L'infant malalt

Les parelles que volen exercir la funció educativa, quan tenen descendència, no es plantegen mai una situació de llarga malaltia com a acompanyant de les seves dificultats formadores. Per tant, si es presenta aquest escull, un més, al principi no sabran com sortir-se'n. Si la malaltia és de curta durada, i si el pare i la mare fan feina, se sol recórrer a les padrines i als padrins, que substituiran les seves funcions. Si l'infant ja es troba en algun curs de Primària o Secundària, el contacte amb l'escola i amb la persona tutora corresponent farà que s'obtengui la informació de les tasques que hauria de realitzar per no quedar retardat respecte de la resta de la classe. Però què s'ha de fer en el cas d'una hospitalització llarga o en el d'una malaltia crònica, tant si s'està a l'hospital com a casa? En un temps no gaire llunyà, es deixaven els estudis de banda i es disposaven a una repetició de curs, però avui, en el món occidental, les coses han canviat.

Les aules hospitalàries i els desplaçaments de mestres a casa solucionen els desgraciats problemes que tenen certs alumnes i els seus familiars. Una vegada resolta positivament la resposta de l'infant malalt davant la seva malaltia, seran els i les docents encarregats de la seva educació els qui actuaran de manera coordinada amb la família, amb el personal sanitari i amb l'escola en la qual està escolaritzat. Amb tota aquesta informació s'intentarà que pugui seguir el curs a distància, de manera que si en un moment s'hi pogués incorporar, no es notàs la manca d'assistència a l'aula habitual. Amb una metodologia flexible i amb material adequat, coordinació, comunicació de la informació i una voluntat de treball enorme, tant per part del personal docent com de l'infant malalt, s'aconsegueix que pugui seguir l'escolarització habitual.