A Can Ramis sempre hi ha hagut celler i ara hi ha una direcció i una empenta nova gràcies a la il·lusió de Pere Antoni Llabrés.
Com així feis vi, Pere Antoni?
L'interès per la vinya em ve de família. Sempre hem tingut un celler obert, des de 1870. I no s'ha aturat mai. Ens deien de can Vinyes i llavonses ens digueren de can Ramis. Més tard, els meus pares obriren un restaurant, però sempre continuaren amb el vi.
Hi havia molts de cellers a Sencelles?
En aquells temps n'hi havia molts que venien vi sense embotellar, "de l'aixeta" en deien, però amb el pas dels anys el nostre va arribar a ser l'únic que va quedar. Ara n'han sortit de nous.
Teniu vinya o comprau el raïm?
Sempre hem tingut vinya, però també compràvem verema a gent del poble. Ara ja sols feim vi de les nostres vinyes. Tenim nou quarterades sembrades amb les varietats mantonegro, callet i sirah, i tenim un vinya jove amb premsal i merlot.
I l'ofici, on l'heu après?
Jo ho he vist sempre. De petit era com un joc i una festa: ho fèiem tot a l'antiga, dins el cup, i premsàvem a mà. No feia comptes dedicar-me al vi, però a poc a poc hi he anat entrant. Quan tenia 17 o 18 anys ja vaig voler provar de fer vi i vàrem pensar d'embotellar-ne una mica. Vàrem veure que els vins a granel van a la baixa en la mesura que canvien els hàbits de la gent; en canvi, els vins de qualitat es mantenen o pugen.
I quan començàreu a embotellar?
El 2002 entràrem en la denominació d'origen i hem anat embotellant cada any, sense deixar de vendre vi de l'aixeta, com hem fet sempre.
Quines instal·lacions teniu?
Tenim un celler antic i bótes noves de roure per a la criança. També hem instal·lat dipòsits nous per a la fermentació. A baix, on hi havia l'aljub, l'hem excavat i serà la sala de bótes.
Quins vins embotellats feis?
Feim un semicriança de 6 mesos, amb roure americà, i un criança de 12 mesos en bóta. Al final m'ha agradat fer vins embotellats. Fas el vi més controlat i la veritat és que m'agrada. Però la feina a la vinya també m'agrada molt. Faig la poda, l'esporgada, esquit contra les plagues, faig la verema i totes les feines que facin falta, amb una mica d'ajuda quan és necessària. El nostre és un celler familiar on tots hi fan el que poden.
Us dedicau tan sols al vostre celler?
També faig feina a les vinyes de can Ribes, de Consell. Això m'ha ajudat a aprendre molt. L'amo en Joan de can Ribes m'ha fet valorar la importància de la feina a la vinya.
La feina a la vinya és el secret?
Si hi ha una bona matèria primera es poden fer coses bones. S'hi han de mirar: hi ha molts de petits detalls que fan el vi més bo. Segons la qualitat de raïm surt el vi. Amb un bon raïm, pots fer dues coses: vi bo o vi dolent; amb un raïm xerec, tan sols pots fer un vi dolent. Hi has d'estar molt a damunt: controlar bé la temperatura de fermentació i sobretot el final de la fermentació. Els vins són delicats d'acabar de fer. Les coses les has de tocar amb les mans.
Us convencen les varietats locals?
Crec que hem de fer-hi feina perquè ens aporten molt. El mantonegro és una varietat nostra i molt característica. Jo en tenc bastant i m'agrada. L'has de defensar una mica amb les altres varietats perquè va perdent un poc de color. Però si no empràssim aquestes varietats tots els vins serien iguals i trob que hem de marcar un poc la diferència.
Com comercialitzau el vi?
La comercialització la faig jo tot sol. Són tan sols unes 6.000 botelles i totes les venc jo. La major part de clients vénen a comprar aquí. El fet de tenir un celler obert des de sempre ens ajuda.
Quins són els vostres clients?
En tenim de tota casta. Vénen molts d'estrangers, sobretot alemanys, però continuen venint els clients de sempre de Sencelles i d'altres llocs de Mallorca.
Teniu nous projectes?
He empeltat una vinya i hi he posat premsal, amb la intenció de fer un vi blanc. M'agradaria fer un vi molt bo. Una mica més bo de cada any, si puc. Però hi ha d'haver inversió nova. Necessites bótes noves i ara el moment econòmic no és propens per a les inversions. M'estim més anar consolidant el celler i fer les passes segures i ben fetes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.