L'estafa de l'any 2012

Tanmateix, què hi ha de cert en tot això? Segons la ciència, res de res. Allò que els astrònoms plantegen és que, efectivament, dia 21 de desembre de 2012 es produirà un curiós fenomen: el Sol s'alinearà en el centre de la Via Làctia amb la resta de planetes, coincidint amb el solstici d'hivern i el punt més baix del Sol sota l'horitzó. Efectivament, aquest és un fenomen astronòmic que tan sols té lloc un pic cada 25.800 anys.

O sigui que és prou interessant com perquè els astrònoms de tot el món estiguin expectants. Ara bé, no esperen la fi del món, sinó poder estudiar un fenomen que mai no han vist.

De fet, l'efecte visual consistirà que el Sol aixequi el cap pel mateix lloc on es posa el brillant centre de la galàxia. "Ara bé, això què té a veure amb l'existència del món?", es demana l'astrònom nord-americà Phil Plait, que fa campanya en la web per desmitificar la data 2012. "Estan fent tot allò impossible per trobar algun element astronòmic que encaixi l'any 2012", denuncia.

Qui són els que cerquen la fatídica casualitat? Els primers interessats, evidentment, són els productors de la pel·lícula 2012. Al capdavant de tots es troba el director Roland Emmerich, amb una filmografia que parla per ella mateixa: Independence Day (1996), Godzilla (1998) i El dia de demà (2004), entre d'altres. Pareix un acudit, però què tenen en comú els alienígenes, un personatge mitològic japonès, el canvi climàtic i el calendari maia? Que tots destruiran el planeta Terra.

Aquest darrer, el calendari maia, és la base sobre la qual se sustenta 2012. Això no obstant, Hollywood (que ja ha ingressat 65 milions d'euros en el primer cap de setmana d'estrena als EUA) tan sols ha anat viu. De teories destruccionistes ja n'existien i provenen del que avui dia s'anomena com a Astronomia Pop o New Age.

Segons els malastrucs que promouen l'apocalipsi, el calendari maia el situaria el 21 de desembre de 2012. Efectivament, la civilització dels maies destacà per la seva capacitat d'observació astronòmica. Elaboraren així tres calendaris: el tzolkin, per als civils; el haab, per a ús religiós, i el Compte llarg (o Sèrie inicial).

Aquest darrer senzillament compta els dies des d'un inici, que alguns experts situen al 13 d'agost de l'any 3.114 abans de Crist (sempre segons el nostre sistema calendari). O sigui que els maies establiren un calendari, a llarg termini, que hauria de durar 5.125 dels anys occidentals. Arribats al final, les interpretacions sobre què succeirà divergeixen àmpliament.

Les veus més "sensates" asseguren que al cap dels maies residia la idea que acaba un cicle per començar-ne un altre. A més, de la mateixa manera que les societats d'avui no han creat cap calendari de l'any 5.012 (per exemple), els maies tampoc no n'haurien creat un d'infinit. O és que existeixen calendaris inacabables?

Allò que vaticinen els conspiradors, en canvi, és que si el cicle acaba el món també. No seria un comportament cíclic, sinó amb un final marcat. El resultat serien erupcions volcàniques, pujades del nivell de la mar, terratrèmols devastadors, impactes de grans planetes contra la Terra, etc. L'únic punt extravagant és que en aquesta ocasió està impregnat d'un estil mesoamericà.

Amb tot, la NASA ha hagut de sortir al pas de les teories destruccionistes i deixar clar que el final de l'any 2012 serà un més dels altres. De fet, l'Administració nord-americana tem una allau de suïcidis col·lectius (que ja s'han registrat en el passat) a causa d'una pardalada de valent.

En tot cas, no pareix que la raça humana necessiti cap apocalipsi per a la fi del món. De fet, cada dia es carrega un poc més la Terra amb la destrucció de la natura.