Desequilibris globals, desigualtats sanitàries

La manca d'accés a medicaments i fàrmacs és una de les fonts de desequilibri global més grans. Molts països del sud no poden accedir a vacunes i cures que reduirien en bona mesura la taxa de mortalitat i la incidència de certes malalties.

Un cas paradigmàtic d'aquesta situació és la vacuna del papil·loma humà. Com recull un informe de l'organització Justícia i Pau, la majoria de països amb més incidència de càncer d'úter, produïts pel papil·loma, no tenen accés a les vacunes. Es constata que el 80% d'aquests càncers es diagnostiquen en països de renda baixa i és la primera causa de mort cancerosa entre la població femenina de l'Àfrica i la segona d'Amèrica Llatina. Això posa en evidència, segons Justícia i Pau, "la lògica del mercat farmacèutic, que o bé no produeix tractaments quan no són rendibles o bé, quan els produeix, no són accessibles allà on realment són necessaris".

Als països desenvolupats, la taxa d'incidència del càncer d'úter ha disminuït exponencialment gràcies al filtratge citològic i als programes de vacunació contra el papil·loma. A les Balears, durant aquesta legislatura, s'han vacunat contra el virus més de 9.000 adolescents. Aquesta mesura, combinada amb les revisions i citologies rutinàries, permeten un control de la malaltia i la detecció precoç de possibles tumors.

Preus de les vacunes

Com destaca Justícia i Pau, l'alt cost de les vacunes en fa inviable la distribució allà on són més necessàries. La vacuna té un preu complet d'entre 300 i 400 euros, quantitat que supera de llarg la despesa de salut per càpita de països com Moçambic i Costa d'Ivori. De fet, basta constatar que la despesa en salut per càpita es troba al voltant dels 16 i 25 euros, respectivament. Però l'alt cost de la vacuna no només afecta països de molt baixa renda, sinó també de renda mitjana o emergents, com és el cas del Brasil i de Xile, amb una inversió sanitària de prop de 400 euros per càpita.

La causa d'aquest preu tan elevat, apunta el text, és que la indústria farmacèutica hi introdueix un "càlcul especulatiu" més enllà de recuperar la inversió i obtenir beneficis per a la recerca. La indústria dels medicaments estableix els preus depenent de pautes de cost-benefici. De fet, es marca el preu més alt que els estats estan disposats a pagar per dur a terme les campanyes de vacunació. Amb això, les vacunes arriben a convertir-se en productes quasi de luxe en molts països.

Per exemple, perquè sortís a compte la vacunació en un país com el Brasil, el seu preu hauria de ser inferior a 25 euros de despesa de salut per càpita. Per Justícia i Pau, cal replantejar el model, de manera que, a més de conservar els incentius a la innovació, "dirigeixi la recerca i el desenvolupament cap a les necessitats de la població global, i sigui respectuós amb l'equitat en l'accés a l'atenció sanitària". El desenvolupament sanitari ha de ser un dels pilars per acabar amb les desigualtats i millorar l'accés als productes per part de milions de persones.