Corre, Toni, corre

El fascinant repte que s'ha posat Toni Contestí té un doble objectiu. Per una banda, vol batre el rècord del món d'aquesta especialitat. Però, a més, ha volgut convertir la seva proesa esportiva en un encomiable gest solidari, donant tota la recaptació a la lluita per combatre l'esclerosi múltiple. Contestí correrà contra el déu Cronos. És una cursa contra el límit d'un temps prefixat, per intentar córrer el màxim de kilòmetres. Les persones afectades per l'esclerosi múltiple, en la seva cursa per la vida, també lluiten contra el fat de Cronos, però amb la diferència que aquí la fita roman desconeguda, amagada, incerta. En totes dues corregudes, l'èxit del corredor consisteix a arrencar temps al temps. Però al final, la meta és inexorable.

En la cursa de la vida hi ha, tanmateix, un triomf immarcescible, superior al que pot assolir un atleta: és quan som capaços de convertir Cronos -temps consumit- en Kairós -temps gaudit-, quan deixam de veure el temps com l'enemic a batre i el convertim en el moment oportú perquè succeeixi alguna cosa especial. És llavors que robam a Cronos tot el seu poder sobre el nostre destí. Ningú no sap com de llarg és el fil de la seva vida. Quan una persona rep la notícia que pateix esclerosi, pot tenir la sensació que el seu fil, de sobte, s'ha contret. Però continua tenint la mateixa oportunitat de convertir la seva cursa en una experiència plena de sentit, en un regal per a ella mateixa i per als qui l'envolten i l'estimen, en un rècord absolut que mai no apareixerà al Guinness, ni falta que li farà. Mentrestant, la correguda de Toni Contestí, amb tots els esforços que es fan per trobar una cura definitiva a l'esclerosi múltiple, diuen a Cronos que un dia, finalment, el vencerem. Corre, Toni, corre.