Les parelles que volen exercir la funció educativa, quan tenen descendència, no es plantegen mai una situació de llarga malaltia com a acompanyant de les seves dificultats formadores. Per tant, si es presenta aquest escull, un més, al principi no sabran com sortir-se'n. Si la malaltia és de curta durada, i si el pare i la mare fan feina, se sol recórrer a les padrines i als padrins, que substituiran les seves funcions. Si l'infant ja es troba en algun curs de Primària o Secundària, el contacte amb l'escola i amb la persona tutora corresponent farà que s'obtengui la informació de les tasques que hauria de realitzar per no quedar retardat respecte de la resta de la classe. Però què s'ha de fer en el cas d'una hospitalització llarga o en el d'una malaltia crònica, tant si s'està a l'hospital com a casa? En un temps no gaire llunyà, es deixaven els estudis de banda i es disposaven a una repetició de curs, però avui, en el món occidental, les coses han canviat.
Les aules hospitalàries i els desplaçaments de mestres a casa solucionen els desgraciats problemes que tenen certs alumnes i els seus familiars. Una vegada resolta positivament la resposta de l'infant malalt davant la seva malaltia, seran els i les docents encarregats de la seva educació els qui actuaran de manera coordinada amb la família, amb el personal sanitari i amb l'escola en la qual està escolaritzat. Amb tota aquesta informació s'intentarà que pugui seguir el curs a distància, de manera que si en un moment s'hi pogués incorporar, no es notàs la manca d'assistència a l'aula habitual. Amb una metodologia flexible i amb material adequat, coordinació, comunicació de la informació i una voluntat de treball enorme, tant per part del personal docent com de l'infant malalt, s'aconsegueix que pugui seguir l'escolarització habitual.
L'infant malalt
25/11/09 0:00
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Volia dir que no impedeixin una possible educació per aquests nins i nines. Gràcies
Està molt bé que les malalties llargues no impedeixen una possible per aquests nins i nines. Estic molt d'acord amb el que ha dit Xisca, a més no ho ha pogut dir d'una manera millor. Bernadet, salutacions! Bona nit
Això resulta bonissim per a la socialització, a vegades val mes no fer tanta escola i més socialització, a que a ningú mos agrada viure sols i estar sols com un ca?
Que booooooooooooooooooooo!! xisca tu sempre participant al màxim i ja tens raó ja.
Quina bona tasca
A la meva escola hi ha dues nines que vénen de son dureta amb una infermera per estar les cinc hores de classe dins una aula ordinària, són nines que tenen respiració assistida per una màquina, i sense ella moririen, però després el seu cervell funciona de forma correcta, amb les noves tecnologies aprenen i aprenen a aprendre. Haurem de fer que l'escola inclusiva sigui més partícep d'aquest infants que estan exclosos dins hospitals de per vida, anam més enllà d'una hospitalització, anam cap a la inclusió social de tots els membres que envolten aquesta societat. Així ho esper. Queden molts d'infants sense escolaritzar i que estan amb les mateixes característiques que les nines que estan al meu cole.