Armes sota control

L'entrada en vigor de la Llei de comerç d'armes (Llei 53/2007) ha suposat un avanç en el control de les exportacions d'armament a l'Estat espanyol. Tot i això, es continuen produint certes deficiències. Un estudi elaborat per Amnistia Internacional, la Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam sobre les estadístiques oficials de transferències d'armes el 2008 "confirma" que l'Estat exporta material a zones on es pot contribuir a cometre "violacions dels drets humans". Segons les entitats, el Govern continua sense facilitar "informació precisa" sobre els criteris que han permès autoritzar exportacions a països on es registren o poden registrar-se conflictes, com és el cas de Colòmbia, Israel i Sri Lanka.

Un informe amb les darreres estadístiques presentades al Parlament durant el 2008 revela que es van fer transferències de defensa per valor de 1.000 milions d'euros, cosa que situa l'Estat espanyol en el sisè lloc del rànquing d'exportacions armamentístiques. De tota manera, es detecta un desajustament entre les operacions autoritzades i les realment efectuades. Si es miren les dades, l'Estat autoritzà transferències per valor de 3.000 milions d'euros, gairebé el triple de les operacions materialitzades. Com explica a dBalears Alberto Estévez, responsable d'Amnistia Internacional, cal esmenar aquestes "deficiències". "En primer lloc, estam molt preocupats per la venda d'armes a països on poden cometre's violacions dels drets humans". "El fet és que en molts casos es pot incomplir l'article 8 de la llei , ja que les garanties d'utilització de l'armament en aquests països no són les idònies. Hi ha una aplicació laxa dels criteris", assegura Estévez.

Un segon punt a millorar, segons les organitzacions, té a veure amb la informació que ofereix el Govern al Parlament. "No hi ha un control efectiu per part del Parlament sobre els tipus de productes que es venen. Per exemple, EUA té prohibit exportar armament a unitats de l'exèrcit que estiguin acusades de violar els drets humans, fet que a l'Estat espanyol no ocorre", indica. La comparació del registre de duanes amb les dades és un altre factor preocupant. Segons Estévez, "hi ha un desfasament entre el que es declara a la duana i les xifres que fa públiques l'Executiu". Un quart aspecte a corregir està relacionat amb els mecanismes de verificació. Són els casos del Senegal i de Sri Lanka i Ghana, en què "se sap poc" on va a parar l'armament. "En la guerra de Sri Lanka s'ha venut una quantitat molt important d'armes enmig del conflicte obert.

A Ghana, per exemple, les armes venudes s'exporten cap a altres països com el Níger, sense poder tenir control sobre això en un escenari que no és per tirar coets. El mateix passa en l'exportació de material per a ús policíac a Veneçuela, on no es tenen garanties que l'ús que se'n farà serà el correcte". Davant això, les organitzacions "reclamen" al Govern central el rigorós compliment de la legislació, de la normativa europea i de les obligacions de l'Estat en virtut del dret internacional a l'hora d'autoritzar o denegar llicències d'exportació de material de defensa i de doble ús.

Avanços

Tot i les mancances, les organitzacions valoren positivament el control parlamentari de les dades i les portes obertes per la nova legislació. "La nova llei ha suposat un avanç significatiu", assegura Estévez, alhora que reconeix la importància de donar informació al Congrés. "El comerç pot ser sotmès a control i, en especial, les armes de caça", afirma. Aquest darrer punt és un dels més destacats, perquè fins ara no es facilitaven els comptes de les exportacions en armes d'ús recreatiu. "Les campanyes engegades a favor del control d'armes començaren el 1994. En aquella època, això era un somni i ara, 13 anys després, s'ha aconseguit una llei", remarca. Els canvis són positius, però cal vetlar perquè els controls encara siguin millors i més efectius.

Els principals països exportadors prometen un tractat internacional

Després d'anys de lluites, de debats i sortides en fals, l'ONU acordà la setmana passada la creació d'un tractat d'armes "ferm i sòlid". Del que es tracta és d'establir unes regles de joc unitàries per a tots els països que permetin controlar les transferències internacionals d'armes convencionals. EUA, França, Alemanya i el Regne Unit, principals exportadors, hi estan a favor. Rússia i la Xina, tot i no estar-hi d'acord, també hi participen. L'únic vot negatiu fou el de Zimbabue. Per les organitzacions i entitats socials, aquesta és una molt bona notícia.

Efecte Obama

Molts analistes i observadors internacionals atribueixen bona part de l'èxit de la resolució al gir de 180 graus efectuat en aquesta matèria pel president dels EUA, Barack Obama. Durant els seus mandats, Bush s'hi mostrà en contra. Ara s'obren dos anys de negociacions per tal d'establir unes regles de joc comunes. És una primera passa no exempta de perills. Alberto Estévez, responsable d'Amnistia Internacional, participà recentment a Nova York en una comissió per definir el posicionament i l'estratègia de les organitzacions davant les negociacions de l'ONU. "En un marc de globalització, calen lleis globals. Cal que tots els països juguin a la mateixa lliga", assevera.

De fet, les organitzacions reclamen que els acords siguin realment efectius i unitaris. "Cal introduir el que nosaltres anomenam la regla d'or: la prohibició d'exportar armament a zones on es puguin violar els drets humans". Els activistes han expressat, a més, les seves reserves sobre el procediment previst per la conferència de l'ONU, que podria donar a cada estat el dret de vet sobre les decisions definitives. Les entitats hi reclamen, així mateix, una major implicació de la Unió Europea, i des dels col·lectius de l'Estat espanyol s'exigeix "més intervenció del Govern per liderar aquest procés".