“La mort d'una dona no és mai un succés: cal treballar-ho diferent ”

Per què un treball que analitza la tasca de la premsa balear?

Ja fa temps que em dedic a la premsa i vaig decidir fer-ho sobre la balear perquè la UIB era qui convocava el premi. Podria haver-ho fet amb diaris de la meva comunitat autònoma, però vaig veure que aquí no hi havia cap estudi d'aquest tipus.

Com heu realitzat l'estudi?

Primer vaig venir aquí a fer un treball d'hemeroteca i vaig agafar un període que fos abraçable per investigar en premsa. Em vaig marcar un període concret, de 2004 a 2008, i em vaig centrar en la variable d'agressions amb resultat de mort. La mostra, per tant, era més abraçable: en total, onze casos de dones mortes a les Illes Balears durant cinc anys. He trigat uns quatre mesos.

Què ha valorat el jurat de la vostra obra?

Doncs que fa una anàlisi però també aporta solucions dirigides als professionals dels mitjans. No només faig un diagnòstic sinó que, més enllà de les conclusions, he intentat aportar sortides.

Quines dificultats heu trobat?

Un primer treball molt laboriós ha estat descobrir, per exemple, la xifra exacta de dones assassinades durant aquests cinc anys, encara que soni estrany. Una cosa són xifres oficials i, depenent d'on mirem, trobam dades que no quadren amb les dates. A la premsa hi surten totes les dones assassinades, si bé a les dades oficials de vegades no hi apareixen, perquè l'estadística oficial ho calcula amb altres barems.

En quins diaris us heu centrat per a la investigació?

En els diaris en castellà de Mallorca. A més, deu d'elles moriren a l'Illa i, per tant, no ha estat necessari utilitzar altres diaris, perquè hauria estat reiteratiu.

Creis que els mitjans de comunicació tenim, d'algun temps ençà, la violència de gènere com un tema més de l'agenda mediàtica?

Per altres treballs previs que he realitzat, puc dir que la violència de gènere és "recent". L'assassinat d'Ana Orantes, per desembre de 1997, va fer que la violència de gènere es fes visible als ulls de l'opinió pública. Va ser un moment de canvi important.

Només en parlam, doncs, quan hi ha una mort?

Sí, la violència de gènere només apareix quan hi ha un assassinat i, al novembre, pels actes que es fan des de les associacions i les institucions. Fa falta un treball important més enllà del moment en què hi ha un assassinat.

Què caldria millorar?

Hi veig dos grans temes a considerar. En primer lloc, fer pedagogia del maltractament, és a dir, informar-ne més enllà de la mort d'una dona -com deia- i parlar de com es pot evitar. I la segona és millorar alguns punts negatius en el tractament, per exemple l'alt grau de sensacionalisme en titulars, l'obsessió per cercar declaracions de la família i fotografies de la mare que acaba de perdre la filla amb la foto a la mà. Són pautes de successos i jo, el que defens, és que la mort d'una dona no és mai un succés imprevist -com ara un incendi: sempre és una mort anunciada i cal treballar-ho d'una altra manera. El que cal canviar són les tècniques i oblidar-nos del que són els successos i treballar-ho d'una manera diferent.

Quines tècniques?

Sobretot el que deia: fer-ne pedagogia i inclore-ho en una secció social i no en la de successos. Cal parlar-ne sempre i generar-ne un debat.

Però alguna cosa es deu fer bé, no?

Són molt positives la tasca de fer visible la violència de gènere i la sensibilització que els mitjans de comunicació hi han demostrat, també per la seva actitud de solidaritat amb les víctimes i la crítica cap a l'agressor.

Teniu previst publicar l'estudi perquè els mitjans en puguem pendre nota?

En principi sí. Així no quedarà en un calaix. És la tercera edició del premi i fins ara no s'havien publicat mai els altres estudis premiats. Estaria bé que ens pogués ajudar, als periodistes