La veu d'un poble. Veterana activista i ferma lluitadora, Aminatu Haidar treballa des de fa anys pel dret a l'autodeterminació del Sàhara. Empresonada dues vegades, el 1987 i el 2005, durant les quals estigué amb els ulls embenats i fou sotmesa al "tracte específic" destinat als dissidents polítics, Haidar es veia involucrada fa gairebé un mes en un nou episodi grotesc: era retinguda sense cap mena d'explicació per les autoritats marroquines i retornada contra la seva voluntat a l'Estat espanyol.
Era un divendres, 13 de novembre, i suposaria només el principi d'una vergonyosa història que arriba fins avui.
Una petita acció esdevingué un gran delicte: Haidar va escriure a la casella destinada a la nacionalitat les paraules Sàhara Occidental. Va ser retinguda a l'aeroport amb dos periodistes que elaboraven un documental sobre la zona ocupada i, després d'hores d'interrogatoris absurds, tornava a l'aeroport de Lanzarote, on dos dies més tard iniciaria la seva pròpia croada contra la política postcolonialista del Marroc: una vaga de fam. Haidar decidia així emprar el propi cos i arriscar la vida per lluitar contra l'ocupació de la seva terra i la persecució política exercida sobre el poble saharià.
Una terra ocupada
Antiga colònia espanyola, el Sàhara passa a mans del Marroc i Mauritània després de la silenciosa sortida del ja debilitat règim del Caudillo. Amb la mort del dictador, el 1975, s'inicia el cas més clar d'ocupació dels darrers cinquanta anys, condemnat reiteradament per les Nacions Unides però mantingut pel silenci còmplice de les potències occidentals, inclosa l'antiga metròpoli.
Al capdavant de la lluita d'alliberament nacional se situa el Front Polisario, i amb ell, milers d'activistes i militants de diverses organitzacions, periodistes i defensors dels drets humans. Només unes xifres: més de 120.000 refugiats enmig d'un mur de 2.700 quilòmetres envoltat per mines antipersona.
Augmenta la repressió
El 6 de novembre passat, Mohamed VI pronuncià un discurs en commemoració de la Marxa Verda en el qual es deixà entreveure un enduriment de la seva línia política: "Només hi ha dos tipus de persones: marroquins i traïdors". Després d'això, i tal com expressen els familiars, Haidar sabia perfectament que tard o d'hora seria arrestada de nou.
Avui, la situació d'Aminatu no ha variat gaire i el seu estat de salut ja se'n comença a ressentir-se. A més de sofrir en silenci l'amenaça del Govern marroquí, l'activista ha pogut comprovar una vegada més que l'Estat espanyol segueix, en la pràctica, el manual de la política d'interessos partidistes i el no-intervencionisme. "Retornaré al meu país, viva o morta", sentencià Haidar. El conflicte del Sàhara, oblidat durant anys, ha tornat a ser actualitat. Però la lluita continua, sigui o no de bracet d'aquesta valenta "guerrillera política".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.