Sobreviure el fundador
Un dels grans reptes de qualsevol organització és sobreviure el seu fundador. En qualsevol camp de la vida humana -les arts, la política, la religió, la solidaritat- són incomptables els casos de líders carismàtics que, a partir d'una intuïció genial, han obert camins nous, però que després de la seva desaparició...
L'aula vista des de la tarima
A mesura que ens acostam a les acaballes de l'any, van publicant-se estudis que no tenen altra virtut que la de donar llum a la realitat viscuda durant els darrers mesos. D'entre el compendi de reculls, en destacam el Teaching and Learning Internacional Survey (TALIS). Es tracta del primer estudi internacional sobre l'ensenyament i l'aprenentatge promogut per l'OCDE, que té com a objectiu principal generar informació referida als distints processos educatius, tot fent de l'enquesta l'eina transversal sobre la qual pivota el projecte. Sigui com vulgui, aquesta és una iniciativa que intenta reproduir l'òptica amb la qual la comunitat de docents que treballen en l'Educació Secundaria Obligatòria contempla el sistema educatiu i, per tant, són els mestres i professors els qui donen respostes a les qüestions plantejades per l'informe.
Guanya el professorat progressista
L'informe TALIS intenta esbrinar quines són les condicions de l'ensenyament i l'aprenentatge que fan que els resultats de l'informe Pisa sobre l'alumnat siguin els que són. S'ha realitzat mitjançant una investigació amb enquestes al professorat de Secundària i a les direccions corresponents...
El cos de Haidar tenia corda per a 30 dies més
Després de 34 dies en vaga de fam, l'activista sahaiana Aminetu Haidar guanyà la seva batalla (que no la guerra) contra el Marroc. Ara bé, si la diplomàcia no hagués tingut efecte sobre el règim alauita i encara esperàs el visat per tornar al Sàhara Occidental, Aminetu seria viva si hagués decidit continuar amb la seva protesta de no ingerir gens d'aliment.
“La mort d'una dona no és mai un succés: cal treballar-ho diferent ”
María Isabel Menéndez és la guanyadora del III Premi d'investigació sobre violència de gènere per Representación mediática de la violencia de género. Análisis de la prensa balear (2004- 2008). Treballa com a formadora i consultora en l'àmbit de la comunicació, si bé és llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Copenhaguen no pedaleja al ritme del planeta
Els assistents a la cimera quedaren esgotats.Foto:Efe. Un acord de mínims que no acontenta ningú. La cimera de Copenhaguen arribà ahir a un acord climàtic subscrit per una vintena de caps d'estat i de govern, després d'un inesperat 'cop de timó' de la presidència de la conferència per desbloquejar l'oposició que, durant set hores, van mantenir els països bolivarians (Cuba, Bolívia, Veneçuela i Nicaragua) i el Sudan. Una 'argúcia' legal va permetre incorporar el pacte, firmat per 25 països, sense necessitat de consens i s'hi podran adherir voluntàriament els països que ho desitgin.
Obama no ho té fàcil
El planeta necessita un acord per aturar l'escalfament global. I, per això, és necessària la reducció d'emissions de CO2. Partint d'aquesta premissa, cal entendre que el problema no és tant dels països en desenvolupament que ara contaminen, sinó dels que ho han fet massivament en el darrer segle. És a dir: l'Occcident industrialitzat.
“Hem de fer feina amb les varietats locals de vinya perquè ens aporten molt”
A Can Ramis sempre hi ha hagut celler i ara hi ha una direcció i una empenta nova gràcies a la il·lusió de Pere Antoni Llabrés.
L'actualitat se sotmet a votació
Un repàs per les enquestes setmanals que cada dia són publicades per dBalears, tant en paper com a internet, denota ràpidament un eminent to autonòmic i local. Certament, l'interès més intens es dirigeix vers aquells temes que s'originen i es desenvolupen des d'aquestes illes. Malgrat que el possible ventall sigui ampli, allò cert és que l'esdevenir polític ha estat molt fructífer enguany i s'hi escauen múltiples possibilitats d'anàlisi i de debat.
“El repte de veres és dels malalts d'esclerosi”
És l'hora de sortir a córrer. I Toni Contestí (Palma, 1969) ho farà avui amb un doble objectiu: per una banda, batre el rècord de distància recorreguda durant 24 hores seguides i per l'altra, encara més important, ajudar a la visibilització dels malalts d'esclerosi múltiple.
Corre, Toni, corre
El fascinant repte que s'ha posat Toni Contestí té un doble objectiu. Per una banda, vol batre el rècord del món d'aquesta especialitat. Però, a més, ha volgut convertir la seva proesa esportiva en un encomiable gest solidari, donant tota la recaptació a la...
Afers Socials acabarà amb el ball de la concertada a les residències de gent gran
La Conselleria que encapçala Fina Santiago ha decidit trencar amb l'herència del Partit Popular entorn de les residències per a gent gran. El canvi de paradigma (concertar places o gestionar-les directament) és causat pels múltiples incompliments en criteris de qualitat de les empreses privades. Afers Socials, per exemple, ara tramita un expedient sancionador a l'empresa ASER per incompliment de contracte. Aquesta companyia ja hauria d'haver inaugurat la residència de Santanyí, que està construïda però que no té els permisos adients.
Aminatu Haidar, o com esdevingué la veu d'un poble
La veu d'un poble. Veterana activista i ferma lluitadora, Aminatu Haidar treballa des de fa anys pel dret a l'autodeterminació del Sàhara. Empresonada dues vegades, el 1987 i el 2005, durant les quals estigué amb els ulls embenats i fou sotmesa al "tracte específic" destinat als dissidents polítics, Haidar es veia involucrada fa gairebé un mes en un nou episodi grotesc.
Descobrint cometes
El 15 d'agost passat, a l'Observatori Astronòmic de Mallorca (OAM) descobríem el nostre primer cometa, el P/2009QG31 (la Sagra) i el 13 d'octubre, tan sols dos mesos després (davant la sorpresa de tot l'equip d'observació), localitzàvem el segon, batiat com a P/2009 T2 (la Sagra). Suposa una estranya coincidència que, després de 18 anys d'investigació i rastreig del cel a la recerca d'objectes nous, la nostra tasca sigui premiada dues vegades en un període tan curt de temps. Alguns companys ja ho comentaven: "Estadísticament ens toca". Aquesta frase s'ha repetit per l'observatori aquest darrer any, encara que cal tenir en compte que fins aquell moment ja havíem descobert més de 4.000 asteroides i 16 NEO i, per tant, no era d'estranyar que ens demanàssim: "I per què no un cometa?". Fins que un fet així no ocorre, no deixa de resultar una mera probabilitat.
“La Luna es va fundar fa cent anys; hi feim una sobrassada a l'antiga”
Tomeu Frau és el propietari de la centenària fàbrica d'embotits La Luna, de Sóller, on l'art de fer sobrassades és continuar una llarga tradició xarcutera que mai no s'ha aturat...
Els 10 de 2009: la decisió dels internautes entra en joc
Quan falten poques setmanes per acabar l'any 2009 és hora de fer un poc de balanç sobre què han representat aquests mesos, amb especial interès a un dels espais d'interacció més rellevants i característics que vinculen l'expressió de dBalears en línia amb els seus usuaris, ja siguin més habituals, o potser ocasionals.
Les parpelles de la vida
La identitat d'una persona no es pot tutelar amb uns paràmetres empíricament reduccionistes, on un cert diàmetre de paper tintat per la burocràcia il·lustrada determini qui pertany a la humanitat i qui en queda exclòs...
Drets vulnerats a ca nostra
Tan sols feia tres anys que la II Guerra Mundial havia silenciat les armes. Europa havia enterrat els seus morts, a cada banda de les trinxeres, però eren els antifeixistes els que més preocupació mostraven. Això pot tornar a passar en el futur? Amb l'objectiu que la resposta fos un No! contundent, l'ONU posà en marxa una comissió de juristes que definís què eren els drets humans i en redactàs la declaració universal. Aquesta es va signar tal dia com avui d'ara fa 61 anys, un 10 de desembre de 1948, amb París com a escenari.
Gratuïtat sense identitat
Mai no se sap si darrere l'acte de mecenatge de l'israelià Shai Reshef hi ha cap intenció deshonesta, que hem de suposar que no. El senyor Reshef ha dipositat un milió de dòlars per posar en marxa la "University of the People", que es pot traduir com la universitat del poble, i els trets positius...
La Universitat del Poble entra en escena
The University of the People. Sota aquest nom, un ambiciós i innovador projecte encapçalat per l'emprenedor israelià Shai Reshef s'ha posat a caminar, recentment. Es tracta d'una suggerent iniciativa acadèmica, a la qual se suma una funció social que fa que sigui una proposta que miri més enllà de l'esfera estrictament formativa. Així, ha sorgit un nou concepte d'universitat, tot partint dels avantatges que atorga l'educació a distància de suport cibernètic. La idea, dirigida per Reshef, neix de les dificultats que es troben milions de persones per accedir a estudis superiors al món i, en efecte, planteja que aquells que vulguin estudiar carreres universitàries ho puguin fer a través d'internet sense cap mena de condicionaments econòmics.
Adéu al happy hour
El combat contra la ingesta d'alcohol acaba de fer una passa més a l'Arxipèlag. La conselleria encapçalada per Vicenç Thomàs enllesteix la nova llei de salut pública, que limitarà la publicitat de begudes etíliques a l'espai públic. També posarà fre a la proliferació de promocions alcohòliques, com ara els happy hour i els 2 X 1. Aquesta tècnica consisteix a oferir dues copes al preu d'una de sola.
“Primer s'ha de fer feina amb les al·lotes. Elles aturaran la violència”
Un mirall en el qual mirar-nos, que ens torna la imatge de les nostres virtuts però sobretot dels nostres defectes, una radiografia social, una representació d'allò que serem en un futur: això i molt més són els adolescents. Un informe fet públic aquest mes i basat en les dades que maneja el Consell General del Poder Judicial alerta sobre l'augment dels casos de violència de gènere en els quals l'agressor encara no ha fet els 18 anys.
Prehistòrics sí, però no primitius
Els caçadors del paleolític no solament van ser capaços de crear obres d'art aclamades com a Patrimoni de la Humanitat, sinó que per sobreviure també van treure profit de principis científics que s'enunciarien diversos mil·lennis més tard i que avui són la base d'invents com l'avió i el motor dièsel.
“La nostra botiga està dedicada al comerç just i al producte ecològic”
Margalida Colom gestiona una botiga singular, dedicada a uns productes especials per l'origen i la qualitat.
Nou impuls al llibre digital en català
Fa pocs dies es dugué a terme a l'Ateneu barcelonès l'escenificació que el món editorial català esdevé de cada vegada més compromès i atent als canvis tecnològics que imperen en els temps actuals. Així es posà de manifest en la festa que organitzà la plataforma catalana de llibres electrònics Edi.cat, un esdeveniment plenament justificat, ja que la família creix.
Quan la malaltia et dóna una oportunitat
La setmana passada, en aquest mateix espai parlàrem dels serveis educatius dels quals es poden beneficiar aquells infants i adolescents que estiguin ingressats durant un determinat temps a l'hospital. "I què passarà ara que el meu fill no és a l'hospital però ha de seguir el procés de recuperació a casa durant un temps?" Es tracta d'una pregunta que es fan molts dels pares d'aquests menuts.
L'educació pot arribar a l'infinit
La setmana passada ja em vaig referir a l'alumnat malalt que tenia possibilitats de rebre atenció escolar a casa seva, però em va sobtar un comentari fet a l'article en el diari digital i signat per Xisca: "A la meva escola hi ha dues nines que vénen de...
La meitat dels discapacitats no rep cap ajuda
Tot el pes recau sobre elles, però no senten que l'Administració els doni suport. Les famílies que tenen alguna persona discapacitada al seu càrrec alçaran la veu passat demà per visualitzar la seva solitud. És el Dia internacional de la discapacitat i la màxima reivindicació formulada serà rebre més protecció estatal per afrontar les seves tasques.
Còmplices del silenci
Caminar per un carrer i no per un altre, haver sortit un poc més tard de la fàbrica, haver creuat una mirada, ser un poc més atractiva que la resta... Ser dona. Aquests són motius que poden provocar la mort. A Ciudad Juárez. Aquesta marginal i fronterera zona de l'Estat de Mèxic és un referent quasi inevitable quan es tracta en profunditat el tema de la violència masclista o de gènere, quan parlam de la violació sistemàtica de drets humans.
El vaixell més gran del món
Pesa 225.000 tones, té 361 metres d'eslora i 20 pisos d'altura. Té tres vegades més volum que el Queen Elizabeth 2 i cinc vegades més que el Titanic. Si res no ho impedeix, l'Oasis of the Seas, el vaixell de passatgers més gran del món i el més car, farà el viatge inaugural dia 1 de desembre. La naviliera nord-americana Royal Caribbean International, la segona companyia de creuers del món, ho té tot a punt. La base del colós és la terminal 18 del port d'Everglades (Florida), un espai que supera els sis milions de metres quadrats i que ha requerit una inversió de quasi 51 milions d'euros.
“La societat comença a ser conscient que és bo que hi hagi pagesos”
Biel Torrens és pagès i secretari general d'Unió de Pagesos. Ell ens pot valorar el difícil moment de la pagesia.
Balears és a l'avantguarda en l'ús...del DNIe...i les vendes en línia
En total, 2075 persones d'arreu de l'Estat han participat en el darrer barem que analitza com respira aquesta societat nostra en l'aspecte més tecnològic. De la mà d'Ocio Networks, hem conegut algunes variables referides a determinats factors de la coneguda com Societat de la Informació, que avui dia ja comencen a ser relativament quotidians.
Barri TV, o sobre com canviar la mirada
El visor s'ajusta, la imatge desdibuixada s'aclareix i hi observam. En el cap de cantó un grup de persones entona una cançó improvisada, amb regust a caló, mentre una dona amb hijab passeja amb un carretó i topa amb dues senyores, ja grans, que s'encaminen cap al mercat per fer la compra del dia, parlotejant en el seu mallorquí de Ciutat. La mirada s'allunya, tornam a enfocar. Un descampat. El to festiu és marcat pels colors, les taules plenes de menjar típic nigerià i la música que recorda la terra que van deixar enrere. Viratge de 360 graus. La Soledat. Un grup de rap, Punto Norte, actua davant el jovent del barri. La procedència de cadascú no esdevé cap barrera. Ben al contrari, els uneix l'esperit de protesta. Les seves lletres parlen de crisi, hipocresia política, la bandera espanyola... Ningú no se'n salva. Imatges de barriada, quotidianes i sense importància, que passen desapercebudes per la majoria robotitzada, que ni tan sols troba temps per aturar-se i mirar.
La tecnologia no us farà lliures
Mai no he estat un optimista tecnològic. No crec que els avenços de l'era digital contenguin cap bondat inherent. Bé, tampoc no crec que incloguin cap maldat intrínseca i per això em sent igualment lluny d'aquell catastrofisme, certament minoritari però no...
L'infant malalt
Les parelles que volen exercir la funció educativa, quan tenen descendència, no es plantegen mai una situació de llarga malaltia com a acompanyant de les seves dificultats formadores. Per tant, si es presenta aquest escull, un més, al principi no sabran com...
La dimensió més terapèutica de l'educació
Que els mestres surtin de les aules sempre és un signe de bona salut social. L'impuls que, aquests darrers lustres, han tingut les unitats pedagògiques sorgides arreu dels centres sanitaris europeus n'és l'exemple més clar, d'aquest fet. D'aquesta manera, aquests serveis amb seu hospitalària donen cobertura educativa a tots els infants que, per diverses malalties, es veuen obligats a estar un període de temps més o manco llarg a l'hospital.
“L'optimisme no cura, però facilita les coses”
"Hem d'aprendre que la malaltia no és el centre de la nostra vida, sinó una circumstància més", reflexiona Tomás Castillo, president de la Federació de Fibrosi Quística i autor del llibre Aprendiendo a vivir. Castillo visità Palma la setmana passada precisament per explicar la seva concepció de com afrontar la patologia. "Ja sabem que és una construcció cultural, la manera en què reaccionam quan ens diuen que patim una malaltia", afirma. Castillo posa com a exemple allò que succeeix immediatament: "Pareix que la vida ens cau damunt i la gent hi dóna una repercussió molt més gran de la que caldria". Què és allò que fa la gent? "Tot i que ho fan amb bona intenció, les persones tendeixen a ser condescendents amb el malalt, a sentir compassió per ell. O sigui, que el sobreprotegeixen", critica Castillo. Ell és de l'opinió que la vida ha de continuar. "Vull llançar un missatge optimista, perquè la vida no s'atura". De fet, Castillo planteja el següent: "Si abans érem feliços sense saber que teníem una malaltia, també ho hauríem de ser tot i saber que estam malalts".
Per sota
La primera empenta, la primera bufetada, el primer insult, la primera humiliació pública, la primera visita als serveis sanitaris d'urgència, la primera llàgrima... (Possiblement, aquests records fluctuen per la seva ment en el moment just de retirar la denúncia per maltractament)...
Balears es mobilitza contra la violència
Vint-i-cinc de novembre: Dia mundial contra la violència cap a les dones. Hi ha molts d'agnòstics respecte de la validesa o la utilitat dels dies D, però un fet inqüestionable és que si bé possiblement aquests "dies oficials" no són efectius per tal de despertar les consciències, sí que ho són per posar en contacte aquelles persones que fan feina, els altres 364 dies de l'any, per allò que esdevé el leit motiv de la jornada.
L'estafa de l'any 2012
Els rumors s'escampen per internet com una taca d'oli. El món està cridat a desaparèixer d'aquí a tres anys. "Els maies ja ho sabien", diu l'imponent màrqueting del film 2012, atomitzador de totes les teories conspiratives entorn de l'apocalipsi.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques