Cinc intoxicats i més de 60 interns desallotjats
Ahir dematí devers les 06.45 hores Jaume Roca, un veí de la zona, alertà els serveis d'emergència que la residència És Vida, situada en el carrer Torrens número 17 de Portals Nous (Calvià) s'estava cremant.Ràpidament, s'activà el protocol d'emergència i acudiren al lloc del sinistre més de 25 policies locals de Calvià, 25 efectius dels Bombers de Mallorca, diverses patrulles de la Guardia Civil de Palmanova, personal de la Direcció General d'Emergències de l'112 i nombroses ambulàncies de Serveis Sociosanitaris Generals i del 061.Cinc persones, d'entre 80 i 85 anys, hi resultaren intoxicades de caràcter lleu. Dos dels ferits, un home i una dona, foren traslladats a l'hospital de Son Dureta, mentre que tres persones més, dues dones i un home, foren hospitalitzades a la clínica Femenías de Palma, on es recuperen de manera favorable. El regidor de la Policia Local de Calvià, Bartomeu Bonafe, també es desplaçà fins al geriàtric i manifestà: "No disposam de dades concretes, però tot apunta que el foc s'inicià en el hall de la residència, concretament en uns dos metres quadrats en els quals hi ha una llibreria. Les causes, per ara, són desconegudes i s'estan investigant", va afegir.
La reforma del teatre, encara sense confirmar
Per desembre se sabrà si la reforma del teatre Principal d'Inca va endavant o si s'estanca per enèsima vegada. Ara mateix, els únics caps que queden per lligar són un petit detall del projecte d'execució i el finançament que les tres institucions presents al patronat -l'Ajuntament, el Consell i el Govern- han de posar per abordar-ne les obres. En la reunió que el patronat va mantenir dilluns, no es va tancar cap dels dos punts que s'hi havien de debatre.
Els veïns de Jordi Sureda, farts d'obres
Sis mesos d'obres posen fi a la paciència de qualsevol i, si no, que ho demanin als veïns i als comerciants del carrer de Jordi Sureda de Manacor. S'ha de pensar que, des del mes de maig, pateixen la reforma d'aquesta via, en el marc del Pla d'inversions del fons estatal, més conegut com a pla E. L'obra ha d'estar acabada a final d'anys.
Dues famílies de Socors 52 passen la nit al carrer
"Ens han fet fora de l'hostal Sorrento i ens han fet anar a un lloc en el qual no es pot estar amb els infants, ens estimam més dormir al carrer", explicava ahir Sebastián Santiago Reyes, un dels desallotjats del número 52 del carrer dels Socors. Amb la seva família i la de la filla, vuit en total, deien ahir que passarien la nit a una plaça o un portal devora on vivien abans que els desallotjassin. "Si fa fred, els petits dormiran dins el cotxe", afegia Maria José Santiago, filla de Sebastián. Feia devers tres setmanes que s'hostatjaven a l'hostal Sorrento, pagat pels serveis socials, des que els feren partir de cass perquè l'estructura de l'edifici tenia problemes i els digueren que no hi podrien tornar, que l'haurien de tomar. Despús-ahir, però, els serveis socials de Cort els canviaren d'hostal "perquè deien que havien rebut queixes", deia Sebastián. Els enviaren a la pensió Costa Brava, que cobra vint euros per una habitació doble, i hi passaren una nit.
El clavegueram es fa i no funcionarà
Els llogarets de Calonge, l'Alqueria Blanca i els Llombards han lluitat molts d'anys per aconseguir una xarxa pública de clavegueram. Una lluita que a poc a poc s'acosta al final, perquè la instal·lació de Calonge fa més d'un any que està acabada i les obres dels Llombards i l'Alqueria Blanca són a punt d'enllestir-se. El problema, però, és que les xarxes noves no seran operatives fins que no es puguin connectar a alguna de les depuradores que hi ha a prop del municipi de Santanyí. Un tràmit que, de moment, manté paralitzada l'entrada en funcionament del clavegueram de Calonge i amenaça de mantenir inutilitzats els altres dos fins que l'Ajuntament no arribi a un acord amb l'Agència balear de l'aigua i de la qualitat ambiental (Abaqua), dependent de la Conselleria de Medi Ambient. Fa gairebé dos anys que l'Ajuntament cedí un terreny de cinquanta metres quadrats a la Conselleria de Medi Ambient perquè Abaqua hi posàs una bomba impulsora per dur els cabals residuals de Calonge cap a la depuradora de Cala Ferrera, a Felanitx.
“O foteu el camp d'aquí o us esclaf el cap amb la grua”
Eren les 09.00 hores del matí d'ahir. Un gran estrèpit fa trontollar l'interior de la casa de la família Ferrer, situada al camí de Jesús número 51, devora el polígon de Can Valero. De sobte, les quatre persones que eren dins veieren com una de les parets principals de l'habitatge cau a terra. El següent panorama: polseguera, renous i desprediments de pedres. De la confusió inicial es passa a l'espant i de l'espant als crits.
Nadal, a favor del recinte firal, critica que l'ubicació no sigui “consensuada”
El regidor d'UM a l'Ajuntament de Palma, Miquel Nadal, ha remarcat avui que el seu partit està a favor de la construcció del recinte firal encara que ha retret al consistori el fet que la ubicació d'aquest no s'hagi consensuat amb els grups municipals i ha recordat que consideren que l'estadi Lluís Sitjar era una "oportunitat" per obrir-lo a la Falca Verda.
Lluís Sitjar, Fires i Congressos
UM diu NO al recinte firal en el Lluís Sitjar
La decisió de la batlessa de Palma, Aina Calvo, d'ubicar el recinte firal a l'estadi Lluís Sitjar no ha agradat als seus socis de govern a Cort. Entre altres raons, perquè dilluns -quan es va fer públic l'anunci- ni UM ni el Bloc no tenien cap mena de constància d'aquesta proposta, que ni tan sols queda recollida en el pacte de governabilitat de Cort. Tant és així que el regidor d'UM Miquel Nadal acusà el PSOE d'haver pres la decisió de manera unilateral, sense comunicar-la a la resta de forces polítiques que integren l'equip de govern. "Desconeixem la proposta i entenem que no ha estat consensuada amb la resta de forces polítiques", destacà el regidor d'UM, Miquel Nadal. UM insistí que tant el recinte firal com la falca verda són "una prioritat". Nadal, a favor del recinte firal, critica que l'ubicació no sigui "consensuada"
Pere Pascual, premi Dijous Bo
L'empresari de la construcció i mecenes cultural inquer Pere Pascual va ser distingit ahir amb el premi d'honor Dijous Bo, un dels màxims guardons, juntament amb la medalla d'or de la ciutat, que atorga l'Ajuntament d'Inca a una persona viva. El batle de la localitat, Pere Rotger, va destacar el valor emprenedor de Pascual i "el fet d'haver retornat a Inca allò que n'ha rebut".
El decret Nadal ha activat una inversió de 27 milions
El decret Nadal, impulsat pel conseller de Turisme Miquel Nadal (UM) per agilitar obres en establiments turístics evitant restriccions urbanístiques, ha activat ja 25 projectes en aquest sector, que suposaran una inversió de 27,7 milions d'euros. Així ho anuncià ahir al Parlament el titular d'aquesta cartera en resposta a les crítiques del PP, que acusà el Govern de retardar intencionadament la tramitació parlamentària d'aquest decret llei.Nadal defensà que l'Executiu no té gens d'interès a retardar aquesta tramitació, que s'inicià per febrer i que no ha avançat. En qualsevol cas, recordà que la norma està en vigor des del moment que l'aprova el Consell de Govern i, de llavors ençà, tots els projectes que s'hi han presentat s'estan tramitant.
Armengol presenta un pla amb carreteres que Esquerra encara no ha ratificat
La presidenta del Consell, Francina Armengol (PSOE), i el conseller insular d'Obres Públiques, Antoni Pascual (UM), presentaren ahir la proposta definitiva de Pla de carreteres que duran a aprovació al ple del Consell de desembre. La idea inclou la variant de Sineu i el desdoblament Manacor-Sant Llorenç, projectes que encara no tenen el vistiplau d'Esquerra, formació integrada al Bloc i amb un vot al ple que pot ser decisiu. El partit fa una assemblea dissabte per decidir si li dóna l'OK. Precisament ahir, Pascual es comprometé amb el president d'Esquerra, Joan Lladó, a fer només part de la variant de Sineu, prevista en la primera fase del pla, 2009-2016. En la compareixença, Pascual afirmà que, amb el traçat de Sineu, se cerca tenir un "marc legal" per poder actuar, però "sense que això suposi que facem tota la retxa marcada al plànol".
El Bloc diu que casos com el de Munar contribueixen al “descrèdit” de la política
La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, tornà ahir a presidir amb total normalitat un ple de la cambra, just 24 hores després de declarar com a imputada en el cas Can Domenge. Com el dia anterior, evità contestar les preguntes dels periodistes. El Bloc, soci d'UM al Pacte, tornà a demanar a aquest partit que "reflexioni" davant el "descrèdit" que produeixen en la política la proliferació d'aquests suposats casos de corrupció, com el que afecta a Munar. El portaveu del Bloc, Biel Barceló, criticà amb contundència que Munar usàs dilluns la seu del Parlament per fer declaracions sobre la seva imputació en el cas Can Domenge després de comparèixer davant el jutge.
Divendres: vaga de pagesos
Els pagesos tornaran a treure els tractors a la carretera per exposar "la greu crisi" que viu el sector primari.I és que les principals organitzacions agràries han convocat una aturada de pagesos per a aquest divendres a Mallorca i a la resta de l'Estat espanyol. A més de la vaga, dissabte hi haurà una manifestació pels carrers de Madrid, fins on es desplaçaran desenes d'agricultors de les Illes. Les dues protestes estan convocades per Unió de Pagesos, Asaja, les Cooperatives agroalimentàries i UPA-AIA, la qual cosa genera una unitat d'acció mai no vista des de fa alguns anys. De fet, la fusió d'esforços entre entitats com Asaja i Unió de Pagesos és un reflex de la situació crítica a la qual ha arribat l'hort mallorquí. Segons Biel Torrens (UP), "som davant una crisi tan forta com mai no havíem patit" i diu que ni tan sols els costos de producció estan garantits avui dia. "Sens dubte, les grans empreses inflen els preus de venda amb els seus marges de benefici". Per això demanen l'eliminació dels oligopolis que, en part, causen la inflació del preus dels aliments.
Costa i Caamaño es reuniran dilluns per tractar el traspàs de la Justícia
La consellera balear d'Innovació, Interior i Justícia, Pilar Costa, s'entrevistarà amb el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, el dilluns vinent dia 23 a Madrid per tractar el traspàs de les competència de Justícia a la Comunitat Autònoma.
La pressió fiscal més alta de l'Estat recau en els ciutadans de Balears
Els ciutadans de les Illes Balears són els que tenen la pressió fiscal més elevada de tot l'Estat espanyol, de manera que l'any 2008, i en relació amb el PIB per càpita, aquesta pressió va ser del 32,84%, és a dir, 4,74 punts per sobre de la mitjana estatal, que se situà en el 28,10%. Així ho posa de manifest la memòria de 2008 del Consell Econòmic i Social de les Balears (CES) en l'apartat de la càrrega impositiva a l'Arxipèlag. Així mateix, cada ciutadà de les Illes té una càrrega fiscal de 8.528,67 euros, només superada per la d'Euskadi i la de Madrid.
El PIB modera la caiguda al 0,3% entre juliol i setembre
El Producte Interior Brut (PIB) ha moderat la seva caiguda trimestral al 0,3% entre juliol i setembre gràcies al menor deteriorament que en aquest període han registrat tant el consum com la inversió, la qual cosa no ha evitat la pèrdua d'un 7,2% de l'ocupació en un any, amb 1.360.000 llocs de treball menys.
Balears amplia el mapa multicultural de Brussel·les
A la setena planta d'un edifici del carrer de les Arts de Brussel·les, just davall la delegació murciana i tres plantes per sobre de la barcelonina i la navarresa, es troba el centre Balears Europa. Allà on generalment fan feina un delegat, un coordinador, un tècnic i vuit becaris, ahir quedà petit davant l'allau de visitants que hi presenciaren la presentació de la setmana cultural Be Balears, organitzada per l'Institut Ramon Llull.
“De les grans produccions, el que m'agrada és el sou”
Va començar a estudiar teatre a Irlanda a 14 anys; més tard es va establir a Londres i, a 30 anys, ja va fer el bot cap als Estats Units. Malgrat el seu rodatge damunt l'escenari, el paper que el llançà a la fama fou el de Miles O'Bryen a la sèrie de televisió Star Trek: la nova generació, personatge que interpretà durant set anys i també al cinema. L'irlandès, habitual de Sóller, on té una casa, acompanyat amb qui ell mateix definí com el seu "amic, director, representant a Mallorca i traductor", Toni Bestard, compartí ahir la seva experiència amb un grup d'alumnes de l'Escola d'Art Dramàtic de les Illes Balears (Esadib) dins el cicle "L'ofici de l'actor". Heu nascut actor o us n'heu fet? Hi ha una mica de tot. Crec que és necessari un aprenentatge per esdevenir actor, però cal tenir talent, ganes i esforçar-se al màxim, perquè d'una escola amb centenars d'alumnes seran ben pocs els qui puguin viure de la carrera interpretativa.
50 anys d'història radiofònica
Mig segle d'història i d'emissions. Ràdio Popular celebra enguany les noces d'or lluny de defallir en l'escomesa comunicativa. El record i la història d'aquests anys es recullen a partir d'ara en el llibre Ràdio Popular de Mallorca (1959-2009). D'emissora diocesana a Cope. La publicació ha estat coordinada per Joan Josep Matas i editada per Lleonard Muntaner. Un llibre necessari perquè, segons Muntaner, "la història de la ràdio a Balears encara s'ha de fer".
“Ens hem guanyat un respecte a casa”
Aquest cap de setmana torna la Lliga i Víctor Casadesús, davanter del Reial Mallorca, exigeix "ganes i intensitat" a l'equip per superar l'Almeria i mantenir la ratxa d'imbatibilitat mostrada fins ara a l'Ono Estadi. Això sí, el futbolista algaidí, que encara no ha marcat cap gol aquesta temporada, desitja més que res poder celebrar, a la fi, una diana. "Enguany ens hem guanyat un respecte a casa, on hem guanyat tots els partits, i esper que hi continuï la ratxa. Davant l'Almeria hem de jugar igual, amb les mateixes ganes i la mateixa intensitat de sempre, perquè aquesta és una de les senyes que hem tingut", comentà Víctor que, en relació amb la seva sequera golejadora, afirmà que "no sé si me n'he de preocupar ni si és ansietat, però, com qualsevol jugador, tenc unes ganes boges de marcar. En tot cas, també és ver que he repartit algunes assistències de gol i que particip molt en el joc de l'equip. Sé que els meus companys confien en mi i això és el més important".
El futbol de ca nostra
Un punt amb un cert regust El Llosetí va obtenir un valuós empat, diumenge, davant el conjunt que en aquell moment era líder i que molts donen com a favorit per conquistar la Lliga: la Penya Esportiva de Santa Eulària. No obstant això, l'entrenador, Joan Moranta, ens indica que l'equip va fer prou mèrits per endur-se'n els tres punts. En tot cas, reconeix que sortí igual de satisfet del camp bàsicament per l'actitud i l'entrega dels seus futbolistes que, ens comenta, entraren al terreny de joc amb les piles posades des del primer minut.
Espanya torna a l'escenari que canvià la seva història
La selecció espanyola s'enfrontarà avui (20.45 hores) amb Àustria en un partit amistós en el qual el combinat vermell, que continua amb la preparació amb vista al Mundial de Sud-àfrica del pròxim estiu, es retrobarà amb l'Ernst Happel de Viena, l'escenari on canvià la seva història i guanyà la final de l'Eurocopa de 2008. Cal recordar que a l'estadi que acollirà el xoc, el 29 de juny de 2008 la selecció venjava la mala sort de diverses generacions d'internacionals i posava fi al malefici que els perseguia en els grans tornejos i a una sequera de títols que durava des de la conquesta de l'Eurocopa de 1964.
El Govern espanyol paga 2,3 milions per l'Alakrana
Els 36 segrestats del pesquer Alakrana quedaren ahir en llibertat després d'haver estat captius durant 47 dies. La notícia arribava a mitjan matí per boca d'un dels assaltants, que confirmava la resolució del conflicte després d'haver arribat a un acord amb el Govern espanyol per una suma de 2,3 milions d'euros. Al cap d'unes hores, el president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, confirmava que l'Alakrana navegava "lliurement cap a aigües més segures" i que "tots els membres de la tripulació es troben sans i estalvis".
Sáenz de Santamaría demana al govern que expliqui si ha pagat el rescat
La portaveu del PP en el Congrés, Soraya Sáenz de Santamaría, ha dit avui que "ha arribat el moment que el Govern parli" i digui "si ha pagat o no el rescat" i "com" ho ha fet, pel que tot això "implica".
Caamaño: “Espanya com a país no paga rescats”
El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ha defensat aquesta nit que el Govern espanyol no ha pagat cap rescat per aconseguir l'alliberament del vaixell basc 'Alakrana' i, en aquest sentit, ha defensat que l'Executiu ha actuat a tota hora "dins la legalitat".
Moratinos: 'sabíem quan i com es produiria l'alliberament de l'Alakrana'
Moratinos, amb De la Vega i Chacón, ahir en roda de premsa. Foto: Efe. El ministre d'Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, ha dit avui que el Govern sabia "quan i com s'havia de produir" l'alliberament de l'"Alakrana", i ha afegit que, segons les seves informacions, no ha mort cap pirata ni hi ha hagut ferits en l'operació. En declaracions a la Cadena ser recollides per EFE, Moratinos ha respost així a les informacions de diferents mitjans de comunicació que asseguren avui que l'Armada va intentar detenir a trets els pirates en el moment que abandonaven el pesquer i que hi va poder haver víctimes entre els somalis. El titular d'Exteriors ha revelat que quan els pirates van anunciar que havien desembarcat tres tripulants a terra "no va ser així", sinó que es va tractar d'una estratègia per "atemorir" els mariners, les seves famílies i l'opinió pública.
El govern basc diu que ha estat l'armador qui “ha negociat i ha pagat"
La portaveu del Govern basc, Idoia Mendia, ha afirmat avui que ha estat l'armador del pesquer 'Alakrana', segrestat durant 47 dies per pirates somalis, qui "finalment ha negociat i ha pagat", i ha advertit que no és "prudent" fer "un debat" sobre aquestes qüestions. Així mateix, ha reclamat que "alguna cosa cal fer" des de l'àmbit internacional davant "les bandes o màfies" que són "darrere aquesta onada de segrests". En una entrevista concedida a la Cadena Cope, recollida per Europa Press, la portaveu de l'Executiu basc ha assegurat que, fins on ella sap, coneix que no han estat diners públics, però ha afegit que, en qualsevol cas, no és "prudent" establir un debat sobre aquestes qüestions". D'altra banda, preguntada per si creu que és el mateix negociar amb terroristes que amb pirates, Mendia insisteix que, el Govern central ha "posat a disposició de l'armador el treball d'un munt de civils, militars, i serveis d'intel·ligència perquè el segrest fora resolt".
Rajoy demana la reprovació del govern per l'“Alakrana”
El PP ha anunciat avui que demanarà la reprovació de la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, i dels titulars de Defensa, Carme Chacón, i de Justícia, Franciso Caamaño, per la "incompetència, la improvisació i la supèrbia" davant la crisi de l'"Alakrana".
Els exàmens, un mal necessari?
Sembla que sí, encara que aquest mal, paradoxalment, gaudeixi de bona salut. El mínim espai que suposa aquest article no és suficient per exposar la quantitat de dubtes i interrogants que em desperten els exàmens; per tant, intentarem dibuixar unes...
Matrimoni de conveniència?
Diplomàcia. El president dels EUA, Barack Obama, i el seu col·lega xinès, Hu Jintao, subratllaren ahir el compromís d'augmentar la seva cooperació, si bé quedaren de manifest diferències significatives en aspectes clau com els drets humans i l'economia. Ambdós mandataris es varen reunir durant dues hores a Pequín per tractar d'una àmplia agenda amb assumptes com l'economia, la lluita contra el canvi climàtic, els drets humans i la no-proliferació nuclear. En una compareixença conjunta davant els mitjans després d'una reunió bilateral de dues hores a Pequín, Obama i Hu es desferen en elogis sobre la seva relació, que "no ha estat mai més important que ara" ni més essencial per resoldre els problemes globals, en paraules del nord-americà. Respecte del canvi climàtic, ambdós ressaltaren el seu compromís d'aconseguir l'èxit de la reunió de Copenhaguen, el mes que ve, contra l'escalfament global.
Superar el pànic dels exàmens orals
Usualment, entre el gremi de mestres i professors es tendeix a reiterar aquella frase que diu "que els alumnes que aproven són aquells que han estudiat i s'han esforçat per treure endavant l'assignatura". I no els manca un pessic de raó. Tot i això, la valoració que un docent pugui fer d'un determinat estudiant és el resultat d'un extens cúmul de circumstàncies, algunes de les quals van més enllà de la prova mateixa.
Segrestats per mirar massa
Pot ser que el nom d'Amintu Haidar ocupi el mateixa calaix de la història on es guarden els noms de Ghandi i Mandela. Però serà amb el pas del temps i la perspectiva dels esdeveniments, ja que Haidar, ara com ara, ha estat expulsada del Sàhara ocupat pel Marroc. És a Lanzarote, on les autoritats marroquines la deportaren per evitar que prossegueixi la seva activitat política a El Aaiún.
Els noms, en català
Si el nom fa una persona, com deien els clàssics, els noms de pila dels mallorquins haurien de ser sempre en català. El santoral, a més de litúrgic, és català i, en qüestió de noms hi ha per triar. L'onomàstica és la ciència que estudia els noms de les...
ZP s'apropa als treballadors
El gest de José Luis Rodríguez Zapatero, del proppassat diumenge a Pamplona, potser podria significar l'inici d'un nou apropament envers la seva gent. Una de les grans bosses de votants dels socialistes són els treballadors. I la seva presència, i declaracions, en...
No vagi per dit
Conversa entre Nadal i CalvoMiquel Nadal a Aina Calvo:"Has pactat construir el recinte firal al Lluís Sitjar amb el PP?". Calvo: "No". Nadal: "Doncs ja m'explicaràs com ho faràs, perquè UM hi està en contra". La batlessa ha convocat per avui una roda...
Lluís Sitjar, Fires i Congressos
L'espasa
L'actitud de Calvo respecte al Lluís Sitjar-recinte firal és pròpia de qui es creu que té la majoria absoluta i menysprea els aliats. Ha menystingut el PSM, un partit pobre i endeutat, tombant-li Son Bordoy. Ha humiliat Pere Trias, afamegat darrere un
L'educació és avorrida
La represa de L'internat (6a temporada, A3) confirmà dilluns que el panòptic de Foucault és compatible amb l'omnipresència del mòbil. M'explico. Això del panòptic ve de l'ambient claustrofòbic d'aquesta institució pseudoescolar (no sabem de...
Davant els jutjats
A les portes dels jutjats només es concentren aquells que no creuen en la Justícia. Massa sovint veim multituds irades que esperen els presumptes delinqüents amb ànims de revenja i de linxament, absolutament contradictoris amb la Justícia. Són masses que...
Virus, vacunes i conspiracions (i III)
Quantes equivocacions s'arriben a cometre per fer el turista! Dimecres passat vaig tirar tres euros i mig per visitar la Capella Reial de Granada i veure la tomba dels Reis Catòlics: trista i tètrica a parts iguals. No hi havia cap explicació ni comentari sobre els...
Transparència en la salut pública
Dilluns s'inicià la campanya de vacunació de la grip A i, tal com recollí aquest mateix diari, ho féu a mig gas. Els centres de salut no es col·lapsaren i ni tan sols s'hi produïren coes importants. Què ha passat per a què la temuda epidèmia no hagi...
Lluís Sitjar, Fires i Congressos
Governar a cop de caprici
Ja no es tracta de la improvisació amb la qual Aina Calvo decidí imposar al Govern que el recinte firal s'havia de construir als terrenys del Lluís Sitjar. Tampoc no té importància, ara per ara, parlar de l'impacte urbanístic d'aquest complex al Fortí, una de les...
El món és un mocadoret
L'altre dimecres, avui en fa vuit dies, el meu article parlava del mestre esporlerí que exercia al meu poble, Bartomeu Matas i Alemany, que en temps de la guerra incivil va esser vilment assassinat en una d'aquelles posades en llibertat de la...
La pluja de Sully Prudhomme (1865)
La pluja tardoral a una passa de l'hivern. Els dies breus i les nits llargues. Una certa tristor que l'home, enemic de la fosca i amic del sol, es vol treure de sobre. No és gaire senzill... "Plou. Escolt el soroll rítmic de les aigües; / el fullam humil que cap vent no...
Les antenes de l'Església
Amb motiu de la commemoració del cinquantè aniversari de la fundació de Ràdio Popular de Mallorca, la societat que té cura de gestionar la cadena a Mallorca ho ha celebrat amb un seguit d'actes i esdeveniments socials, un dels quals un llibre que es...
Cartes al director
Cartes dels lectors
El Molinar, una reserva per al cimentQuan es va formar el Pacte (que cadascú reflexioni si és "de Progrés" o no), molts vam pensar que podríem respirar tranquils durant un temps. Com a veí del Molinar estic més preocupat que mai. Visualitzin la imatge de l'àrea rural d'aquest nucli de la badia. Un preciós camp de sembrats, vaques pasturant, parets de pedra i molins que encara resisteixen al pas del temps i a la pressió urbanística de l'imperi Llonguet.