Copenhaguen no pedaleja al ritme del planeta

Així, la convenció de l'ONU sobre el canvi climàtic "va prendre nota" de l'acord pactat, que entrarà en vigor el 2010, segons va assenyalar el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, i que posa sobre de la taula el finançament a curt (30.000 milions d'euros) i a llarg termini (100.000 milions anuals a partir del 2020). Mentrestant, retarda fins al gener del 2010 l'establiment de les xifres de compromisos de reducció d'emissions de CO2 dels països rics i les accions voluntàries de mitigació dels països en desenvolupament.

El text també fa referència als suggeriments científics que recomanen accions per evitar un augment de la temperatura mitjana del planeta superior a 2 graus centígrads, encara que no esmenta que la referència temporal és l'època preindustrial.

En tot cas, les expectatives d'aquesta cita, que en principi havia d'il·luminar un tractat internacional -l'acord mundial de reducció d'emissions de CO2 que substituís el Protocol de Kyoto a partir del 2013-, no s'han complert. La pròxima reunió, la COP16, tindrà lloc d'aquí a aproximadament un any a Mèxic, cap a on tothom ja mira amb vistes a fer possible el pacte que tothom esperava a Copenhaguen.

Observadors

Segons Miquel Ortega Cerdà, membre de l'Observatori del Deute en la Globalització i present a Copenhaguen com a observador, les dificultats per accedir als documents de les comissions són pràcticament insalvables.

A més, les restriccions de l'accés dels observadors són habituals. "A l'inici de la convenció es concediren 22.300 acreditacions a les entitats, però a partir de dijous 21.300 d'aquestes perderen el seu valor. Divendres tan sols hi havia 90 observadors amb entrada, just en el moment corresponent a les deliberacions importants i la resolució de l'acord".

Així mateix, l'activista català Ortega Cerdà diu que "molts dels països amb menys recursos tenen delegacions petites i s'havien de sostenir de manera fonamental en les entitats observadores".

Fins i tot Friends of the Earth International, la federació ecologista més important del món, va veure eliminada totalment la seva representació en l'edifici de negociació, sota l'acusació de dificultar les converses a través d'actes de sabotatge.

Al Gore

L'exvicepresident dels EUA Al Gore desenvolupa una intensa tasca de conscienciació sobre el canvi climàtic arreu del món, però el senyor Gore viatja en el seu avió privat generant unes emissions de CO2 increïbles.

Segons la directora general de Canvi Climàtic de les Illes Balears, Malena Estrany, "té coses positives i altres de negatives". "Traslladar la informació científica a l'abast de tothom és molt positiu, perquè fa una matèria complicada assequible per als que no en són experts. Ara bé, també suposa una incongruència anar de conferència en conferència, pel món, amb les greus emissions de CO2 que emet".

Mottainai!

El premi Nobel Wangari Maathai, que ha participat en la cimera de Copenhaguen, assegurà sentir llàstima per haver utilitzat malament un recurs meravellós. L'element més necessitat és el temps, en aquesta negociació, i té la sensació d'haver-lo desaprofitat a Dinamarca. Per això, Maathai diu "Mottainai!", una expressió japonesa, per indicar el seu lament.

"Mallorca contamina més perquè treim l'energia del carbó"

La pollencina Magdalena Estrany (UM) és directora general de Canvi Climàtic.

Què aporta de nou la cimera de Copenhaguen?
Bàsicament, que els EUA i la Xina s'hi han implicat. Això és importantíssim! Ara toca involucrar-hi els països rics i els pobres, entre els quals s'ha d'arribar a uns mínims, tant de quotes d'emissions com de finançament, per tal que els estats en densenvolupament aturin les contaminacions.

Quin és el paper de la UE?
Ara per ara, està compromesa a disminuir un 20% les emissions d'aquí al 2020. És la posició comuna dels 27 estats membres. Ara bé, allò que hem de debatre és quin any es pren com a base per fer els càlculs: el 1990, que regia fins ara, o el 2005.

Quina és la diferència?
Els països tradicionals aposten pel 1990, però els de l'Est diuen que es tingui en compte l'any 2005. El motiu és que aquestes potències han contaminat molt poc fins ara i volen que els altres s'ho apliquin fortament.

L'Estat espanyol és, precisament, un dels països més incomplidors de l'acord de Kyoto...
Sí, la situació no és bona perquè hem anat molt endarrerits. Els objectius varen entrar en vigor l'any 2005, però fins dos anys després no es va fer el primer protocol estatal per aturar les emissions.

I a les Illes?
Bé, el pla d'actuació data de l'any 2008 i l'evolució que hem registrat fins l'actualitat és molt dolenta. Tanmateix, tenim un altre mecanisme per arreglar la situació, que és el desenvolupament net. Es tracta de donar suport a la indústria verda en altres països, com a manera d'evitar la contaminació, almenys, en l'atres latituds.

Per què incompleixen les Illes tan àmpliament el protocol de Kyoto?
Aquí, cada unitat d'energia que produïm emet el doble de CO2. Cada kilowatt emet 0,8 kilos de CO2, mentre que a l'Estat espanyol per cada unitat energètica tan sols contaminen 0,4 kilos (la meitat).

Per què?
És pel tipus d'energia que produïm. Eminentment la de la central del Murtaró, que és de carbó. A més, hem viscut un augment poblacional molt gran darrerament i tenim la taxa més alta de vehicles per cada mil habitants de l'Estat!