TW
0

Notícies relacionades

La desnutrició infantil és un dels problemes endèmics del segle XXI. Tot i la sobreproducció d'aliments de les societats benestants, la manca d'accés als productes bàsics continua marcant la realitat quotidiana de 55 milions d'infants d'arreu del planeta. Segons estimacions d'organismes internacionals, un terç d'aquest grup de menors de 5 anys morirà a causa d'això. La desnutrició, però, no és un fenomen unitari i les causes, els diagnòstics i els tractaments en l'àmbit social tampoc no ho són. Hi ha dos grans grups d'al·lots amb mala alimentació. D'una banda, els que presenten una desnutrició crònica (que majoritàriament viuen a l'Amèrica Llatina, en especial a Guatemala) i, de l'altra, els que en presenten una d'aguda, que pot posar en perill les seves vides.

Aquest darrer cas és el més alarmant i bona part de l'ajuda humanitària destinada per l'ONU, organismes internacionals i entitats se centra a pal·liar-ne les debastadores conseqüències. Hi ha dues zones paradigmàtiques on es registra aquest tipus de desnutrició: la zona del Sahel, que va de l'Àfrica central fins a les costes de Somàlia; i la que s'estén de l'Àsia central fins al sud-est del mateix continent. Una realitat que cal conèixer i contra la qual cal lluitar. En aquest sentit, aquest mes ha tingut lloc a Palma una taula rodona, a la Fundació la Caixa, en la qual han participat experts d'Unicef, Acció contra la fam i Metges Sense Fronteres (MSF), tres organitzacions especialitzades que dia rere dia s'enfronten amb la desnutrició infantil sobre el terreny i que han desenvolupat, enguany, una campanya per assolir una reforma de l'ajuda alimentària internacional.

De fet, només l'any 2008, MSF atengué als seus centres més de 210.000 menors amb desnutrició aguda severa.
Com explica per a dBalears Joan Tubau, cap d'operacions de Metges Sense Fronteres, "prop del 30% dels infants que presenten aquest trastorn en moren al cap de 20 o 25 dies". En aquests casos extrems, no es dubta a qualificar la desnutrició de malaltia greu. "Nosaltres els tractam com a malalts", afima, per afegir que "el primer que cal és evitar que es morin". "L'acció ha de ser immediata" i ho consideram una intervenció humanitària de primera necessitat. Un dels tractaments més revolucionaris per combatre aquest tipus de desnutrició greu és el RUTF, un sobret de pasta de Mani que conté els 40 nutrients essencials que necessiten els infants per sortir del perill.

"Aquests aliments terapèutics preparats tenen l'avantatge que no s'han de dissoldre en aigua i es poden donar directament a l'infant", explica Tubau. Així, les mares no han de deixar els petits en centres de salut ni en hospitals i el tractament es pot seguir de manera ambulatòria i des de casa. "Això hi fa molt", afegeix Tubau, que assegura que al cap de 15 dies el infants surten de la situació de risc. En conclusió, gràcies a aquest producte es pot arribar, ni més ni pus, que a deu vegades més al·lots que amb els tractaments que es feien servir fins ara.

Són molt cars

No obstant això, actualment els RUTF només arriben a un 9% dels 19 milions d'infants amenaçats per la desnutrició aguda severa al món: els programes d'ajuda alimentària continuen subministrant barreges de farines enriquides exclusivament d'origen vegetal, tot i que no serveixen per guarir aquesta classe de desnutrició. A més, el preu per adquirir-los n'és un altre entrebanc. Així, si per a un europeu aconseguir el medicament costa devers 30 cèntims, en certes zones pot arribar a ser inassumible per una família. "Nosaltres optam perquè aquest tipus d'aliments sigui genèric i s'inclogui en els protocols d'actuació internacional", conclou.