“Tots els humans volem ser estimats i estar contents”

L'any 1971, quan ella tenia tres mesos, els pares es traslladaren de Nova Zelanda a Roma, on ella i els dos germans varen viure una infantesa molt feliç. Començà a formar-se al Saint George's English School of Rome i a setze anys partí per completar la seva educació a Anglaterra, una mica empesa pels bons records de les novel·les d'Enid Blyton. Estudià a l'Oakham School de Rutland i història de l'art a la Universitat de Bristol, convençuda que per comprendre -i gaudir-ne- les meravelles artístiques de la seva Roma havia de conèixer-les a fons. Llavors, cursà un màster al Sotheby's Educational Studies de Londres i treballà per a prestigiosos galeristes i antiquaris, com ara Peter Nahum a The Leicester Galleries i a la Reindeer Antiques. Així, s'especialitzà en pintura, mobles, plata i porcellana, mentre explorava els museus més importants del país, on els seus ulls aprengueren a valorar l'objecte artístic i, sobretot, a distingir les falsificacions. Es va casar amb Paul Atkinson i hi va tenir dues filles, Sophie i Giselle, ara de vuit i cinc anys, respectivament. El 2008, decidiren establir-se a Mallorca, perquè no volien que les criatures es desenvolupassin enmig dels condicionaments d'una gran ciutat. Vivien i Paul obriren una gran nau al polígon de Son Bugadelles, Calvià Antiques on, a part d'haver-hi obres d'art, es restauren i es poden trobar mobles de diversos estils d'arreu del món.

Quina fou la primera impressió en arribar a Palma?
La Mediterrània! És la Mediterrània: les oliveres, les tomàtigues que tenen gust de tomàtiga... això no ho trobes Anglaterra.

Què us semblàrem, a primer cop d'ull, els mallorquins?
És difícil entrar en el món illenc quan hi acabes d'arribar, però la meva sort és que parl italià i per això entenia perfectament el català, perquè són dues llengües molt semblants; i tenim una casa en un poble, amb molt bona gent mallorquina entre els veïns, de manera que hem arribat a tenir molt bons amics mallorquins.

Com viviu l'actual situació de crisi? Qui en són els responsables?
En la política no hi vull entrar, però pens que la crisi és una qüestió de cicles i que tot això no durarà gaire més, un parell d'anys potser, i que llavors l'economia es mourà. És l'efecte dòmino. És com ara va el món: no es pot apuntar que sigui pels EUA ni pels bancs, perquè la crisi ha arribat pertot arreu.

Quines qualitats apreciau més de les persones?
L'honestedat, el sentit de moralitat, la generositat, que és molt important per aquell principi de dare e ricevere. Tenc una filosofia prou budista: pens que tots els humans volem ser estimats i estar contents i això no és fàcil, en aquest món en què vivim. I en tot això, la generositat hi fa molt.

Coneixeu cap fórmula perquè el món vagi millor?
Hem d'estar més units -jo pens que això és una força- en l'economia, en la política, en la religió. No sé si el que dic és possible, que ens estimem els humans.

Com vàreu viure la maternitat?
És una emoció increïble; em sap greu que els homes no pugueu sentir-la. L'amor de mare és un amor diferent, sobretot la sensació que algú creix al teu interior. És un amor incondicional que no es pot explicar.

Sou estricta en l'educació de les vostres filles?
Sí, bastant, però amb dolçor, sempre amb molta de dolçor.

Quins són els principis més importants que els inculcau?
Dignitat i respecte, això és essencial envers la gent, les ciutats i els animals.

Com a experta, què pensau del mobiliari mallorquí?
M'agraden molt els mobles del país: rústics, d'olivera, les pasteres... mobles senzills i amb una història per contar-ne.

Si la humanitat hagués d'emigrar a un altre planeta i només s'hi pogués traslladar una obra d'art, quina triaríeu?
La Pietà, de Michelangelo Buonarroti. Em meravella la imatge de la la mare amb el fill, la seva expressió de patiment, un gest en el qual es pot encapsular tot el patiment del món.