TW
0

El planeta necessita un acord per aturar l'escalfament global. I, per això, és necessària la reducció d'emissions de CO2. Partint d'aquesta premissa, cal entendre que el problema no és tant dels països en desenvolupament que ara contaminen, sinó dels que ho han fet massivament en el darrer segle. És a dir: l'Occcident industrialitzat.

Pot ser que la UE intenti assolir uns amplis compromisos en matèria de reducció d'emissions, però els EUA neden en difenets coordenades. No cal oblidar que els nord-americans han generat el 30% de les emissions mundials a l'atmosfera. I, tot i les aparents bones intencions d'Obama, una disminució de CO2 del 17% respecte dels nivells del 2005 és molt poc.

Obama, tanmateix, té greus dificultats per tirar endavant una llei al Congrés que li permeti fer reduccions majors. Un diari de Nova York publicava una enquesta aquesta setmana en què revelava que el 40% dels nord-americans pensen que s'està exagerant el canvi climàtic.

Si a l'escepticisme dels EUA afegim la percepció pública que un acord a Copenhaguen suposaria perdre llocs de feina als estats que es dediquen al carbó, com també un augment de les tarifes d'electricitat, Obama ho té ben difícil.

Tanmateix, la setmana passada s'observaren nous aires des dels Estats Units. I és que l'EPA (Environment Protection Agency dels EUA) va declarar que el CO2 sí és un gas de perill públic, amb la qual cosa obria la possibilitat de prendre mesures per tal de protegir la població sense haver de menester el suport legislatiu del Congrés. De la implicació dels EUA depèn el canvi climàtic.