Objectiu 2010: estendre els canals de l'e-Administració
Amb algunes setmanes del nou any completades, volem fer balanç de la penetració que té de moment l'adopció de sistemes telemàtics per part de les administracions pròpies de Balears (autonòmica, insular i local). Sobretot pel que fa als serveis lligats a internet que proporcionen a la ciutadania en general. En tot el complex procés, que és fonamentat en la Llei 11/2007 de l'administració electrònica, el 2010 ha de ser un punt clau.
Un enfocament globalitzador
La utilització del diari per a la realització d'un aprenentatge global suposa treballar amb un dels recursos didàctics més complets que existeixen. La lectura del diari serveix per situar-se en l'espai i en el temps, coordenades indispensables per saber situar-se...
Llegir el diari a classe
No falla. Com fa cada dimecres, avui Daniel s'encarrega d'anar a cercar la premsa que arriba a la porteria del seu centre. Carregat de diaris, entra somrient a l'aula en la qual ell i els seus companys del tercer d'ESO treballaran durant dues sessions alguns dels continguts que avui apareixen als diferents rotatius. La professora que els acompanya assegura que aquest és un sistema ben útil per enllaçar el volum de continguts curriculars que marquen diverses assignatures amb la realitat que els envolta cada dia.
El 3D vol jubilar el Cinema Paradiso
A Mallorca són milers les persones que ja han vist Avatar. Es tracta d'una experiència visual que va més enllà de l'argument del film, que, per cert, els crítics han criticat feroçment. A l'Estat espanyol, el darrer treball de James Cameron ha superat els 3,5 milions d'espectadors, segons dades de la distribuïdora 20th Century Fox. És un èxit de públic rotund, pràcticament inigualable en la història del cinema i que camina a pas veloç per desbancar Titanic com la pel·lícula més vista de tots els temps.
“Les aigües aromàtiques tenen efectes sobre l'estat d'ànim de les persones”
El dia és fred i ventós. Un foc de llenya i el molí de vent d'en Pep, que produeix energia per mantenir una claror tènue i agradable, em permeten prendre les meves notes.
Confluència del món real i virtual
Imaginau una tecnologia capaç de conjugar imatges i elements concebuts gràcies a gràfics en 3 dimensions (3D) generats per ordinador i la realitat física de l'ambient que envolta l'usuari. Deixau de somiar i obriu bé els ulls perquè això és el que fa possible "la realitat augmentada", una tecnologia que fa anys que existeix, però que fins ara no ha cobrat popularitat a l'ombra de la rendibilitat i utilitat de la telefonia 3G i els mòbils més avançats que comencen a circular. Com a manifestació paralel·la a la realitat virtual, aquesta casta de possibilitat entremescla el món tangible amb un altre de generat per procés informàtic.
Indígenes autèntics
El periodista i escriptor de literatura de viatges Javier Reverte, explica al seu llibre El sueño de Àfrica que una vegada, trobant-se a una comunitat de pigmeus del grup batwa-bambuti a la zona ugandesa de la selva d'Ituri, va coincidir amb un grup de...
Construint futurs
L'exclusió d'ètnies i grups humans és comuna a la majoria de societats. Solen ser grups estigmatitzats, marginats i en molts casos tractats com a infrahumans. En el món on vivim avui dia, la solidaritat i la lluita contra la injustícia no poden oblidar aquells a qui se'ls nega la dignitat. L'ONG mallorquina Veïns Sense Fronteres (VSF) i l'organització Liorna fa anys que lluiten pel desenvolupament i reconeixement dels pigmeus de Burundi. Un grup ètnic de devers 60 mil habitants i que històricament han estat rebutjats de tots els aspectes de la vida pública. En concret, la feina de VSF s'ha centrat en una comunitat de 900 habitants pigmeus del nord del país i ara acaben d'inaugurar un grup de 25 cases, construïdes gràcies al finançament de l'Agència de Cooperació (ACIB) del Govern balear. Dos membres de l'organització, Jaume Obrador i Francisca Pons, han viatjat al país per participar a l'acte, al qual assistí el president de la República, Pierre Nkurunziza, qui aportà xapetes noves, arbres fruiters i menjar per a tota la comunitat.
Escoles d'avantguarda
Record les lluites i la il·lusió del professorat de les primeres escoles que varen fer ensenyament en català. Era aquell temps que existia el decret de bilingüisme, que suposava que es podia ensenyar el català (n'hi havia que posaven "mallorquín", "lengua balear" i...
La llengua com a bandera
Just ara farà uns mesos, els carrers del municipi de Porreres veren de primera mà la celebració de la XV Trobada d'Escoles Mallorquines. Així les coses, d'ençà de l'any 1984, aquest moviment -nascut arran de la iniciativa de la CENC (Comissió per a l'Ensenyament i la Normalització del Català)- ha esdevingut un element fonamental a l'hora de consolidar la presència de la cultura i de la llengua catalana a les nostres aules.
Com més pobre... pitjor de salut
Les diferències entre classes socials no són cap relíquia del passat, perquè els ciutadans de les classes socials més desafavorides moren abans que la resta. A més, la seva qualitat de vida és pitjor, més enllà de disposar de menys poder adquisitiu. Aquesta és la terrible conclusió que s'extreu de l'Enquesta general de salut per a l'any 2007, acabada de publicar per la Conselleria del ram.
Científica, pedagoga, republicana i lluitadora
"Margalida Comas és una d'aquelles persones que, en el primer terç del segle XX, empenyeren amb força la modernització de la societat espanyola". Amb aquestes paraules, el catedràtic de la UIB Bernat Sureda introdueix la figura d'aquesta menorquina. La qualifica d'"excel·lent investigadora, renovadora dels mètodes educatius, lluitadora per aconseguir la igualtat entre els homes i les dones, i compromesa amb els ideals republicans. Margalida Comas lliga totes aquestes dimensions de la seva obra i dels seus escrits en un projecte regenerador que pretenia aconseguir una societat més lliure, més culta i més justa". Sureda escriu aquestes línies en el llibre Margalida Comas Camps (1892 -1972), científica i pedagoga, de la col·lecció La ciència a les Illes Balears, que dirigeix Joan March Noguera i que edita la Conselleria d'Innovació, Interior i Justícia del Govern. De l'edició de l'exemplar se n'ha encarregat la llicenciada en Ciències i doctora en Pedagogia María Àngeles Delgado, qui ja en el 2002 publicà un treball sobre la menorquina titulat Margarita Comas Camps y la introducción del Nature Study en las escuelas españolas.
L'home que observava les coes dels cometes
Si l'univers pogués tenir un retrat al soterrani, de manera que envellís el llenç en comptes d'ell, no tindria les arrugues que l'han fet cèlebre. No canviaria mai i, llavors, no hi hauria res més per estudiar que l'immutable fons que cobriria el cel. L'heliografia, que va ser conceptualitzada per Copèrnic, ja s'encarregà d'explicar que res no és immòbil. "Els cometes volen, tracen línies corbes i trajectòries parabòliques", va explicar Vicenç Mut. Tanmateix, avui dia ja sabem que també fan camins hiperbòlis i el·líptics.
“El nostre lema és fer el vi amb el cor i no amb l'ordinador”
Passat el Pla de Llodrà s'arriba a Son Fangos, terra bona per al conreu de la vinya i on té el celler Antoni Gelabert.
Arcadi, no arcàdic
Els discursos alternatius a la globalització neoliberal corren el risc de presentar, darrere l'eslògan ja un pèl gastat "Un altre món és possible", una col·lecció de somnis i desitjos d'un paradís molt, massa llunyà, i de perdre's en vaguetats, sense explicar-nos...
“Vivim en un planeta de grassos i famolencs”
"Els pirates som nosaltres, no ells". Trobar algú que parli des d'una perspectiva tan clara, sense embulls absurds ni gust per la política de cabaret, pot resultar relativament complicat. Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945) és economista, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de l'associació Justícia i Pau. El veterà activista participà, dijous a Palma, en una conferència sobre les relacions entre el Nord i el Sud organitzada pel Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació.
Son Dureta, pionera a operar el cos que el transsexual desitja
Fins ara, les persones que havien de menester una reassignació de sexe havien de sortir de les Illes per poder acabar el procés. Tanmateix, l'hospital de Son Dureta enllesteix ara una nova Unitat de Disfòria de Gènere.L'endocrinòleg Santiago Tofe pilota la creació de la nova àrea i ens explica les passes que farà una persona que vol modificar físicament allò que el seu cap ja té clar: el gènere.
750€ de multa per dur burca en públic
França vol combatre la proliferació de l'ús del burca. El Govern Sarkozy du a terme un polèmic projecte de llei que pretén prohibir aquesta peça en els espais públics, que inclou la possibilitat de multes de 750 € per a totes les dones que el duguin pel carrer. Si la iniciativa surt endavant, es començaria a aplicar la pròxima tardor.Segons l'esborrany presentat fa quinze dies, la multa seria per a qualsevol persona que en la via pública dugui la cara "íntegrament tapada" i, a més, es preveu una "sanció agreujada" per a qualsevol que obligui una dona a dur el vel integral. Tot i que no ha estat presentat de manera definitiva al Parlament, el projecte ha generat un intens debat al país gal. Igual que amb la prohibició del vel islàmic a les escoles, ara fa cinc anys, la proposta ha generat les crítiques sobre la idoneïtat de mesures restrictives per combatre l'ús d'aquests signes islàmics.
Nus per seguretat, “un mal menor”
El frustrat atemptat del passat dia de Nadal a Detroit, en el qual el presumpte terrorista suïcida d'Al Qaeda el nigerià Umar Farouk Abdulmutal·lab intentà activar una substància explosiva en ple vol, va suposar una passa més en el delicat àmbit de la seguretat aèria, ja de per si polèmic. Amb vista que al presumpte terrorista no li fou interceptada la càrrega explosiva que duia a sobre, ja que fallaren els actuals protocols de seguretat, immediatament es varen prendre mesures noves. En qüestió de dies, escàners corporals de darrera generació començaren a instal·lar-se a aeroports dels EUA, on ja n'operen 40 a 19 aeroports, i s'espera que en breu arribin a determinats aeròdroms europeus.
“L'alfals que ara feim al pla de Sant Jordi és de categoria superior”
Jaume Crespí és una persona molt vinculada al pla de Sant Jordi, va tenir una vaqueria i ara, ja jubilat, manté el cultiu d'alfals que se subministra a la planta dessecadora de l'empresa Plandisa.
Somnis dels moviments socials per a 2010
Alguns demanen la pau universal, com ara Jaume Obrador (VSF). Altres, com en el cas de Bernat Vicenç (Drets Humans), desitgen créixer en nombre de socis per poder treballar així per la pau al món. dBalears ha interrogat un grup d'entitats, ONG i moviments socials de Mallorca sobre la perspectiva de l'any que acaba d'entrar.
Fortalesa democràtica
Més clar, aigua: el moviment associatiu de les Illes Balears no està satisfet amb les administracions públiques, i els planteja una llarga i densa llista de reivindicacions. Algunes parlen de necessitats de les mateixes entitats: finançament, recursos, més...
Una eina més
L'escola ha estat acusada, i quasi sempre amb raó, que havia quedat despenjada dels avanços de la societat. Record que en el segle passat es deia que l'escola s'havia aturat en els mètodes del segle XIX i que s'havia de modernitzar. Molt em vaig...
L'e-book ja toca la porta de l'escola
És ben sabut que un dels grans reptes que planteja aquesta segona dècada del segle XXI és la gestió que farà la humanitat dels avanços assolits durant aquests darrers lustres. No sembla una tasca senzilla. Sigui com sigui, alguns sectors, com ara les indústries editorials, personalitzen a la perfecció l'angoixa que acompanya molts d'aquests canvis.
Esgotau la cigarreta prohibida
Si les intencions del Ministeri de Sanitat arriben a bon port, l'apagada tabàquica es produirà a final de l'any 2010. Ni bars, ni restaurants, ni res: la prohibició de fumar en llocs tancats serà absoluta i ni tan sols s'hi permetrà l'habilitació de zones per a fumadors. Prohibit.
La Xina no perd el tren
Es poden recórrer per terra 1.100 quilòmetres en tres hores escasses? Fins fa ben poc, la resposta hauria estat negativa, però la Xina ho ha fet possible. Des del 26 de desembre passat un nou model de Tren d'Alta velocitat, el Harmony Express, permet unir la ciutat de Wuhan i la de Guangzhou a 350 quilòmetres per hora, una velocitat mitjana que supera amb cent quilòmetres els famosos trens bala japonesos i que suposa per a la Xina substituir l'Estat francès com a potència capdavantera en aquesta tecnologia. Així, la nova joia de la corona ferroviària del gegant asiàtic ha polvoritzat les onze hores que es necessitaven per dur a terme aquest mateix recorregut abans de la seva entrada en funcionament.
“S'ha de valorar i facilitar la feina de la dona pagesa”
La dona sempre ha fet una tasca important a la pagesia, però això no sempre ha estat visible. Fademur, des de l'organització professional UPA-AIA, reivindica el paper de la dona pagesa.
Els internautes illencs, els més enxarxats... tot i el preu i la baixa velocitat de connexió
Són diàries les mostres que evidencien que ens hem submergit del tot en una era de relacions globals i multilaterals que s'expressen en un ventall de formats ampli, canviant i complex. És una manera de resumir allò que tothom ha convingut a distingir avui com a "globalització".
Tankay, fruita fresca per al desenvolupament
L'Equador viu un període de dinamisme social i polític que en alguns aspectes recorda l'efervescència dels anys de la transició democràtica a l'Estat espanyol. L'aprovació de la nova Constitució, votada en referèndum el 28 de setembre de 2008, i la reelecció del president, Rafael Correa, han representat l'impuls decisiu d'un projecte d'abast ampli que pretén refundar les bases democràtiques i permetre que aquest país de grans possibilitats, que pivota entre l'Amazònia, la serralada de Los Andes i l'oceà Pacífic, surti de la prostració i comenci a escriure la pròpia història.
Cap a un desenvolupament no dependent
Moltes vegades ens trobam amb una cooperació al desenvolupament que respon a interessos polítics o a directrius impulsades des de molt lluny del terreny d'operacions. Afortunadament s'ha superat la dicotomia entre una cooperació assistencial i una cooperació promotora del desenvolupament...
Què els motiva a estudiar català?
Joan Melià i Llibertat Mestre, membres del GRESIB de la UIB, es varen proposar conèixer les motivacions i les característiques dels alumnes adults dels cursos per a estrangers, per a no catalanoparlants i de l'Escola Oficial d'Idiomes de Palma, i aquí trobareu unes quantes dades significatives del seu treball.
Disney canvia els estereotips?
Tiana no és una princesa qualsevol de Disney, sinó que n'és la nova creació. La productora nord-americana ha volgut acostar el personatge principal a la societat més actual, en la qual la dona ha pres un paper important, lluny de les febleses d'una Ventafocs i d'una Blancaneu en espera del Príncep Blau.
L'any 2009, al top 10 dels més càlids des del segle XIX
És probable que el 2009 es classifiqui entre els deu anys més calorosos des que es començaren els registres climàtics instrumentals, el 1850. A més a més, el trimestre comprès entre els mesos de setembre i novembre ha estat calent en la major part de l'Estat i, de mitjana, les temperatures de la tardor varen superar en 1,7 graus centígrads els valors normals. Són dades publicades per l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), que apunten que a l'arxipèlag balear aquest període també va resultar "càlid", encara que amb una anomalia tèrmica inferior a un grau centígrad.
“El sector agrari està viu i té capacitat de resposta: el repte és comercialitzar millor”
No podem trobar ningú millor que la consellera d'Agricultura i Pesca per valorar l'any que hem acabat. A Mercè Amer no li han tocat uns anys fàcils i per això pot parlar, amb coneixement de causa, dels problemes del sector.
Suport fins al darrer moment
Deia el filòsof alemany Martin Heidegger que nosaltres som "éssers per a la mort", que el que constitueix la nostra essència és la finitud i el fet de saber-nos finits. Tot i que això pugui ser veritat, la mort sempre és mala d'acceptar.
Creix l'obsessió pel xinès
Esdevenen diàries les mostres que recorden que ens hem submergit de ple en un període de relacions globals i multilaterals. Allò que tothom ha convengut a anomenar "globalització". Aquesta tendència, sembla que hagi arribat també al camp de l'educació, fins al punt de condicionar-ne de manera activa les inquietuds dels integrants.
Fisioterapeutes, contra l'intrusisme dels massatgistes
Els fisioterapeutes s'han posat seriosos. No volen que els esportistes que pateixen alguna lesió s'adrecin a massatgistes sense qualificació, "perquè així se la juguen", explica Tomás Alías, degà del Col·legi professional del ram.
Les veus del feminisme mantenen la lluita un any més del segle XXI
La lluita del feminisme no ha acabat, tot i que som a punt d'entrar en la segona dècada del segle XXI. Per aquest motiu, des de l'Organització de Dones de l'STEI-i, fidels a la seva cita, han editat la cinquena edició del calendari Temps de dones, dones en el temps. Es tracta d'una publicació que s'edita en castellà, asturià, gallec i català amb l'objectiu principal d'afavorir la visualització de nombroses dones absents en el currículum de totes les matèries escolars.
La cranca, un tresor biològic quasi perdut
Un dels crustacis comestibles emblemàtics de la Mediterrània, la cranca o "cabra", una espècie de gran valor gastronòmic i de no menys interès científic, ha esdevingut avui en dia una autèntica raresa a la mar balear, on es considera oficialment com a gairebé "extingida".
Quan Ferrer davallà de la talaia d'or
Diuen que Vicenç Ferrer viatjà amb els jesuïtes fins a l'Índia. El dugueren a resar allà dalt d'un monestir, fins que un jove Vicenç es cansà de la inacció i davallà als llogarets de la zona. Començava així una vida dedicada a l'altruisme, i no pas a resar pels pobres des d'una talaia d'or i riqueses.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- Sebastià Taltavull: «La despesa en armament es podria dedicar a acabar amb la fam al món»
- Així no es defensen les pensions públiques