La identitat d'una persona no es pot tutelar amb uns paràmetres empíricament reduccionistes, on un cert diàmetre de paper tintat per la burocràcia il·lustrada determini qui pertany a la humanitat i qui en queda exclòs.
No hi ha uns drets més importants que uns altres! La identitat d'una persona la configura simplement l'ésser, i si negam aquest dret mitjançant un cert nihilisme, estam negant la vida a un ésser humà.
La pell hauria de ser més que suficient per reconèixer la nostra identitat, una identitat heretada com a persones que habitam el planeta terra. Potser més que parlar de drets hauríem de parlar d'humanitat, justícia, de dignitat, de llibertat; conceptes tos ells aproximats als drets de qualsevol humà.
La tremolor dels seus membres és la carícia més propera que ells i elles senten dedins; la seva olor és de roba banyada; en el fons de les seves ninetes, s'hi reflecteix el perfil de la mort i la vida: les dues cares juguen el mateix destí.
Així mateix, la llunyania és un sentiment inherent a la seva condició humana, sempre són lluny, tant en el seu país com quan intenten refer la seva vida en altres indrets. Són com l'ona que rapinya l'arena: la banya, però després recula i no arriba més enllà.
Si la vida els acompanya en la travessa, han d'anar amb compte quan arriben a terra, que no els tanquin a la presó, sempre lluny!
Parlam de drets i, senzillament, quan algú intenta sortir de la injusta realitat que l'envolta i trobar la seva dignitat, nosaltres els tancam a la presó com si fossin delinqüents.
Un dret ha de bategar com ho fa el múscul del cor, ja que un dret apagat és el mateix que un cos sense vida.Negar aquest dret és deixar persones excloses de la humanitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.