A mesura que ens acostam a les acaballes de l'any, van publicant-se estudis que no tenen altra virtut que la de donar llum a la realitat viscuda durant els darrers mesos. D'entre el compendi de reculls, en destacam el Teaching and Learning Internacional Survey (TALIS). Es tracta del primer estudi internacional sobre l'ensenyament i l'aprenentatge promogut per l'OCDE, que té com a objectiu principal generar informació referida als distints processos educatius, tot fent de l'enquesta l'eina transversal sobre la qual pivota el projecte. Sigui com vulgui, aquesta és una iniciativa que intenta reproduir l'òptica amb la qual la comunitat de docents que treballen en l'Educació Secundaria Obligatòria contempla el sistema educatiu i, per tant, són els mestres i professors els qui donen respostes a les qüestions plantejades per l'informe.
Participació
És un programa en el qual participen un total de 23 països de l'OCDE, la majoria dels quals (17) són estats emmarcats en la Unió Europea. Segons s'ha publicat des dels organismes comunitaris, a la UE hi ha especial interès en aquests projectes, tot pensant en els distints programes de formació inicial i permanent que els professors del continent realitzen any rere any. Durant la primavera del 2007, ja es posà en marxa la prova pilot, en la qual participaren fins a 20 centres amb seu a l'Estat espanyol, amb un total de 400 professors implicats. Un any després (2008), es va realitzar la prova principal, en la qual s'incrementà notablement la participació de professors espanyols. De fet, foren prop de 4.000 els enquestats que pertanyien a 200 centres educatius diferents i també es va consultar el parer dels 200 directors que els encapçalaven.
Tanmateix, l'informe TALIS s'ha plantejat com una projecció del famós estudi PISA, de tal manera que allò que es pretén és que, una vegada extrets i valorats quins són els resultats que obtenen els estudiants, es pugui fer una avaluació mínimament nítida de quins són els factors principals que han desencadenat la situació anunciada per PISA. En qualsevol cas, la funció essencial d'aquesta investigació ha estat mesurar l'statu quo de l'activitat docent a l'Estat espanyol, tot mesurant indicadors com ara la formació contínua dels professors, les característiques que tindria el prototip de docent de casa nostra, amb quins sistemes d'ensenyament treballa, quina avaluació es fa de la feina didàctica a l'aula, quin és el clima que impera a les classes que es fan, etc.
Activitat formativa
Malgrat que la major part dels educadors enquestats espanyols afirma que ha participat en alguna activitat formativa durant el darrer any i mig, no es mostren satisfets amb l'oferta existent quant a formació contínua. Així les coses, tot i dedicar 25 dies a l'any a aquesta mena de tasques (la mitjana presentada per la resta de països de l'OCDE que participen a l'estudi només s'enfila fins als 17 dies), 6 de cada 10 professors reclama que hauria estat disposat a complementar la formació que presenta en l'actualitat. Els recursos més demanats són els relacionats amb el tema de la multiculturalitat, les noves tecnologies i també els ensenyaments amb necessitats educatives especials. Finalment, convé remarcar que bona part dels directors -i també dels professors- són conscients de les pròpies mancances quant a formació pedagògica. De fet, pensen que han rebut molta formació científica durant la carrera, però poca de pedagògica.
Bona part dels professionals de la docència fan costat al model que, teòricament, dóna forma al sistema educatiu espanyol. Aquest model pretén respondre a la diversitat que usualment presenten els distints integrants de les aules de casa nostra, tot fent un ús d'un conjunt d'estratègies com ara les adaptacions curriculars. Tot i això, els resultats que ha publicat recentment aquest estudi de l'OCDE, desdiuen aquesta intenció. No debades, sembla que a la pràctica encara són moltes les classes en què continuen imperant les activitats dissenyades per a grups, amb la qual cosa es continua desestimant la integració de determinats col·lectius d'alumnes amb realitats concretes.
Falta suport pedagògic
Per ventura, una altra de les conclusions d'aquest informe ens doni una explicació parcial dels motius causants d'aquesta realitat. I és que una de les recriminacions fetes per la major part dels nostres professors és la manca de suport pedagògic. Així, si la mitjana de l'estudi situa 1 pedagog per cada 14 docents, en el cas dels centres espanyols aquesta xifra arriba a 1 pedagog per cada 20 docents. En relació a la manca de recursos humans, els professors també deixen de manifest que el personal administratiu que treballa en els centres és més aviat escàs i, per això, es veuen obligats a realitzar tasques que els resten temps que podrien utilitzar en altres àmbits.
Podríem dir que el clima que rodeja les classes dels nostres instituts és el vertader taló d'Aquil·les del sistema educatiu estatal. Aquesta, almanco, és la conclusió que en treuen els professors, que pensen que l'ambient negatiu a les seves classes és un fet continu que, a la llarga, esdevé un element que dificulta el procés d'aprenentatge dels alumnes. En aquest sentit, 6 de cada 10 consultats és d'aquest parer, i el clima de les aules espanyoles és el pitjor de tots els països on s'ha fet l'estudi. En concret, els educadors confirmen que dediquen el 30% del temps de la classe a posar ordre a l'aula per tal de poder exposar la matèria que imparteixen d'una manera eficient.
D'altra banda, l'informe també denuncia que la comunitat de docents espanyols és una de les poques que durant la trajectòria professional no està sotmesa a cap mena d'avaluació. D'aquesta manera, a la resta de països europeus -llevat d'alguns casos, com el portuguès i l'italià-, són habituals les avaluacions a la tasca de l'ensenyant, tot amb vista a millorar el rendiment d'un sistema en què ells en són una peça fonamental. A l'Estat espanyol, no hi ha cap sistema programat per realitzar aquests tests.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.