Ara bé, si la diplomàcia no hagués tingut efecte sobre el règim alauita i encara esperàs el visat per tornar al Sàhara Occidental, Aminetu seria viva si hagués decidit continuar amb la seva protesta de no ingerir gens d'aliment.
Això és el que pensen els metges endocrins i nutricionistes, que situen en els 60 dies el temps que Haidar podria haver aguantat sense menjar. Si bé en altres ocasions s'ha considerat que els vaguistes poden assolir fins als tres mesos de lluita, el cas de Haidar és especial per dues raons. Per una banda, l'estat de salut de la sahariana ja era delicat. No debades, l'any 2005 havia mantingut una altra vaga de fam durant 34 dies en contra del regne marroquí. Ja des d'aleshores quedà trastocat l'organisme.
Si aquest factor incidia negativament en la salut, n'hi ha un altre que la millorava. I és que Aminetu sí que ha ingerit aigua i alguns litres estaven barrejats amb sucre. Segons explica la Plataforma de Suport a Haidar, la sahrauí ha consumit 12 terrossos de sucre diaris, que equivalen a 240 calories.
Això no lleva que Haidar començàs a sentir basques, fotofòbia, insomni i problemes per empassar. De fet, Haidar fou hospitalitzada el dia abans de la seva tornada a casa. Tan sols passà, però, un dia a l'UVI de l'Hospital General de Lanzarote, on fou atesa pel doctor José Molina Orosa. Segons explicà el facultatiu, els símptomes de Haidar eren "cansament, hipotensió, descens de la freqüència cardíaca...". I és que el cos intenta estalviar energia posant-se en un estat "quasi letàrgic". El físic de Haidar, de 42 anys i 1,65 metres, ha fet que el seu índex muscular disminuís ràpidament. Haidar arribà a perdre més de set quilos i la pèrdua de massa corporal se situà en el 10%. A partir del 18%, les funcions de l'organisme queden danyades. I a partir del 30%, estimen els metges, ja no hi ha possibilitat de sobreviure.
En tot cas, la vaga de fam d'Aminetu no ha arribat a l'extrem de la darrera protesta d'Ignacio de Juana Chaos. L'expresoner assolí els 115 dies de vaga de fami se situà molt a prop d'un punt de no retorn.
Altres vagues de fam amb arrel política foren les que els presoners de GRAPO dugueren endavant a principi dels anys 90. En tot cas, mai no han tingut les dramàtiques conseqüències de la protesta dels pressos de l'IRA als anys 60 i 70, que acabaren amb la mort de molts activistes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.