Vetlar per la seguretat dels petits usuaris tecnològics

Els nins d'avui dia ja no neixen amb un pa davall el braç. Alguns, per contra, sembla que hi duguin algun tipus de manual d'instruccions dels aparells electrònics més comuns a les nostres vides, o el comandament del televisor LCD del menjador, i ben prest el saben emprar amb una destresa inusitada. La sorprenent habilitat que molts demostren des de ben petits, fent anar aquests estris moderns sorgits de l'eclosió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), fa palès que la generació que creix ara no és del tot com les que la precedeixen, pel que fa a la seva relació amb la tecnologia.

Fets que corroboren aquesta afirmació n'hi ha a voler. Ara copsarem un treball que examina a fons el vincle entre els joves i infants i les TIC i la percepció que de tot plegat en tenen els seus pares i tutors legals. Ha estat elaborat per INTECO -l'ens estatal dedicat a la tecnologia-, i ofereix una visió força completa del panorama tecnològic que s'esdevé a la majoria de cases de l'Estat. Així mateix, conté un repàs d'algunes claus sobre la seguretat dels petits pel que fa a l'ús d'aquests instruments, cada vegada més populars.

Aquest recull s'ha elaborat amb el mètode d'enquesta a més de 1.200 joves entre 10 i 16 anys de diferents províncies espanyoles, i també als seus responsables legals. Així mateix, més d'una trentena d'experts multidisciplinars hi han abocat la seva aportació i han aconseguit així una visió més global. De les conclusions que n'extreuen, ens interessa fer-nos ressò de les principals. Per començar, sembla que el motiu pel qual hom s'aproxima a la variada oferta TIC és diferent segons l'edat. Efectivament, s'ha detectat que els adults solen introduir-s'hi amb una finalitat determinada, mentre que els usuaris més joves demostren més naturalitat amb el seu ús.

Un altre tret que demostra que els infants i adolescents conceben aquests instruments com un aspecte més intrínsec a la seva vida és que es demostra que les llars amb nins tenen un equipament en elements tecnològics més complet, i superior a la mitjana. Citant els mateixos creadors de l'informe, "les llars amb infants suposen una palanca d'impuls al desenvolupament de la societat de la informació". D'alguna manera, els petits contagien els més grans, amb fets simples, com ser-hi devora mentre els menuts fan els seus inicis a la xarxa de les xarxes, per exemple.

Perills potencials

Restar a l'aguait és important, sobretot en el cas d'internet. L'estudi reflecteix que els progenitors estan més pendents de l'ús que en fan els fills, que d'altres estris, com el mòbil. I sembla que no és una mesura desencertada, ja que la majoria dels riscs a què es poden veure sotmesos poden comparèixer mitjançant aquesta finestra al món. Pel que fa a les tecnologies, hi ha identificades diverses castes de problemes, que poden afectar amb especial incidència els menors. Els principals descrits a l'informe d'INTECO són ben coneguts: l'accés a continguts inapropiats, vulneració de drets de propietat, el ciberassetjament, fins i tot amb finalitats sexuals (grooming), perills econòmics o tècnics derivats del malware,... Tanmateix, allò que preocupa més els adults amb relació a aquests comportaments sol ser l'ús abusiu i l'addicció que en alguns joves es desencadena envers els instruments tecnològics més quotidians.

En aquest punt, cal demanar-se si els pares valoren de manera adequada cada un dels riscs a què els fills estan exposats. I probablement sigui complicat oferir una resposta unívoca. El que queda clar, però, és que els adults han de tenir respostes presents a les problemàtiques d'avui. En efecte, l'entorn a què ens referim és força nou. Almenys parcialment, tots plegats som usuaris inexperts, i ens manquen pautes i criteris vàlids. Sovint es cau en l'error de voler transmutar al terreny virtual les solucions que adoptaríem en el món físic, i aquestes a vegades no serveixen del tot. Cal també advertir, que davant una incidència de seguretat, la majoria dels menors no és capaç de donar-li una resposta. A més, i en contra del criteri de la majoria dels adults, els joves aviat tendeixen a amagar el fet, en lloc de cercar el consell patern. Sols al voltant d'un 1% declara que demanaria ajuda als seus pares en aquesta situació. En aquest marc, la tasca de supervisió dels pares queda certament dificultada.

"Els menors se socialitzen mitjançant la tecnologia"

Rubén Comas és professor al departament de Ciències de l'Educació de la UIB i, entre altres camps, ha conreat una intensa activitat investigadora pel que fa a les tecnologies de la informació i els menors.

De tots els elements TIC, internet és el que planteja més dificultats amb relació als joves. Ho subscriviu?
Totalment, i miram de cercar-hi una aplicació. Té a veure amb el fet que de tots els dispositus derivats de la tecnologia de la informació és el que més possibilitats aporta a l'usuari i és al qual més temps efectiu s'hi dedica. És una conseqüència lògica que sigui el que presenti més problemes.

És l'ús addictiu allò que més ha de preocupar els pares?
La clau es troba en el mal ús o en l'ús irresponsable. Les conductes addictives es poden donar, però són casos molt reduïts i puntuals. Analitzant la següent franja generacional, entre 35 i 65 anys, i l'ús que fan de la televisió, es podria pensar també que té un component abusiu. A vegades es tendeix a acusar els joves de comportaments relatius a internet des de generacions que sota el meu punt de vista consumeixen televisió de manera abusiva. I són consums que potser són més nocius que els de internet.

Per què es nota tant el salt generacional entre pares i fills pel que fa a l'ús de les TIC?
Hi ha un component socialitzador cabdal. Els menors d'avui s'integren dins la societat a través de les TIC. En el passat, els nins ho feien a la plaça del poble, amb la pilota o la bicicleta. S'acusa els joves que es tanquen amb l'ordinador a parlar amb els companys que fa un moment han vist a classe, però aquest comportament no és nou. El fet diferencial és el canal, però l'arrel és la mateixa. És clar que hi ha una escletxa digital, des del mateix moment en què els adults no s'adonen que el que fan els joves d'avui és el mateix procés, amb una perspectiva diferent.

Existeix una vertadera conducta pedagògica pel que fa a l'ús segur de les TIC?
Allò que ha d'imperar és el sentit comú. Un fet que em sembla central és que cal coresponsabilitzar els menors de les seves actuacions, i no només en la tecnologia. És una tasca fonamental, i un problema d'una profunditat important. Els joves hi juguen un paper central, però també hi ha altres actors que han d'ocupar-se d'allò que fan els menors, tant a la xarxa com a fora. Han d'emprar-hi temps, intentant entendre'ls. Els pares, els governs, l'escola,... Tots s'han de coordinar per fer-los agents actius i que siguin capaços de respondre per si mateixos davant els seus drets i també amb els deures.

És efectiu un control sobre els continguts no recomanats per als menors?
Hi ha un debat obert sobre si controlar restrictivament o no la xarxa. Des d'un punt de vista estructural d'internet, vigilar-la del tot és gairebé impossible. Hi ha un cas prou il·lustratiu. Fa uns anys el Govern australià mirà d'implementar un programari a les escoles, amb el suport d'una forta inversió, per tal d'imposar uns filtres per asegons quins continguts. En sols una hora, un al·lot de quinze anys es va carregar el programa i demostrà que podia accedir a les pàgines que volgués. Això deixà clar que aquest no és el camí, tot i que no sé ben bé quin ha de ser. És cert que manca voluntat per part de les empreses, que potser estan massa centrades a obtenir un benefici econòmic.

Quins instruments recomanau per fomentar una utilització adient dels joves d'internet?
Jo crec que els instrument més útils són aquells que donen resposta a allò que passa al nostre voltant. Cal donar a conèixer la xarxa tal com és, sense demonitzar-la. S'han de difondre els riscs que comporta, és clar. Però això no ha de coartar-ne la utilització. Mitjançant el coneixement podrem fer ús dels mitjans que tenim a l'abast de la millor manera possible. En sentit contrari podria semblar que en lloc de la Societat de la Informació acabam caient en una societat de la desinformació i del desconeixement. I ha de ser el coneixement el que ens dugui a la responsabilitat d'allò que fem o deixam de fer.