“El pagès ha de tenir un bon canal per fer arribar el seu producte al consumidor”
Les cooperatives són un referent en l'agricultura, ara potser més que mai. Malén Llull ens pot parlar d'aquests temes perquè els coneix bé.
Menys coes gràcies
Mesos després d'iniciar la feina, els registres civils de les Illes disposen d'un nou aliat per fer més còmode el seu dia a dia i, alhora, millorar el servei que ofereixen a la ciutadania. La qüestió és més complexa que un sol canvi tecnològic, però és el punt de partida. El marc en el qual aquest canvi esdevé real rep el nom de Registre Civil en línia i és un projecte impulsat pel Ministeri de Justícia amb el suport econòmic dels fons comunitaris Feder.
Àfrica i els africans
Per als menorquins, Ghana és el país africà que està més a prop de Menorca. El responsable d'aquest lligam és Manolo Bonet. Capellà, membre de la congregació dels "Pares blancs", ha passat més de trenta anys al poble de Binde, a la regió septentrional de...
Educant a l'ombra
Ntribuohomo és un llogaret rural situat enmig de la selva tropical a la regió central de Ghana, dominada per la tribu dels Ashanti, l'ètnia majoritària del país. Fan falta més de cinc hores de camí conduït per furgonetes atrotinades des de la capital -Accra- per accedir a l'interior d'aquesta terra, roja com el foc. És aquí on els gairebé 700 habitants d'aquesta aldea -la meitat dels quals són nins de 3 a 14 anys- han après a viure sense els somnis d'un demà. La comunitat ha acabat mutant en les seves faccions la mateixa duresa de les roques que envolten el poblat. D'aquí prové el seu nom: "Buo" en la seva llengua -el twui- significa "roca" i "homo", cercle. Poble envoltat de pedres. Potser és per això que el futur és incert a Ntribuohomo. L'educació és residual, com a la majoria de pobles rurals d'aquest país. El 96% de les dones i el 75% dels homes del poblat són analfabets, segons dades de l'ONG Rooberg. Un organisme local amb seu a Kumasi -la capital del districte- que fa projectes per ajudar les famílies més desfavorides de Ghana.
Els exàmens, un mal necessari?
Sembla que sí, encara que aquest mal, paradoxalment, gaudeixi de bona salut. El mínim espai que suposa aquest article no és suficient per exposar la quantitat de dubtes i interrogants que em desperten els exàmens; per tant, intentarem dibuixar unes...
Superar el pànic dels exàmens orals
Usualment, entre el gremi de mestres i professors es tendeix a reiterar aquella frase que diu "que els alumnes que aproven són aquells que han estudiat i s'han esforçat per treure endavant l'assignatura". I no els manca un pessic de raó. Tot i això, la valoració que un docent pugui fer d'un determinat estudiant és el resultat d'un extens cúmul de circumstàncies, algunes de les quals van més enllà de la prova mateixa.
Com menjar-se un bon bullit sense haver de rosegar
La disfàgia és una paraula grega per advertir de les dificultats a l'hora de menjar, que poden ser conseqüència de diferents malalties, com ara haver estat laringectomitzat (extirpació de la laringe), haver patit un tumor o un ictus o que hi condueixi el decurs mateix d'arribar a l'ancianitat. I situats en aquest punt, els pacients amb disfàgia són presoners de la seva limitació alimentària. Això significa que no poden ingerir aliments sòlids, ja que no poden mastegar-los. La via d'ingestió només accepta productes en estat semilíquid, com ara un puré.
Feminitzar la política
La canceller alemanya Angela Merkel és una de les dones més influents del món. Des de sectors diversos, durant aquests darrers anys, s'ha parlat de "feminitzar la política" com una opció ben positiva per millorar-ne les condicions. Rarament, emperò, s'ha dit en què ha de consistir aquesta "feminització de la política". Alguns l'han entesa exclusivament des de la perspectiva de les quotes de representació. Certament, ancestralment, les dones han estat excloses de la vida pública, que ha estat en mans d'homes de manera habitual i generalitzada. El feminisme ha fet prou forat en la majoria de les forces polítiques perquè s'hagi anat optant, amb el pas del temps, per aconseguir unes quotes mínimes de representació femenina. En el cas de les Illes Balears, l'opció de les llistes cremallera i de la paritat entre homes i dones als càrrecs representatius sembla no només vigent, sinó cada dia més assumida pel conjunt de la societat.
Entre fogons i provetes
La carta diu: "Aire de pastanagó amb reducció de mandarina i serificació de tomàtiga". El comensal, poc assidu a noms tan ostentosos com aquest, es demana: "Què punyetes és això? És clar que només li ha passat pel cap, silenciosament. De fet, si ho plantejàs a la taula, podria semblar poc sofisticat. Precisament per explicar aquestes tècniques culinàries vingué a Palma dimecres passat el químic Pere Castells.
“La crisi ens afecta a tots, però els productes de qualitat es mantenen”
Tomeu Adrover gestiona la comercialització dels productes lactis elaborats per Prilac. Ho sap fer bé, ja que a ca seva tenen una vaqueria i estima el sector i la fàbrica. Com va néixer i que és Prilac?La iniciativa va sortir d'un grup de pagesos per defensar el sector i posar en el mercat productes de qualitat que ja no es feien gaire: brossat, llet formatjada, formatge tendre i iogurt, entre d'altres.
Més educació, més benestar
La mesura de voler allargar l'escolarització obligatòria fins als 18 anys és un avanç per a l'estat del benestar. Ningú no podrà negar que una població més formada i més preparada per entrar en el món laboral és allò que tota la comunitat educativa i tota...
L'educació obligatòria fins als 18: qüestió de temps
Les paraules del ministre d'Educació durant una entrevista radiofònica han sacsejat de nou el debat entorn de l'educació a l'Estat. D'aquesta manera, les declaracions efectuades per Àngel Gabilondo deixen entreveure la possibilitat que el Govern central adopti canvis en el futur, modificacions encaminades a projectar l'educació obligatòria més enllà dels setze anys.
Quan la ronquera no deixa dormir (ni tan sols qui ronca)
Roncar, aparentment, no és una malaltia, però sí que pot ser un problema de parella i conjugal, tot i que la solució pareix senzilla: posar-se taps a les orelles o fins i tot anar a dormir al saló. Ara bé, el problema comença quan el ronc és profund i entretallat. La patologia rep el nom d'apnea obstructiva del son i la prevalença que té a les Illes Balears se situa entre el 2 i el 5% de la població.
“La dona continua sent gairebé l'únic objecte de desig”
Un gran pany ens franqueja l'entrada i ens convertim en un voyeur que passeja una mirada atenta, encuriosida, per totes i cada una de les obres que ocupen les sales de l'exposició. Mentre caminam, ens detenim en pintures, escultures, fotografies, muntatges...
Un abocador a l'espai
Durant el segle XX aconseguírem que l'ésser humà viatjàs fora de l'atmosfera i posàs els peus sobre la lluna. Per al XXI, tot apunta que els grans reptes són establir una base permanent en el satèl·lit, posar un peu a Mart i la recerca de nous planetes habitables més enllà del nostre sistema solar. Aquestes tasques, però, es podrien veure alterades i greument condicionades per la proliferació de residus en l'òrbita terrestre.
“La nostra filosofia és qualitat, bona relació qualitat preu i bon servei”
Tòfol Reus té al seu càrrec l'administració i la gestió comercial del celler Pere Seda de Manacor, de llarga trajectòria en el món del vi de Mallorca. Quan va començar l'activitat del vostre celler? Ve de molt enrere. El pare del nostre repadrí feia vi a Binissalem. Va tenir 11 fills, dels quals 7 continuaren fent-ne, algun d'ells a Xile. Un altre va tenir celler a Manacor, el meu repadrí. En els anys setanta, les tres famílies de cosins es varen unir i muntaren Pere Seda. Potser és l'únic celler mallorquí que ha entrat raïm de manera ininterrompuda durant tot el segle XX. Continuau sent una empresa familiar? Sí, som 7 socis i tots som família. Tenim un funcionament pròxim a allò que podria ser una cooperativa, cada un de nosaltres s'encarrega d'un aspecte concret de l'empresa.Quan iniciàreu la vostra orientació actual? Primer havíem fet vins de taula, però a final dels anys 80 començàrem a fer-ne de qualitat, vàrem veure que el futur passava per aquí. Introduírem a Mallorca els primers equips de fred a principi dels 80 i posàrem en marxa la gamma Copinya.
Les TIC obren foc contra el tabac
La tecnologia arriba a les nostres vides i troba nous itineraris per fer les mateixes coses que fèiem cada dia, només que ara ho articulam amb l'ajuda tecnològica d'una manera més eficient, millorada. A poc a poc, la mateixa evolució del sector ha anat extenent les xarxes a múltiples aspectes de la vida. I dia a dia hi ha exemples a voler que ens sorprenen de la multiplicitat d'oportunitats que les de cada vegada més familiars TIC -Tecnologies de la Informació i la Comunicació- reporten a la vida de les persones.
Paraules des de l'altre costat
A vegades, hom parteix d'aquest món sense acabar d'expressar a les persones properes algunes coses que veritablement faria si sabés que el temps se li esgota. D'altres, en canvi, una mort imprevista fa que caiguin en l'oblit detalls i informacions que poden ser importants, també per a les vides dels que queden.
Armes sota control
L'entrada en vigor de la Llei de comerç d'armes (Llei 53/2007) ha suposat un avanç en el control de les exportacions d'armament a l'Estat espanyol. Tot i això, es continuen produint certes deficiències. Un estudi elaborat per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam sobre les estadístiques oficials de transferències d'armes el 2008 "confirma" que l'Estat exporta material a zones on es pot contribuir a cometre "violacions dels drets humans". Segons les entitats, el Govern continua sense facilitar "informació precisa" sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països on es registren o poden registrar-se conflictes, com és el cas de Colòmbia, Israel i Sri Lanka. Un informe amb les darreres estadístiques presentades al Parlament durant el 2008 revela que es van fer transferències de defensa per valor de 1.000 milions d'euros, cosa que situa l'Estat espanyol en el sisè lloc del rànquing d'exportacions armamentístiques.
Mirar, o no, cap a una altra banda
El reportatge d'aquestes pàgines suscitarà, amb molta probabilitat, un comentari com: "Això del comerç internacional d'armes és una vergonya, però jo... què puc fer-hi?". I ho entenc. Perquè és fàcil incorporar criteris ètics en l'àmbit, per exemple, de...
Els títols no impliquen competència
Una persona demostrarà tenir la carrera de psicologia, ATS, medicina o filosofia si sap aplicar-la en el lloc de feina adequat per a la preparació que ha adquirit, però també s'hauria de notar quan realitza la tasca a la qual ha pogut accedir, sigui cambrera, dependenta o...
Homologar títols per construir vides
Jéssica Armijos just acaba de fer 32 anys d'edat. Casada i amb dues criatures de tres i un any, respectivament, arribà fa un poc més de quinze mesos a les Illes Balears procedent de Colòmbia. D'ençà que aterrà a Son Sant Joan, ja ha treballat en tres llocs de feina diferents com a cambrera i cuidadora de gent gran, però reconeix que està obsessionada perquè més prest que no tard l'Estat espanyol li pugui reconèixer el títol de llicenciada en Psicologia que aconseguí ara fa 5 anys a la Unal (Universitat Nacional de Colòmbia).
Vèncer l'estigma
"Embriagau-vos""S'ha d'estar sempre gat. Tot resideix en això: aquesta és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible pas del Temps que ens trenca l'esquena i ens fa inclinar-nos cap a la terra, hem d'engatar-nos sense descans" (Charles Baudelaire, Les flors del mal).El poeta maleït per excel·lència explicava a...
25 apotecaris distribueixen ja metadona terapèutica
Imatge d'arxiu d'una farmàcia. Foto: Pilar Pellicer Un minut abans de les 10.30 entren, ell i ella, a una farmàcia de Son Gotleu. Són parella, tot i que mitja vida l'han compartida amb l'heroïna. A la rebotiga de la farmàcia prendran la dosi diària de metadona que necessiten, almanco per aguantar fins demà sense haver d'injectar-se res. I així passaran l'altra mitja vida. De fet, la metadona és una substància química utilitzada com a pal·liatiu dels dolors que pateixen els malalts heroïnòmans de caràcter crònic i, a la vegada, una eina de susbtitució d'una potent droga (l'heroïna) per una altra d'inferior (la metadona). Així es potencia la minimització de riscos sanitaris, però també s'intenta alliberar el drogodependent de l'addicció. Segons Margalida Fiol, psicòloga clínica del Pla autonòmic d'addiccions i drogodependències (ADIP), "els programes de reducció de danys s'han mostrat molt positius", perquè l'usuari que no vol o no pot deixar la droga ha de menester unes alternatives realistes que almanco en millorin la qualitat de vida.
“Mediàticament, la dona ha esdevingut una arma llancívola”
Parla d'antropologia, de sociologia crítica, de neoracisme, dels mecanismes de legitimació del masclisme... i ho fa amb claredat, travessant els llocs tòpics per anar més enllà, lluny del discurs políticament correcte, indagant en els orígens d'aquelles ideologies que fomenten la discriminació en totes les seves formes. Cerca els perquès del racisme, els inicis, i estudia com els grups i els individus el materialitzen culturalment, social i política.
En honor de Darwin
Els científics consideren que el dinosaure és el millor exemple de l'evolució biològica. Això no obstant, avui continua sent un enigma la repetina desaparició, després de dominar la Terra durant un període de 150 milions d'anys. Al voltant d'aquesta qüestió hi ha més de cent teories, que requereixen proves encara concloents que les sostenguin.
“Tenim possibilitats de comercialitzar molt més l'oli mallorquí”
Olis Caimari és una empresa familiar en la qual el treball és l'actiu principal. Catalina Mateu ens explica com es presenta la campanya oliera...
Vetlar per la seguretat dels petits usuaris tecnològics
Els nins d'avui dia ja no neixen amb un pa davall el braç. Alguns, per contra, sembla que hi duguin algun tipus de manual d'instruccions dels aparells electrònics més comuns a les nostres vides, o el comandament del televisor LCD del menjador, i ben prest el saben emprar amb una destresa inusitada. La sorprenent habilitat que molts demostren des de ben petits, fent anar aquests estris moderns sorgits de l'eclosió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), fa palès que la generació que creix ara no és del tot com les que la precedeixen, pel que fa a la seva relació amb la tecnologia.
Mès enllà de l'assistencia-lisme
Encara hi ha molta gent que, per desconeixement, atribueix a les entitats que treballen en la lluita contra la pobresa un tipus d'actuació purament assistencialista o, pitjor encara, de beneficència paternalista. La realitat no és que sigui diferent, sinó que és ben...
Les Balears lluiten contra la pobresa
La pobresa no és, ni prop fer-hi, cap realitat llunyana. La falta de recursos bàsics és un fet quotidià per a molts de ciutadans, sobretot arran de la crisi econòmica. Segons dades de l'Instuitut Nacional d'Estadística (INE), un 20% de la població de l'Estat espanyol viu sota el llindar de la pobresa. A casa nostra, si es tenen en compte sols el ingressos, el percentatge arriba a situar-se en un 13,8%. A més, d'acord amb l'INE, el 53,7% de les famílies balears té problemes per arribar a final de mes.
Projectes Comenius: Europa a l'horitzó
Mobilitat. Sense cap dubte, aquest és un dels ítems que més valor adquireixen en els sistemes educatius d'arreu d'Europa. De fet, a mesura que avancen els anys, aquesta necessitat d'interacció entre persones que es troben immerses en edats de formar-se, esdevé de cada vegada més una prioritat.
Sense sobirania, sempre hi perdem
Crec que m'acostaria bastant a la veritat si afirm que la majoria de centres educatius de les Illes Balears tenen en els seus projectes educatius i lingüístics el que mana i recomana la Llei, és a dir, que la llengua vehicular sigui la llengua catalana i que un objectiu...
Quan el temps s'atura
Com sempre, Alba és la primera que es despert a casa. Primer plora tímidament. Encara té son. Però després reclama tota la nostra atenció amb els seus crits. Tot d'una m'aixec i l'agaf. Calla sobtadament, perquè ja sap que em té a disposició seva. D'aquesta...
Ell és la incubadora
Mario Cepero sosté el seu petit Carlos al pit. Foto: T. Ayuga "El tenc damunt i fins i tot sent el batec del cor, la seva respiració tranquil·la... és increïble!". I és que Mario Cepero està emocionat. El seu petit nadó, Carlos, nasqué amb tan sols 670 grams. Prematur i amb un pes molt escàs. Així que els pediatres de Son Llàtzer acordaren ingressar-lo a la sala de cures intensives de la Unitat de neonats. Allà passarà el temps que necessiti, tot i que en complir les 35 setmanes donen per superada aquesta fase. I allà, precisament, dormirà i descansarà fins a fer-se un poquet més gran. Això no vol dir, com antigament s'entenia, que el bebè hagi d'estar tancat a la incubadora. Així, a l'hospital de Son Llàtzer apliquen el mètode cangur, consistent a potenciar el contacte pell amb pell entre el nadó i el seu pare o mare. Segons explica Elisabet Algans, pediatra de la unitat, el tracte amb els prematurs ha canviat d'enfocament per complet. "El mètode cangur sorgeix a Colòmbia, devers l'any 1978. El seu problema és que no tenien recursos ni incubadores, llavors havien de cercar altres vies: com ara que el pare o la mare representin el clima d'una incubadora".
“És absurd que la prevenció comenci a partir dels cinquanta”
La seva actitud commou, però no des de la compassió, sinó des d'una immesurable admiració. Encarna té 47 anys i ha superat un càncer de mama. Una coneguda autora nord-americana que patí un càncer analitzà en la seva obra "La malaltia i les seves metàfores" (Susan Sontag, 2003) com al llarg de la Història, les societats construeixen diferents imaginaris entorn de les maneres de patir, de les maneres de morir.
“Feim planter de totes les plantes que es puguin sembrar al llarg de l'any”
En Xesc i la seva família fan moltes hores de feina i gràcies a això en treuen el profit. La seva passió són les varietats locals de plantes cultivades.
Ardi l'avantpassat humà més antic
Un dels primers avantpassats comuns de l'home i els ximpanzés va ser l'Ardipithecus ramidus, una espècie d'homínid que va viure fa 4,4 milions d'anys en el que avui és Etiòpia. Això es desprèn d'una sèrie d'11 estudis publicats per la revista Science.
El 60% dels balears té accés a internet i el 90% empra el mòbil
Avui us parlam del darrer baròmetre conegut que ens servirà per conèixer quina és la situació d'implantació i utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) més populars en el nostre entorn i, de manera especial, a les Illes Balears. D'aquesta manera, l'enquesta d'equipament i ús de les TIC, difosa recentment per l'INE, reflecteix que el 60% de les llars de les Illes tenen accés a internet i un 90% dels illencs tenen com a mínim un terminal telefònic mòbil a la seva disposició.
El mitjà és el missatge
Ho va dir Marshall McLuhan fa una pila d'anys, i de cada dia té més raó. Significa, entre altres coses, que no sols és important allò que es diu sobre un determinat tema, sinó també, i probablement encara més, de quins temes es parla, quins temes ens...
La xacra de la desnutrició
La desnutrició infantil és un dels problemes endèmics del segle XXI. Tot i la sobreproducció d'aliments de les societats benestants, la manca d'accés als productes bàsics continua marcant la realitat quotidiana de 55 milions d'infants d'arreu del planeta. Segons estimacions d'organismes internacionals, un terç d'aquest grup de menors de 5 anys morirà a causa d'això.
- Bleda Runner, el distòpic muntatge audiovisual de Raphel Pherrer que parla de la situació de massificació turística que viu Mallorca
- El Pi, altres partits locals i independents preparen «una gran coalició mallorquinista» en vistes a les properes eleccions
- Ja es pot comprar la camiseta de les seleccions de futbol de les Illes Balears
- El PSIB calcula que amb el decret turístic del PP-Vox «27.000 habitatges de lloguer vacacional ja no es revertiran per a residents»
- La ‘germana’ sahrauí de Galmés