La Conselleria que encapçala Fina Santiago ha decidit trencar amb l'herència del Partit Popular entorn de les residències per a gent gran. El canvi de paradigma (concertar places o gestionar-les directament) és causat pels múltiples incompliments en criteris de qualitat de les empreses privades. Afers Socials, per exemple, ara tramita un expedient sancionador a l'empresa ASER per incompliment de contracte. Aquesta companyia ja hauria d'haver inaugurat la residència de Santanyí, que està construïda però que no té els permisos adients. Aquesta societat ja havia perdut la concessió de quatre residències (les de Montuïri, Pollença, Inca i Sant Joan). ASER incomplí el contracte i la Conselleria recuperà la iniciativa i afavorí el canvi de la concessió. Aquesta és la mateixa que construeix els centres de Montuïri i Pollença, que no obriran fins l'any 2010 (tot i que era previst que ho fessin el 2007).
De fet, la concertació de places de l'etapa popular (2003-2007) ha provocat un caramull d'imprevists i de retards d'inauguracions. La residència d'Inca, per exemple, fou inaugurada sense llum ni electricitat. Hi feien servir per al corrent elèctric un generador del carrer. A més a més, obriren sense disposar dels permisos sanitaris pertinents ni del protocol amb el cos de bombers aprovat. Una situació similar es va viure al geriàtric Sant Miquel, que fou inaugurat sense aigua ni llum. Quan la Conselleria governada pel Partit Popular l'estrenà, fins i tot hi estaven parades les taules del menjador comunitari.
Fruit dels incompliments de la concessió per part de l'empresa gestora, la Conselleria que encapçala Fina Santiago "recuperà" la residència i la traspassà a titularitat i a gestió pública. El mateix que ha passat amb la residència d'Oms, Son Güells i Son Llebre (aquesta encara sense inaugurar i adreçada a discapacitats intel·lectuals), que han estat "recuperades" pel servei públic. De fet, la recuperació de convenis és fruit de la nova orientació que la Conselleria d'esquerres vol donar als serveis socials. Tal com reconeix Fina Santiago, "cap nova residència no serà construïda per la via de la concertada, sinó des de la gestió directa".
De fet, la Conselleria té prevista l'edificació de 20 nous centres de dia per a gent gran abans del tancament de la legislatura (el 2011, si abans no hi ha nous ensurts). Això no significa que la Conselleria rebutja la concertació de places, que estimen positiva en la majoria de casos. "Vigilam la qualitat del servei dels convenis que vàrem rebre d'herència i, si funciona, funciona", explica Santiago. Allò que sí que estudien és augmentar fins al 100% el nombre de llits concertats a les residències que funcionen correctament. I és que les concessions signades pel PP només establien que un 70% dels llocs serien concertats (deixant un 30% al preu de mercat). Un altre eix d'actuació seria la concertació d'una petita xifra de places amb residències ja existents. De vegades, l'Administració no té prou places per cobrir la demanda.
Concertar places o gestionar-les de manera directa?
El que hauria de ser un dret universal ha tornat rendiment econòmic. Es tracta de la necessitat de les persones grans a ser ateses a residències específiques, sobretot els ciutadans altament dependents. La realitat, però, és que d'aquesta necessitat s'ha fet un negoci econòmic. I no és el cas de les residències privades, ja que aquestes munten un negoci pel seu compte, en virtut de l'economia de lliure mercat sota la que viu Occident. Un altre cas és la tècnica de la concertació de places, per les quals l'Administració pública paga una quota mensual a una geriàtric privat a canvi que tinguin cura de determinades persones dependents.
Actualment, el nombre de places concertades i les de gestió directa per l'Administració és quasi igual i es manté equilibrat. Això és causa de l'herència que rebé l'actual Conselleria d'Afers Socials, per part del Partit Popular, l'any 2007. Un model que excloïa la construcció directa de residències públiques i apostava per deixar el projecte a mans privades. El procés era així: la Conselleria presenta un concurs públic per la concessió d'explotar una residència. Llavors, l'empresa guanyadora construirà l'edifici amb els seus doblers i la gestionarà en exclusiva durant els propers anys (entre 30 i 45 anys, depenent de la durada de la concessió).
Per tant, és l'empresa qui contracta el personal sociosanitari per a la residència (i la que en decideix el salari) i la que estipula els criteris de qualitat que regiran el servei. El Govern, per la seva banda, hi envia una sèrie de persones dependents (el 70% de les places de la residència), per a cada una de les quals paga una quota diària a l'empresa. Són uns 65 euros diaris o 1.950 euros mensuals. També cobren la quota que aporta l'usuari, que acostuma a ser un 75-80% de la pensió. D'aquí provenen els beneficis de l'empresa que gestiona una residència concertada, ja que ha d'abaratir recursos de personal i servei per tal de guanyar doblers (lògica empresarial).
A l'Administració pública cada plaça que gestiona directament li costa 2.200 euros mensuals. Per tant, en un primer moment pareix que concertar la plaça surt més barat. Tanmateix, l'empresa privada farà allò que cregui oportú per mantenir una bona quota de beneficis, com ara abonar uns salaris baixos. D'aquí es poden derivar llargues vagues de personal que deixin indefensos els ancians.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
era ben hora que algú de l'administració pública reivindiqui la gestió directa dels Serveis Públics. es la única manera de garantir la qualitat del servei i la qualitat dels llocs de feina. cap empresa privada situa la qualitat del servei per sobre del lucre empresarial. ni a l'ensenyança, ni a la sanitat, ni al transport públic tal com promoven altres conselleries.