Elisa Ribas (Eivissa, 1975) fa feina com a psicòloga en el centre de menors del Pinaret, un dels tres que té la fundació S'Estel a Mallorca. "L'amor pot amb tot". Aquesta sentència, que ens podria semblar a priori romàntica, anacrònica o ambdues coses a la vegada, pren un caràcter preocupant quan Ribas ens explica que resumeix a la perfecció la percepció que tenen algunes al·lotes del centre que han estat maltractades psicològicament pels seus companys.
Durant la trajectòria professional, Ribas ha fet feina al centre penitenciari d'Eivissa, amb drogodependents i també com a psicòloga escolar. Al Pinaret va coordinar un programa de prevenció de violència de gènere titulat "Aprendre a estimar", mereixedor d'un dels premis IRENE atorgats pel Ministeri d'Educació, ara fa un any.
"Primer s'ha de fer feina amb les al·lotes, elles són les úniques que ho aturaran", ens explica Ribas. Tot començà arran d'una anàlisi més exhaustiva de totes aquelles coses que les mateixes joves explicaven sobre la seva vida abans d'entrar al centre. "Ens contaven que el company havia pegat una pallisa a un altre al·lot només perquè l'havia mirada, justificaven actituds masclistes o agressives i asseguraven que la raó era perquè les estimaven, i coses així", ens relata la psicòloga. "Els encanta parlar de la seva vida, però alguns fets eren molt preocupants, com per exemple una al·lota que explicava que ell li havia tallat els cabells en un atac de gelosia".
La conclusió era clara: s'havia de fer alguna cosa, patien "una distorsió cognitiva, probablement relacionada amb mancances afectives, es conformaven amb allò que idenficaven com a mostres d'estima", ens explica Ribas. Les sessions en grup es revelaren com a tremendament efectives i les al·lotes "començaren a expressar allò que sentien i a adonar-se que potser es podien veure les coses diferents".
Enguany, el centre vol aplicar el programa als al·lots, fet que resulta, en principi, una mica més complex, ja que "a les dones se'ns ha educat per expressar les nostres emocions, en canvi ells es reprimeixen molt", assegura Ribas. "Ells t'expliquen coses com que pegar una dona és de covards, però després diuen: "Si em deixa l'assassín". És molt greu", afirma la psicòloga. La tasca, sens dubte, no és gens fàcil.
I ho és menys en aquest context particular; són joves que són al centre per haver comès un delictes o més, d'altres segueixen un tractament per alguna addicció o provenen de famílies desestructurades... Però tal vegada sigui aquí on la intervenció socioeducativa és més necessària. Educar lluny de les imposicions i principis del patriarcat és, inevitablement, el camí per acabar amb la violència, a tots els nivells.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És necessari que al menys les televisions públiques no permetin els anuncis sexistes, les pel·licules violentes i tornin a ser les televisions educatives que eren, perquè és responsabilitat dels polítics i polítiques. Però aquests només volen cadàvers per a sortir a la foto i fer-se propaganda quan en realitat i en les seves actuacions polítiques permeten que el jovent creixi així. Sense ETA els polítics no surten a la foto, sense dones mortes, tampoc.