediquen a alumnes en situació de risc, els programes d'oci alternatiu o, fins i tot, algunes campanyes publicades en mitjans de comunicació. Tot i l'evidència d'aquests esforços, no es pot dir que sigui un problema resolt ni prop fer-s'hi; de fet, l'educació en aquesta matèria mostra l'escola com un referent educatiu més, moltes vegades incapaç de fer front a la força persuasiva que altres agents socials generen sobre aquestes noves generacions.