La meitat dels discapacitats no rep cap ajuda

Tot el pes recau sobre elles, però no senten que l'Administració els doni suport. Les famílies que tenen alguna persona discapacitada al seu càrrec alçaran la veu passat demà per visualitzar la seva solitud. És el Dia internacional de la discapacitat i la màxima reivindicació formulada serà rebre més protecció estatal per afrontar les seves tasques. Tal com assegura Manuel Zafra, president de la coordinadora d'entitats entorn de la discapacitat (UNAC), "les famílies són l'eix bàsic per tenir cura de la gent amb discapacitats". Però no disposen dels recursos que haurien de menester, critica Zafra. "Quan s'aprovà la Llei de dependència, molts es crearen expectatives altes entorn de la qüestió econòmica", continua el mateix portaveu. Pensaven que els doblers destinats a subvencions s'universalitzarien. Dos anys després d'haver-se implantat, però, les dades mostren que no ha estat una norma que arribi a tothom.

Segons un informe encarregat per la UNAC amb l'objectiu de fotografiar la realitat de les discapacitats a Mallorca, el 49% de les llars afectades no ha rebut prestacions econòmiques durant els dos darrers anys. Tal com explica Zafra, el fet que en la meitat dels casos les unitats familiars no percebin cap ajuda estatal respon a diferents motius. "Hi ha casos en els quals se'ls denega l'ajuda, mentre que altres famílies no s'adonen que existeixen. I un altre grup d'afectats no sol·licita aquest suport perquè, aleshores, perdria un altre tipus de protecció que ja està cobrant". Cal pensar que la Llei de dependència estipula ajuts econòmics, mentre que els eixos d'actuació de l'Administració econòmica tenen a veure amb la prestació tècnica (centres de dia, assistència a domicili...).
Però la xifra que hi representa millor la burocràcia de les institucions públiques és el 18% d'enquestats que no han rebut cap subvenció, tot i haver-la demanada oficialment.

En aquest sentit, Montserrat Cervera (de la consultoria catalana Antares) alerta que "l'Administració pública tuda els doblers i els recursos". Cervera visità Palma la setmana passada, en el marc de les jornades de Planificació, avaluació i innovació en la discapacitat, organitzades per FEAPS-Balears. Hi assenyalà dos handicaps més per als serveis socials: la desmotivació i la lentitud. "D'una banda, ens trobam que els decrets que regulen la nostra actuació van massa a poc a poc", declarà. Sobre això, el seu company Pere Rueda (de l'entitat Ampans) afegeix que "també hem d'entonar el mea culpa les entitats del ram, perquè també retardam les actuacions".
Cervera continua: "El segon problema és que manca talent, a l'Administració. Els quadres tècnics estan desmotivats", manifesta, en ple excercici d'autocrítica.

Potser per això les famílies es troben en una situació que qualifiquen de "desesperada". En paraules de Margalida Gayà, autora de l'estudi de la UNAC, "el 21% de les llars consultades per aquesta entitat declaren que se senten desbordades d'haver de tenir cura d'una persona les 24 hores del dia". Tal vegada per això demanen un "respir familiar" mitjançant l'aprofitament de més recursos (monitors/es als centres de dia) que els permetin un cert temps lliure. I és que la síndrome del cuidador (el cansament físic i mental derivats d'una forta responsabilitat de per vida) es considera, de cada vegada més, un factor important que s'hi ha de tenir en compte. Cal afegir que el 13% de les llars en qüestió té dues persones discapacitades al seu càrrec (generalment els fills i filles), i no tan sols un. Això explica les necessitats econòmiques de famílies en les quals els únics sous ingressats són (i seran) els dels progenitors.

Entre les demandes destaca el transport als centres de rehabilitació o educació, especialment en el cas de gent amb problemes de mobilitat. En l'aspecte sanitari, els pares volen més informació sobre alimentació. De fet, la discapacitat física resulta també una dificultat per al manteniment correcte del cos, fet pel qual esdevé inevitable una nutrició estricta. Una tercera demanda de les famílies és que les formin sobre la manera d'actuar davant situacions de nerviosisme i agitació dels fills. Les obsessions, l'apatia i la incomunicació preocupen igualment els qui en tenen cura.