Balears és a l'avantguarda en l'ús...del DNIe...i les vendes en línia

En total, 2075 persones d'arreu de l'Estat han participat en el darrer barem que analitza com respira aquesta societat nostra en l'aspecte més tecnològic. De la mà d'Ocio Networks, hem conegut algunes variables referides a determinats factors de la coneguda com Societat de la Informació, que avui dia ja comencen a ser relativament quotidians. Concretament, ens interessa fixar la mirada en la versió telematitzada del Document Nacional d'Identitat (DNI), que ja fa temps que és entre nosaltres, però a segons quins entorns encara és un gran desconegut. Així mateix, analitzarem quin paper juguen les compres i vendes a través del canal internauta i veurem com les Balears són un dels indrets de l'Estat espanyol on més transaccions d'aquest tipus es fan. A més, extraurem alguna clau d'aquesta nova manera de comprar i vendre amb què ens hem topat avui.

Integració digital

Certament, i segons les conclusions de l'esmentat treball, a les Illes la integració dins noves lògiques digitals va per millor camí que a d'altres comunitats autònomes. Si bé és cert que la manca d'utilització del DNIe és una nota predominant arreu de l'Estat, en el cas de la compravenda per internet, a Balears les dades són de les més positives que s'han recollit. Una de les variables emprades per sustentar aquesta afirmació ha estat el nivell de coneixença dels usuaris enquestats sobre la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, que estableix els mecanismes gràcies als quals es poden fer transaccions econòmiques a internet. I aquí els de les Illes demostren ser dels que més coneixement tenen sobre com funciona aquesta normativa, segons afirmen. Aquest és només un dels punts que confirmen els illencs com els capdavanters d'entre els espanyols pel que fa a les compres per la xarxa. Un fet que en plena crisi és encoratjador, sobretot per als qui poden bolcar els seus productes en un aparador que mai no tanca ni se'n va de vacances.

Més que desconeixença, allò que es percep en l'ambient internauta és falta d'hàbit pel que fa a la utilització efectiva de les prestacions del DNI electrònic. Segons l'enquesta que us mostram, dos de cada tres internautes consultats coneix amb més o menys profunditat què es pot fer gràcies al petit circuit integrat. Una cosa diferent és que ho facin servir. Cal advertir, a més, que es copsa una forta diferència en el coneixement del dispositiu segons l'edat. Els més joves -fins a 16 anys- són els que mostren menor grau d'informació, que augmenta de manera paulatina fins devers els quaranta (un 78% asseguren conèixer-lo), i després dels cinquanta ja mostra una línia descendent.

Escassa utilització

Tanmateix, allà on s'evidencia que gran part de les millores cauen a l'oblit és en el grau d'utilització que l'estudi ens reflecteix. Del total de persones testades, tot just un quinze per cent afirma haver emprès algun tràmit gràcies a la nova generació de documents. A més, no sembla haver-hi gaire diferència generacional en aquest punt, ja que en cap categoria se supera el 20% d'ús real. En virtut d'aquests resultats, i els d'altres fòrums que corroboren el minso impacte que està tenint entre la ciutadania un dels factors que havia de revolucionar l'articulació dels processos administratius, s'han posat en marxa diversos mecanismes.

Entre aquests val la pena destacar la campanya 'usatudni.es', que mitjançant un portal a internet vol dinamitzar la imatge i el concepte públic d'aquest estri. Explicar de manera més divulgativa quines són les seves principals utilitats, i els principals avantatges, com el de la signatura digital o l'accés a una major seguretat. A més, garanteix la identitat de l'interlocutor, que és indispensable per tenir esperança d'una major implantació, amb la quan s'aspira a una major agilitat i seguretat en els processos que feim a internet, ja que comptam amb el benefici de certificar de manera digital qui és qui.

Inicialment podem pensar que les persones que fan compres per internet són un sector reduït, minoritari de la societat. I segurament aquesta frase sigui certa. Almenys així ho indica l'estudi d'Ocio Networks, segons el qual una tercera part dels consultats realitzen habitualment -una vegada al mes- despeses a compte corrent amb l'ajuda del mitjà virtual. Aquí sí que d'alguna manera hi influeix el sector d'edat en què l'usuari estigui emmarcat. D'aquesta manera els joves, entre 21 i 30 anys són els més fanàtics de realitzar compres en línia, amb prop d'un quaranta per cent del total. Un dels principals esculls que fins ara han frenat una proliferació encara més acusada d'aquestes operacions és la percepció de no gaire fiabilitat que alguns usuaris demostren sobre el mitjà internauta. Per a molts, és més fiable realitzar compres personalment. Concretament, menys de la meitat dels interpelats asseguren fer un ús amb total tranquil·litat de la seva targeta de crèdit a internet.

Compres segures

Sobre aquesta qüestió ens comenta el representant de la xarxa que ha elaborat l'estudi, Alejandro Suárez, "de mica en mica les xifres macro del comerç electrònic s'estan disparant a tot l'EStat espanyol. Encara així, hi ha reticències, però també hi ha armes. Els sistemes com el PayPal o el comerç segur amb comprovació via SMS fan augmentar la sensació de seguretat, i ens acosten als índexs de compres virtuals que es donen a Europa". Així mateix, es demostra una certa correlació entre l'ús genèric d'internet, altres elements tecnològics i les compres mitjançant el canal telemàtic. Aquells que empren regularment xarxes socials demostren un grau més elevat d'acceptació de la nova manera de comprar. Igual que els que es connecten a la vila global mitjançant el seu terminal telefònic, que es revelen com els més confiats de tots (un 70% diu fer compres en línia amb tranquil·litat). La nova manera de comprar comporta un canvi d'hàbits fonamental. De cada pic els usuaris en són més conscients. Per ara només fa falta que els comerços concloguin la seva adaptació al nou context.